L’FMI rebaixa la previsió de creixement d’Espanya al 4% aquest any i al 2% el 2023

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha reduït aquest dimarts en 8 dècimes la seva previsió de creixement de l’economia espanyola per a aquest any, que ara col·loca en el 4%, i en 1,3 punts la del 2023, que considera que serà del 2%, en tots dos casos per sobre de la mitjana de la zona euro.

Espanya continuarà sent la primera de les grans economies de l’euro pel que fa al creixement, tot i que la seva revisió a la baixa és la més important després de la d’Alemanya.

També creixerà més que la mitjana dels països de la zona euro, que se situa en el 2,6% aquest any i l’1,2% l’any que ve, segons les estimacions.

En l’actualització de l’informe «Perspectives econòmiques globals», l’FMI vaticina que l’economia espanyola creixerà a un ritme més baix el 2023, quan l’augment del producte interior brut (PIB) serà del 2%,1,3 punts per sota del que havia estimat prèviament.

La guerra d’Ucraïna, fre de la recuperació

L’abril passat, en la primera estimació després de la invasió de Rússia a Ucraïna, que va començar al febrer, l’FMI va reduir en 1 punt la previsió de creixement econòmic per a Espanya, fins al 4,8%, 8 dècimes més que l’estimació actual.

Espanya s’estava recuperant, amb un creixement del 5,1% el 2021, després de la caiguda del 10,8% que el PIB espanyol va tenir el 2020 per la pandèmia, entre les pitjors dels països desenvolupats.

Però després que el conflicte s’hagi dilatat, les perspectives per a les economies europees han sigut «més negatives que no s'esperava», a causa dels alts preus de l’energia, d’un consum més feble i d’una activitat industrial lenta davant les persistents disrupcions de la cadena de subministrament i les pujades dels costos de producció, apunta l’FMI.

Espanya es veu així afectada per l’evolució dels seus principals socis comercials, molts dels quals estan patint les conseqüències del conflicte d’una manera més pronunciada, per la seva dependència més gran del gas rus.

Així, l’organisme que dirigeix Kristalina Georgieva ha revisat aquest dimarts a la baixa les previsions de creixement per a dues de les principals economies europees –Alemanya i França–, que són precisament els principals socis comercials d’Espanya.

El 2021, juntes van representar el 26,4% de les exportacions totals d’Espanya, amb un PIB que va dependre en un 26,89% del comerç exterior aquell any.

Alemanya ha patit una retallada de les previsions fins i tot més important que la viscuda per Espanya, de 0,9 punts, i l’organisme internacional ara només espera que el seu PIB augmenti en un 1,2% el 2022. En el cas de França, l’estimació de creixement és del 2,3%, 6 dècimes menys que les estimacions prèvies.

Itàlia és l’únic país que es deslliura de la baixada i registrarà un creixement de 7 dècimes en les previsions, i creixerà el 3%, tot i que aquestes estimacions són prèvies a la forta crisi política que viu el país després de la dimissió del primer ministre Mario Draghi.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

L’FMI ha alertat, a més, de les possibles conseqüències per a Europa d’un cessament complet de les exportacions de gas rus a les economies europees que «augmentaria significativament la inflació», amb la pujada dels preus de l’energia.

Ha animat també els governs europeus a implementar mesures per controlar la inflació, entre elles posar en pràctica una política monetària més estricta que «inevitablement tindrà costos econòmics reals», però que si es demora «només els agreujarà».