Ginebra no aconsegueix segellar l’anhelat tractat global per reduir l’impacte del plàstic al món: «Hem perdut una oportunitat històrica»

L’acord no s’ha bloquejat per disputes menors ni per missatges implícits, sinó pel xoc frontal entre dos blocs. D’una banda, una coalició de més de 100 països, inclosos els membres de la Unió Europea, estats insulars del Pacífic i diversos governs d’Amèrica Llatina i Àfrica, han defensat la necessitat d’un «acord ambiciós» en què s’establissin «límits globals obligatoris» a la producció de plàstic, l’eliminació de plàstics d’un sol ús a tot el món i la prohibició de l’ús de químics potencialment perillosos en l’elaboració d’aquest material. Mentrestant, d’altra banda, un bloc de potències productores de petroli liderat pels Estats Units, la Xina, l’Aràbia Saudita i Rússia ha defensat l’elaboració d’un tractat centrat gairebé exclusivament a millorar la gestió de residus i el reciclatge. En tots dos casos, les parts s’han ancorat a les seves posicions i han afirmat que no estaven disposades a cedir davant d’un acord que no respectés la seva visió.

Després de dues setmanes de tenses negociacions, l’equip que lidera ha liderat les negociacions de Ginebra, encapçalat pel diplomàtic equatorià Luis Vayas Valdivieso, ha intentat sense èxit trobar un punt mig entre aquestes dues visions però, finalment, no ha aconseguit acontentar ningú. Els últims esborranys presentats per l’equip, de fet, van ser definits com a «inacceptables», «decebcionants» i fins i tot «repulsius» per part de països com Colòmbia, el Canadà, el Regne Unit i la Unió Europea. Diverses coalicions de científics i plataformes ambientalistes, per la seva banda, també van afirmar que els textos posats sobre la taula durant la reunió suposaven «una rendició als interessos dels petroestats i a la indústria petroquímica» i «retrocés polític greu»que «traeix el mandat original d’aquest acord, desatén els drets humans i ambientals, iposa en risc el futur de les pròximes generacions».

Decepció global

En un últim intent d’aconseguir un consens mínim per aprovar aquest acord, els líders de la negociació van allargar el debat des de dijous al migdia, moment en què tècnicament s’havia de finalitzar la reunió, fins a la matinada de divendres, i van publicar un darrer esborrany del pacte cap a la una de la matinada. En qüestió de minuts, plataformes com l’‘International Pollutants Elimination Network’i el ‘Center for International Environmental Law’es van pronunciar titllant del text com «una trampa inacceptable», un «tractat mediocre» i una «maniobra de ‘agafa-ho o deixa-ho’ per esquivar l’espectre d’una negociació fracassada». Hores més tard, cap a les cinc de la matinada, Vayas Valdivieso va convocar una assemblea per debatre el text i s’hi va trobar amb el rebuig frontal de la majoria de països presents a la sala.

Europa ha definit la proposta d’acord com a «decebedora» tant per al món actual com per a les futures generacions. Cuba, Panamà, Brasil i Kenya han parlat «decepció», «ràbia» i, sobretot, de la «pèrdua d’una oportunitat històrica» per fer front a aquest problema . Fins i tot l’Azerbaidjan ha afirmat que el fracàs d’aquestes negociacions suposa «una fallada col·lectiva» per a tots els diplomàtics presents a Ginebra. Tuvalu ha assenyalat que aquesta resolució il·lustra la debilitat dels mecanismes multilaterals i la decadència de la cooperació internacional. Ghana ha denunciat que, mentre el debat s’ajorna ‘ad eternum’, els països del sud global estan veient inundats amb les escombraries del nord global i sense capacitat de fer front als problemes que això genera. Emirats Àrabs, per la seva banda, ha lamentat que no s’hagi aconseguit un text «més balancejat» entre les dues visions defensades al llarg d’aquesta trobada.

Notícies relacionades

La prohibició no es compleix: plàstics d’un sol ús vetats per Europa continuen en el mercat

Espanya revalida el seu lideratge mundial en donació d’òrgans

Greenpeace afirma que el resultat d’aquestes negociacions suposa «un fracàs per al món i una victòria per als lobbies petroquímics», que segons diversos informes han enviat més de 230 delegats a la trobada de Ginebra. «La gran majoria dels governs volien tancar un acord sòlid, però es va permetre que un grapat d’actors maliciosos utilitzessinel procés per frustrar aquesta ambició», denuncia Graham Forbes, portaveu del’entitat. L’Agència d’Investigació Ambiental (EIA), per la seva banda, també denuncia que «els petroestats han torpedejat l’aprovació d’aquest tractat» per «posar els seus guanys per davant de la salut del planeta». «Durant aquestes negociacions hem vist com els petroestats van emprar totes les tàctiques brutes del manual multilateral per retardar, enganyar, titubejar i destruir la possibilitat un tractat sobre plàstics eficaç», destaca l’advocat ambientalista Tim Grabiel.

Al març de 2022, durant l’Assemblea de les Nacions Unides per al Medi Ambient a Nairobi, un total de 175 països van aprovar per unanimitat una «resolució històrica» segons la qual tots els estats del món es comprometien a desenvolupar un «tractat global jurídicament vinculant» contra la contaminació per plàstics. En aquell moment, el text va establir que l’acord havia d’abastar tot el cicle de vida del plàstic, des de la seva producció i disseny fins a la seva gestió i eliminació, incloent microplàstics i químics perillosos. Des d’aleshores, el debat s’ha reobert en un total de sis reunions formals celebrades a l’Uruguai, França, Kenya, el Canadà, Corea del Sud i ara a Ginebra per intentar desenvolupar la nova normativa. Però cap ha aconseguit concloure amb un acord final.