Bancs, fons i estats estrangers: ¿qui són els amos de les grans energètiques espanyoles?

El Govern francès s’ha proposat combatre els efectes de la crisi energètica amb més capitalisme d’Estat. L’anunci, aquesta setmana, de la intenció de l’Estat francès de prendre el control absolut del gegant elèctric EDF i assumir el 100% de les seves accions ha reobert el debat sobre el paper del públic i les diferents vies d’intervencionisme directe per controlar els mercats energètics i els grups empresarials del sector en plena emergència aguditzada per la guerra de Putin.

«Necessitem tenir el control ple de la nostra producció d’electricitat», va proclamar la primera ministra gal·la, Elisabeth Borne, defensant la nacionalització total d’EDF per «garantir la nostra sobirania davant les conseqüències de la guerra i els desafiaments colossals que s’acosten». Tot i que el moviment sigui conseqüència de l’escenari de crisi de preus i del risc de la seguretat de subministrament en plena guerra a Ucraïna, el cas francès i, en concret, el d’EDF són més que particulars, tal com recull ‘El Periódico de España’.

L’Estat francès ja controla gairebé un 84% del capital del grup energètic i l’anunciada intenció de convertir-se en accionista únic servirà per donar sortida als accionistes minoritaris d’un grup en dificultats financeres i operatives que amenacen de posar en perill tot el sistema elèctric gal. Un moviment que pot equiparar-se amb un rescat públic de la companyia.

Més de la meitat dels 56 reactors nuclears del país han hagut de parar en les últimes setmanes per problemes de seguretat i la companyia arrossega un deute de 43.000 milions, el Govern francès vol prendre el control total del grup per emprendre un enorme programa d’inversions per solucionar la situació de problemes de disseny i desgast dels materials dels reactors, i per construir noves centrals nuclears utilitzant la companyia que avui té un domini gairebé total de la producció elèctrica del país.

Espanya diu no a nacionalitzar

A Espanya el debat sobre la nacionalització de grups energètics o l’eventual creació d’una elèctrica pública s’ha reprès de manera intermitent en els últims anys per la pressió d’Unides Podem, soci minoritari del Govern de coalició. El febrer passat el Congrés va tombar una proposició de llei de la formació morada per crear un grup energètic públic, amb els vots en contra també del PSOE. Els pesos pesants econòmics del Govern, amb les dues vicepresidentes socialistes al capdavant (Nadia Calviño i Teresa Ribera), neguen la utilitat de tenir una elèctrica pública i descarten emular la nacionalització empresa a França.

«És pràcticament impossible que un moviment semblant pugui tenir lloc en cap estat membre de la Unió Europea», va remarcar aquest divendres la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera. El cert és que el Govern alemany, en què l’Estat no té presència en els grans grups energètics, es disposa a rescatar la gasista Uniper –colpejada pels preus desorbitats del gas i controlats per la finlandesa Fortum– en una operació que previsiblement suposarà la seva entrada en el capital amb una participació pública de fins al 25% i realitzant una injecció milmilionària. I en altres països europeus la presència estatal en els accionariats de les energètiques és comuna: l’Estat francès no només compta ja amb el 84% d’EDF, també controla gairebé un 24% d’Engie, i l’Estat italià és el soci de control d’Enel, l’energètica més gran del país, amb una participació del 23%.

D’Itàlia a Qatar

En el cas dels grans grups energètics espanyols –alguns hereus de les antigues corporacions públiques que es van privatitzar en els noranta–, entre els socis principals dels seus accionariats no figura l’Estat espanyol i però sí els braços inversors d’altres estats estrangers, a més de grans fons d’inversions i entitats financeres. Antiga elèctrica estatal i privatitzada per fases entre els vuitanta i els noranta, Endesa té avui com a matriu, amb un 70% del capital, la italiana Enel, controlada pel Govern transalpí.

Iberdrola, l’elèctrica espanyola més gran i una de les principals europees, té com a principal accionista Qatar Investment Authority (QIA), fons sobirà de l’estat qatarià, amb una participació del 8,7%. I els seus altres dos grans accionistes són Blackrock, la gestora de fons d’inversió més gran del món, amb un 5,25%, i Norges Bank, instrument inversor públic noruec i un dels instruments d’inversió del país, amb un 3,36%, segons les participacions comunicats a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Naturgy compta amb un nucli dur liderat per CriteriaCaixa, matriu de CaixaBank i amb un 26,7% del capital, i en el qual també s’integren els fons d’inversió CVC (20,7%) i GIP (20,6%), i al qual acompanya des de fa uns mesos el fons IFM (13,4%). Entre els accionistes estables del grup energètic comandat per Francisco Reynés també hi ha Sonatrach, el gegant algerià també de titularitat estatal, amb un 4,1%.

Notícies relacionades

L’IBI hoteler supera el milió d’euros a l’any en 11 municipis

Una molèstia imprescindible

Repsol, petrolera reconvertida en grup multienergia després de la seva entrada i expansió en el negoci elèctric, té com a principals accionistes fons d’inversió gestionats per Blackrock (gairebé un 5,5%) i Amundi, controlada per la francesa Crédit Agricole (3,2%). Cepsa, el seu gran rival, està controlada pel fons sobirà d’Abu Dhabi, Mubadala, amb un 60%, i en el seu accionariat també hi ha el fons Carlye, amb un 40%.

Sí que hi ha participació directa de l’Estat espanyol a Redeia (antic Grup Red Eléctrica) i a Enagás a través del hòlding públic SEPI, que compta, respectivament, amb paquets del 20% i del 5% en els gestors dels sistemes elèctric i gasista i que controlen les grans xarxes de transport de llum i gas del país. En els dos grups el Govern exerceix un paper de control més o menys directe per la seva condició de corporacions estratègiques per al funcionament mateix dels sistemes energètics nacionals.