L’IBI hoteler supera el milió d’euros a l’any en 11 municipis

Santa Susanna és l’única localitat catalana on l’impost sobre els establiments supera els ingressos del gravamen sobre els habitatges

A zones com la Costa Daurada s’assumeix que els visitants són part de l’ADN de la regió

L’IBI hoteler supera el milió d’euros a l’any en 11 municipis
5
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

Els municipis de Catalunya amb més impacte turístic apel·len políticament als beneficis econòmics d’acollir visitants per argumentar que hi surten guanyant. A banda dels ingressos per la taxa turística, la recaptació hotelera de l’impost sobre béns immobles (IBI) ofereix una concreció d’aquesta contrapartida per a les arques municipals que defensen els alcaldes. Les últimes dades (2024) del cadastre immobiliari del Ministeri d’Hisenda analitzades per EL PERIÓDICO reflecteixen que ja són 11 ajuntaments catalans, encapçalats per Barcelona, els que superen el llindar d’un milió d’euros anual de recaptació per IBI hoteler.

En termes d’IBI, la Catalunya que es nodreix dels hotels està integrada, a més de la capital, per Salou (Tarragonès), l’Hospitalet de Llobregat, Lloret de Mar (Selva), Santa Susanna (Maresme), Calella (Maresme), Sitges (Garraf), Castell-Platja d’Aro (Baix Empordà), Roses (Alt Empordà), Vila-seca (Tarragonès) i Cambrils (Baix Camp). Tots recapten avui dia més d’un milió d’euros a l’any per l’IBI d’immobles que estan dedicats a un ús hoteler. Fa sis anys, el 2019, abans de la pandèmia, l’elenc era una mica més reduït: encara sense Vila-seca ni Cambrils en el grup, eren els nou municipis restants els que superaven el llindar d’un milió d’IBI hoteler anual.

Entre tots, fa anys que Santa Susanna (4.000 habitants) és un cas singular: és l’única ciutat catalana on els hotels aporten més ingressos per IBI que no pas els habitatges, concretament cinc de cada 10 euros recaptats (53%). Els habitatges, tres de cada 10 (31%). A la resta de ciutats, l’habitatge representa més del 50% de la recaptació de l’IBI (a Barcelona, per exemple, és un 64,3%).

Aquest fenomen tan propi de Santa Susanna explica que, malgrat ser la ciutat amb un rebut mitjà global –sumant-hi tots els usos d’immobles, no únicament el d’habitatge– més alt, l’aportació hotelera permeti compensar la pressió fiscal sobre els contribuents particulars. "Els hotels són el pilar de les finances de l’Ajuntament de Santa Susanna", explica l’històric alcalde Joan Campolier (Junts). La ciutat destaca entre els municipis catalans amb més places d’allotjaments turístics, 16.789, dels quals el 72,5% (12.172) són hotelers, segons les dades de la patronal Exceltur.

A Barcelona, les gairebé 90.000 places hoteleres, segment que només té al davant Madrid a tot Espanya, es tradueixen en uns 34,2 milions anuals d’IBI hoteler. Que, en concepte d’ingressos vinculats amb el turisme, s’han d’afegir als 156,5 milions anuals que l’Ajuntament recapta per la taxa turística, inclòs el recàrrec municipal. A Barcelona la segueixen en el top 5 de recaptació d’IBI hoteler Salou (3,9 milions), l’Hospitalet de Llobregat (3,6), Lloret de Mar (3,5) i Santa Susanna (3,1). A la segona ciutat de Catalunya, l’IBI s’afegeix al creixement d’ingressos de la taxa turística aquests últims anys, producte de la crescuda de les pernoctacions pels congressos –especialment el Mobile World Congress– al municipi.

El director general del Gremi d’Hotels de Barcelona, Manel Casals, reivindica l’aportació econòmica del sector als municipis. Només a Barcelona, l’associació empresarial comptabilitza una aportació d’uns 500 milions anuals sumant la càrrega fiscal total de la taxa turística, IBI, IVA i impost de societats. "De vegades es posa en dubte si les externalitats del turisme compensen a les ciutats. Però les dades no deixen cap mena de dubte que és així", defensa Casals.

Recaptacions superiors

A Catalunya, l’IBI representa, de mitjana, un 25% del total dels ingressos pressupostaris dels consistoris. I tot i que any rere any s’incrementa, puja a menys velocitat que l’índex de preus de consum (IPC). Les dades analitzades en aquest reportatge són una estimació aplicant la proporció de l’ús hoteler dels immobles urbans a la quota líquida de l’IBI, que és la quantitat final que ingressa cada Ajuntament per aquest impost, segons els registres del cadastre.

Malgrat que, com recorda Joaquim Solé, que és catedràtic de Finances Públiques a la Universitat de Barcelona i expert en l’IBI, "és probable que les recaptacions per l’IBI hoteler siguin fins i tot superiors, perquè cada Ajuntament pot decidir aplicar un tipus impositiu agreujat i diferenciat en funció de l’ús que es faci dels immobles".

El més habitual, de fet, és que els hotels tributin més a partir d’un cert valor cadastral. És a dir, que els hotels més top suporten més pressió fiscal. Per exemple, Barcelona aplica als habitatges un tipus general del 0,66%, que s’incrementa fins a un 1,17% per als hotels amb un valor cadastral superior als 5,2 milions. El màxim legal és un 1,3%. Santa Susanna, per la seva banda, és una mica més laxa amb els seus hotels: mentre grava els habitatges amb un 0,819%, als hotels els aplica un 1,16% a partir dels 7,1 milions de valor cadastral. I l’Hospitalet és encara més lax: restringeix als hotels amb un valor cadastral superior a 25 milions el tipus agreujat de l’1,06% (en general per als habitatges és el 0,84%). Aquests tipus agreujats únicament es poden aplicar al 10% d’hotels amb més valor cadastral.

Notícies relacionades

Malgrat que disten molt de Santa Susanna en termes absoluts quant a recaptació, els hotels representen un pes específic en les finances d’altres pobles catalans. Són els casos de Queralbs (Ripollès), Lladorre (Pallars Sobirà) i Castell d’Areny (Berguedà), tots tres amb menys de 300 habitants, on els establiments hotelers aporten més del 30% dels ingressos totals d’IBI.

"Un hotel gran del centre de Barcelona pot pagar mig milió d’IBI ell tot sol", exemplifica Casals. El responsable del Gremi d’Hotels al·ludeix a l’argument dels ajuntaments que lamenten la sobresaturació de serveis municipals per l’increment estacional de visitants. "És clar que hi ha turistes, però també cal tenir en compte a tots els que van a les seves segones residències", assenyala Casals. Aquestes veus contràries a la massificació turística, que proliferen a Barcelona, contrasten amb el discurs predominant que hi ha a la Costa Daurada, on s’assumeix que el turisme és part de l’ADN de la regió, en paraules de l’alcalde de Salou, Pere Granados.