Freixenet i Codorníu ressusciten la seva rivalitat històrica

Codorníu –el principal accionista n’és Carlyle, amb un 64% del capital i compta amb membres de la família Raventós com a minoritaris– i Viticultors del Cava, la candidatura conjunta d’Unió de Pagesos; Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya; i l’Associació de Viticultors del Penedès s’han unit per impulsar mesures que contribueixin a l’avaluació de la denominació d’origen (DO) Cava. És una aliança entre diferents agents del sector que no té precedents.

Valor i qualitat

Sergi Fuster, conseller delegat de Codorníu, rebutja la idea de pugna respecte a la gran rival. «El món del cava hauria d’estar unit. Per mi, el competidor és el xampany», assegura en declaracions a EL PERIÓDICO. En tot cas afirma que la seva companyia aposta «pel valor i la qualitat en tota la cadena. I –afegeix– es poden estar obrint dos camins en la denominació d’origen (DO) Cava».

Pel sistema que funciona en aquestes eleccions, Codorníu ha reduït el seu volum de producció i, per tant, queda fora dels òrgans de govern del Consell Regulador per primera vegada. Fuster assegura que la seva aliança amb el sector no està directament vinculada amb les eleccions, si bé reflecteix una manera diferent de veure la DO. El consell regulador en els últims anys ha perdut alguns dels seus socis que van crear la marca conjunta Corpinnat.

Aquesta unió s’ha produït arran de conèixer-se la voluntat de Freixenet, en la qual comparteixen titularitat la família Ferrer i els alemanys de Henkell, de flexibilitzar les normes del cava. Això va en direcció oposada al que defensa el seu gran celler rival. I, a una setmana de les eleccions, el celler que era propietat dels Raventós i la coalició de viticultors han acordat «impulsar les principals mesures que defensa la candidatura».

L’objectiu és «contribuir a posar les bases per assegurar la sostenibilitat de les explotacions de la zona, crear valor al territori i contribuir a garantir-ne el futur.» Tant Codorníu com Viticultors del Cava comparteixen la voluntat de «vetllar per preservar la reputació i la qualitat de la marca cava i, alhora, protegir els col·lectius que la integren». Entre els seus objectius destaquen el desenvolupament d’un estudi dels costos de producció del raïm, que assenti les bases del preu per hectàrea per a l’elaboració de cava.

Contractes plurianuals

Una altra de les mesures que es proposen consisteix en un compromís voluntari entre les empreses elaboradores i els agricultors i un segell que certifiqui, per als cellers que ho demostrin, que paguen per sobre dels preus de l’estudi de costos validat. També defensen fomentar contractes plurianuals entre els cellers i els viticultors, tal com va fer Codorníu el 2019 per garantir la sostenibilitat de les explotacions.

Notícies relacionades

Les elèctriques volen captar 800 milions del sistema antiapagades

BonÀrea inverteix 10 milions en un pla d’envasos retornables

La candidatura conjunta, que porta el nom Futur, Preu, Valor, aposta per mesures en aquesta línia. Fuster remarca que aquest any, el 100% del raïm recollit per Codorníu «ja serà ecològic fruit dels contractes plurianuals firmats amb famílies de viticultors de la zona». Aquests contractes estableixen un preu mínim de 44 cèntims, però el raïm superior i ecològic, per exemple pujarà aquest exercici un 15%, a 51 cèntims.

Codorníu assegura que és pionera des del 2019 en els acords estables a cinc anys vista amb productors de raïm ecològic. Aquest any oferirà nous contractes plurianuals a 100 famílies de viticultors del Penedès (400 hectàrees). En total, aquests cellers estimen que aportaran aquest any al territori del Penedès 9,6 milions de facturació, el 15% més que el 2021, repartits entre 300 famílies de viticultors de la zona.