Ribera: «A la UE ens miren amb molt respecte per l’‘excepció ibèrica’»

Espanya, juntament amb Portugal, aplica des d’aquest mes una «excepció ibèrica» negociada amb Brussel·les per rebaixar la factura de la llum, una intervenció que fa un any semblava impossible i que ara va camí d’inspirar una reforma del marc regulatori al conjunt de la Unió Europea.

«Més que amb enveja, que pot ser que alguns ens mirin amb enveja, ens miren amb molt de respecte i amb molt d’afecte», diu en una entrevista amb EFE la vicepresidenta espanyola i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa de Ribera, que participa aquests dies en els consells de ministres europeus d’Energia i Medi Ambient.

Aquest «respecte» que detecta en la mirada dels seus homòlegs comunitaris respon que «entenen que no era una situació fàcil, que hi ha hagut una oposició molt forta, perquè la inèrcia és una força de la física molt potent», resumeix.

Limitar l’impacte del gas al mercat elèctric perquè la carestia d’aquest hidrocarbur no contagiï «artificialment» el preu del megawatt hora ha trobat fonamentalment dos murs: les empreses energètiques a Espanya i la maquinària política a Brussel·les, amb l’oposició inicial de la Comissió Europea i d’Alemanya.

«No pot ser que el disseny regulatori es converteixi en la gran trampa per als consumidors europeus», diu Ribera per justificar la batalla que ha lliurat, i que continua lliurant, en els dos plans.

«Els reflexos –de les empreses elèctriques– a l’hora de reaccionar en els moments de crisi com aquest eren millorables», afegeix la vicepresidenta, que assenyala que amb la descarbonització es tendeix cap a una electrificació més gran de l’economia i, per tant, a «un increment del volum de negoci del sector elèctric».

«Les empreses energètiques espanyoles tenen un retorn de beneficis molt superior al de la resta d’empreses europees», diu Ribera, que es recolza en el fet que, segons dades de l’Eurostat del 2018, només a Polònia i Estònia les elèctriques guanyen més per volum d’energia venut que a Espanya, país on ha notat una «falta de visió a l’hora de mantenir els beneficis a un nivell raonable per poder mantenir el suport social».

El segon obstacle, el polític, també ha caigut. Brussel·les assegurava fa uns mesos que el mercat elèctric funcionava a la perfecció, però la invasió russa sobre Ucraïna ha fet canviar la percepció en la Comissió Europea.

«El gas és el més car i defineix tot el preu. Aquest sistema de mercat ja no funciona. Hem de reformar-lo», ha dit aquest mateix mes la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen.

Espanya voldria que la Comissió plantegés dos escenaris, un a curt termini, de manera que els Vint-i-set puguin aplicar una excepció similar a la del mercat ibèric per guanyar temps, i, mentrestant, dissenyar un nou marc regulatori d'acord amb un sistema de generació modern, amb més renovables i menys gas.

Plans de contingència

A més, l’Executiu comunitari treballa per coordinar els plans de contingència de cada país per oferir una resposta conjunta en cas que Moscou, que ja ha aplicat talls totals o parcials en dotze estats membres, ordeni una ruptura total del subministrament de gas a la UE.

«L’horitzó ha d’incloure els escenaris més durs», diu Ribera, que a més de plans de contenció demana «una ambició més gran, sobretot en les campanyes d’estalvi i eficiència», i celebra «la sorprenent notícia» que els presidents «de les tres grans energètiques franceses (Engie, EDF i TotalEnergies) han tret un comunicat públic que cal estalviar des d’ara».

Espanya se’n veuria poc afectada, per la seva escassa exposició al gas rus i perquè és el país de la UE amb més terminals per absorbir gas natural liquat (GNL).

«Però ens podem trobar que hàgim de donar una resposta solidària a altres estats membres de la UE», explica.

Preguntada si no és injust que ara aquesta solidaritat del sud amb el nord d’Europa es doni per feta quan fa una dècada el que escassejava eren els diners al sud i el nord només va ser solidari a canvi de plans d’austeritat amb condicions i vigilància, Ribera deixa escapar un somriure.

«Sempre és important mantenir una actitud positiva i de lliçons apreses. Fa deu anys Europa ho va fer molt malament. On hi havia un problema es va crear un ‘gran problema’ que ens ha tingut llastats durant massa temps des del punt de vista social, econòmic i de la construcció del projecte europeu. Ara tenim un desafiament enorme i afortunadament s’està mirant amb altres ulls», assenyala.

Notícies relacionades

La despesa en pensions puja un 6,2% a l’agost, fins a la xifra rècord de 13.621 milions

El gegant colombià Grupo Lux adquireix Syra Coffee

Advoca per treure conclusions, «no tant per castigar, sinó per resoldre i aprendre a no cometre els mateixos errors i encertar en el diagnòstic i les respostes» en aquesta crisi energètica.

«De la mateixa manera que per a Europa va tenir un cost molt elevat que els ciutadans de Grècia o del sud d’Europa s’ho passessin molt malament, fatal, crec que en aquests moments a ningú li interessa que els ciutadans d’Alemanya o d’altres països s’ho passin malament. No ens interessa a ningú», resumeix.