L’hostaleria busca cambrers a Catalunya mentre 13.000 consten registrats a l’atur

Cambrers sense ocupació i empresaris sense treballadors. El disbarat econòmic està servit en la reactivació de l’hostaleria una vegada oblidada la covid. Si bé part dels professionals que fins ara sostenien el sector han migrat a altres gremis a la recerca de llocs de treball més ben pagats i amb més possibilitats de conciliar la vida laboral i familiar, l’‘exèrcit de reserva’ en la restauració continua superant amb escreix les places disponibles. I en tot això les oficines públiques d’ocupació es mostren inútils a ulls dels hotelers per servir-los de professionals.

Entre gener i maig d’aquest any els restaurants, hotels i altres empreses del sector a Catalunya han registrat un total de 230 ofertes d’ocupació al SOC per buscar cambrers. «El SOC no l’utilitza ningú, aquí el que funciona és el boca orella i està costant molt. Falten cambrers, falten ajudants de cuina, falten recepcionistes... falten mans en l’hostaleria. Tant a la costa com a l’interior», afirma el vicepresident de Pimec Turisme i gerent de la FIHRT, Daniel Brasé. Mentrestant, a la finestreta del costat, 13.357 aturats estan inscrits com a cambrers a la recerca d’ocupació. Una xifra que se situa en estàndards molt similars als registrats en els maigs prepandèmia. 

Si bé el SOC no és referència per a les empreses a l’hora de buscar candidats, en portals de feina d’ús massiu com Infojobs el nombre de cambrers disposats a treballar multiplica diverses vegades les places disponibles. Segons dades facilitades pel portal, a Espanya, el nombre de vacants de cambrers publicades el mes de maig va ascendir a 9.465 llocs. D’aquests, 2.818 es localitzen a Catalunya. I en l’altre costat de la moneda hi ha 360.000 inscrits per a cambrers de tot Espanya, situant-se la ràtio d’inscripcions per oferta en 37 candidats per cada oferta. 

¿Per què el sector es queixa de falta de cambrers si hi ha tants aturats que diuen tenir experiència en el gremi? «Sempre s’ha parlat del sector de l’hostaleria com un sector abusiu i això s’ha donat. Molts no han fet el que havien de fer i fa molts anys que d’altres fan les coses bé. Però la mala fama d’uns la paguem tots», afirma Brasé. Que el sou mitjà al sector sigui de 1.150,7 euros bruts, segons l’última enquesta de costos laborals de l’INE, no contribueix a atraure talent. No tots al sector s’atreveixen a pronunciar-se sobre això, com és el cas del Gremi de Restauració de Barcelona, que a preguntes d’aquest mitjà ha declinat realitzar declaracions.  

Seguretat Social obre la porta a buscar fora

Mentre a Catalunya i la resta d’Espanya sobren cambrers i falten places per cobrir, part del sector gira la seva mirada cap a l’estranger per portar d’allà la mà d’obra. Per a aquesta campanya ja no serà possible, però el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions està ultimant una reforma del reglament d’estrangeria per permetre «la incorporació de perfils altament demandats per múltiples sectors econòmics que actualment troben dificultats per cobrir vacants», segons recull el text presentat ja a consulta pública.

La justificació oficial del Govern per canviar la llei és per millorar la regularització dels migrants i reduir al màxim (o suprimir) el temps que passen sense permís de treball. I fer-ho en aquells nínxols d’ocupació on les empreses no troben professionals natius. «La prioritat, com no pot ser de cap altra manera, és la generació d’ocupació per als espanyols, per als nostres joves. I això és perfectament compatible que determinats colls d’ampolla, determinats àmbits del mercat laboral, es puguin encarar d’una altra forma», va afirmar aquesta setmana el ministre José Luís Escrivá en un esmorzar informatiu.  

Notícies relacionades

Els hotelers avisen que falten 50.000 cambrers per a aquest estiu

Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada

Una de les modificacions que pretén introduir la norma és l’elaboració d’un «catàleg de professions de difícil cobertura» per a cada província o demarcació territorial. Aquesta es basaria en les dades remeses des del SEPE i haurà de ser aprovat per patronals i sindicats. I quan s’identifiqui una professió sense personal, s’obrirà la possibilitat que les empreses portin gent de fora per treballar. A falta del redactat final, que s’ha encara de negociar a les taules del diàleg social, l’abundància de cambrers aturats i la falta d’ofertes inscrites per les empreses no encaixa amb la definició que pretén Seguretat Social per a aquest gremi. 

«¿Representem el PIB que representem i no tenim personal? Ens ho hem de fer mirar. Hem de millorar en salaris i en conciliació familiar, treballar a dos torns i en cap de setmana no ajuda. ¿Hem de tenir gent esperant fins a la una del matí que una taula s’aixequi perquè estan prenent un gintònic? Doncs potser a partir de determinada hora si algú es vol quedar prenent-se aquest gintònic l’ha de pagar doble», reflexiona el vicepresident de Pimec Turisme.