Les tecnològiques catalanes insisteixen: falten programadors i diàleg amb l’administració pública per créixer

La clau fonamental d’èxit en l’univers emprenedor és voler guanyar. Així ho afirma el conseller delegat de Wallbox, Enric Asunción. Així ho assegura també el fundador de Glovo, Oscar Pierre. I així ho testifica la sòcia fundadora de Seaya Ventures, Beatriz González. «S’ha de competir i s’ha de guanyar», diu aquesta última. Els tres conformen una de les taules rodones que ha organitzat aquest dijous el Cercle d’Economia com a part de la seva reunió anual, una xerrada en què també participen la cofundadora de Vilynx, Elisenda Bou, i el president d’Indra, Marc Murtra, i que posa de manifest que, a part d’ambició, una empresa de la seva talla necessita finançament, bons enginyers i un diàleg una mica més fluid amb l’administració pública. I, segons es desprèn d’aquesta conversa, Barcelona té encara camp per recórrer.

«Som una empresa de moltíssim volum i marges molt petits, necessitem talent tecnològic sènior per resoldre problemes matemàtics complexos, i aquí no n’hi ha», ha explicat Pierre, que ha utilitzat una dada per exemplificar el problema: de les 600 persones que han fitxat l’últim any i mig, el 80% són estrangers. L’emprenedor ha assegurat no només que la universitat no produeix enginyers al ritme que necessita el mercat, sinó que la proporció d’estudiants disposats a optar per la carrera de programador encara és baix.

Un problema similar va afrontar en els seus inicis, segons el seu relat, l’emprenedora que hi ha rere Vilynx, que va optar per obrir les seves oficines dins el campus de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per resoldre-ho. «El talent és la clau de tot», ha coincidit el seu homòleg de Wallbox. Però no només el matemàtic o enginyer, ha remarcat el president d’Indra, el més difícil és identificar quina persona sabrà generar a més confiança amb un client o serà resolutiu davant un repte.

Tanmateix, amb resoldre el problema amb la falta de talent no n’hi ha prou. El sector tecnològic troba a faltar també més col·laboració públicoprivada i que l’Administració reguli més ràpid. Glovo, com un dels casos amb més soroll al seu voltant en aquest sentit, ha assegurat que ha detectat una millora els últims 3 o 4 anys, però que igualment té clar que un dels desavantatges amb les seves competidores és precisament aquest, que els països de l’entorn van 5 anys avançats pel que fa al seu diàleg amb l’administració pública.

Avanços en el capital risc

«Perquè un país avanci tecnològicament necessita inversió pública», ha afegit Murtra, que tot i així s’ha mostrat optimista amb els avenços en aquest sentit. També ho ha fet Beatriz González, de Seaya, que malgrat assenyalar igualment la lentitud regulatòria davant la innovació, ha assegurat que el recolzament al capital risc per part de l’administració pública és «espectacular».

Notícies relacionades

El Govern donarà el vistiplau a l’opa a Naturgy si Criteria va de bracet amb Taqa

Chery promet invertir 400 milions i crear 1.250 llocs de treball a Barcelona

De fet, bona part del panel ha coincidit que, si bé en aquesta anàlisi dels reptes que afronta el sector sol aparèixer també el finançament, la situació sembla haver millorat. Primer perquè cada vegada hi ha més liquiditat en el mercat, però, segon, perquè s’estan donant grans operacions en el sector.

Que una gran empresa adquireixi Glovo o que Wallbox surti a borsa «nodreix un ecosistema que després tindrà més ambició per permetre que altres companyies surtin a borsa i no siguin comprades en etapes primerenques», ha assegurat Bou. «Això alimenta l’ecosistema: no ser independent no implica que no sigui un resultat boníssim», ha afegit González. «Els socis guanyaran diners, invertiran en altres tecnologies i això farà que altres tecnologies triomfin», ha acabat dient Asunción.