Israel bombardeja el sud del Líban en una nova violació de l’alto el foc

Tan sols uns dies després que entrés en vigor, Francesca Albanese, la relatora especial de les Nacions Unides sobre els territoris palestins, va tuitejar una breu però oportuna descripció de la treva a la Franja de Gaza. "De nou, un alto el foc segons Israel és: ‘Tu t’atures, jo disparo’", va escriure a X, fent un joc de paraules amb la paraula en anglès ceasefire, que significa literalment aturar el foc. Aquell dia Israel havia matat cinc palestins, malgrat la treva en vigor. Fins ara ja van més de 200 víctimes mortals el primer mes del suposat cessament d’hostilitats. Al Líban, coneixen prou bé aquesta realitat. A les portes del primer aniversari de l’entrada en vigor de l’alto el foc, el 27 de novembre, han mort més de 320 persones.

"En realitat no és un alto el foc, és un alto el foc unilateral, i per això no és un alto el foc pròpiament dit", apunta Michael Young, editor sènior del Centre Carnegie per a l’Orient Mitjà Malcolm H. Kerr a Beirut. Quan la treva es va oficialitzar fa gairebé un any, Washington va permetre a Israel atacar qualsevol amenaça de Hezbol·là. Sota aquest argument, l’Exèrcit israelià bombardeja pràcticament cada dia el país dels cedres. "En essència, va ser un alto el foc imposat al bàndol més feble, perquè en aquell moment Hezbol·là estava disposat a acceptar qualsevol cosa amb tal d’aturar el bombardeig israelià", explica Young a aquest diari. La brutal campanya israeliana de la tardor passada va matar 4.000 persones i va causar el desplaçament d’almenys un milió.

Grans atacs contra el sud

La majoria dels atacs s’han concentrat al sud del Líban i a l’est del país, zones amb comunitats xiïtes, els principals partidaris de la milícia i partit polític. Mentre l’Exèrcit libanès aconsegueix reforçar les seves posicions a certs llogarrets fronterers, les tropes israelianes continuen ocupant cinc punts estratègics en el límit entre els dos països. En paral·lel a una ofensiva diplomàtica que fa dues setmanes que escala amb visites constants de representants nord-americans al Líban, Israel ha ampliat els seus objectius. Diversos equips de construcció valorats en desenes de milions de dòlars han sigut destruïts, i han ajornat encara més la reconstrucció de les zones devastades. Encara hi ha milers de persones desplaçades des del 8 d’octubre del 2023, quan van començar els enfrontaments transfronterers entre Hezbol·là i el Líban.

Durant els últims dies, la tensió ha crescut, especialment des que la setmana passada un grup de soldats israelians van realitzar una batuda de matinada en el municipi fronterer de Blida i van assassinar un empleat municipal. A més, ahir, l’Exèrcit israelià va portar a terme un gran atac al sud del Líban. "En un futur pròxim, atacarà la infraestructura terrorista de Hezbol·là a tot el sud per contrarestar els seus intents prohibits de reconstruir les seves activitats a la zona", va dir el portaveu militar, Avichay Adraee, en un comunicat. Fonts militars libaneses afirmen que Hezbol·là hauria complert gairebé al peu de la lletra els termes de l’acord d’alto el foc, hauria retirat una gran part del seu arsenal del sud i només ha violat l’alto el foc en una ocasió.

4.500 violacions israelianes

No obstant, Israel hauria comès més de 4.500 violacions fins a la data, segons el recompte de diversos mitjans de comunicació libanesos. Les Nacions Unides ha denunciat que almenys 103 civils han mort en atacs israelians l’últim any. Totes aquestes violacions no han tingut cap càstig. "Hi ha un bàndol que va guanyar la guerra l’any passat i està intentant imposar totes les condicions possibles, i compta amb el suport dels nord-americans", explica Young. "¿Què podem fer?", es pregunta. "Francament, poca cosa; els libanesos són molt conscients de la seva debilitat i per això intenten, per tots els mitjans, preservar una mica de la seva sobirania, però sense gaire èxit", constata. L’acord de treva exigia el desarmament de Hezbol·là, l’única milícia libanesa que després de la guerra civil (1975-1990) va aconseguir conservar les seves armes.

Al llarg d’aquest any, les tropes libaneses han desmantellat gairebé per complet l’arsenal del partit a la regió fronterera amb la seva cooperació. Però, a l’expandir el procés cap al nord, han topat amb una negativa de Hezbol·là a entregar les seves armes.

Notícies relacionades

Polònia impulsa un programa d’instrucció universal per a la guerra

França inspecciona a París tots els paquets de Shein

Capacitat militar

Israel insisteix a continuar atacant fins que s’aconsegueixin avenços concrets per restringir l’armament del partit i, fins i tot, han començat a utilitzar els mitjans de comunicació per construir la narrativa que justifiqui la intensificació dels atacs. Un article del diari israelià Haaretz informava aquesta setmana que "la intel·ligència de l’Exèrcit ha alertat que l’organització està treballant per restaurar les seves capacitats militars, i els funcionaris de seguretat creuen que Hezbol·là pretén mantenir el seu estatus com la força militar més poderosa del Líban".