Els lloguers van pujar un 3,2% a Catalunya en el segon trimestre

Aquest creixement del 3,2% en els preus representa només la foto dels últims tres mesos analitzats, tot i que des del Govern, en boca de la consellera responsable d’aquest àmbit, Sílvia Paneque, es destaca que en el conjunt dels municipis declarats tensionats la reducció global des que s’aplica la normativa ha sigut de l’1,9% i, a les localitats fora de la regulació, el preu s’ha incrementat molt més, fins a un 6,6%, cosa que avalaria l’aplicació dels controvertits límits, que el sector no veu amb bons ulls perquè assegura que frena l’oferta.

Repunt a Barcelona

A les zones declarades tensionades, on s’aplica aquest règim de contenció de rendes, entre l’abril i el juny el lloguer mitjà va arribar als 871,2 euros, davant els 845,2 del primer trimestre. És a dir, un increment del 3%, que contrasta amb la tendència a la moderació registrada en el primer trimestre d’aplicació de la llei, un any enrere. En canvi, als municipis que no estan tensionats, on no hi ha límit de preus, el creixement es va notar més: de 595,9 a 622,4 euros mensuals, un 4,4% més.

En conjunt, la mitjana catalana se situa així per sobre dels 840 euros de principis d’any, i manté una evolució similar a l’observada a Barcelona, on el preu ha repuntat també després d’una primera fase de moderació vinculada a la regulació.

Una altra cara del mercat que revelen les dades de l’Incasòl és el descens de l’activitat contractual. Entre l’abril i el juny es van firmar 26.416 contractes d’arrendament a Catalunya, un 4,8% menys que en el primer trimestre. La caiguda és generalitzada tant als municipis tensionats com als no tensionats, tot i que el descens és lleugerament més acusat als primers (24.663 davant 25.809). A les zones no regulades es va passar de 1.939 a 1.753 contractes.

El mercat del lloguer a Catalunya revela també diferències creixents entre demarcacions. Durant el segon trimestre del 2025, si la renda mitjana contractual es va situar en 854,70 euros al mes, a Girona la renda es va mantenir pràcticament estable (669,84 euros davant 668,80 euros); a Lleida va ascendir lleument (494,65 euros a 502,27 euros); a Tarragona va passar dels 586,16 euros als 596,44 euros; i, a la de Barcelona, dels 912,44 als 945,94.

El mercat català, amb una mitjana de gairebé 55.000 contractes anuals en l’arrencada de l’any, continua així ajustant-se a les noves condicions. Des del Govern s’insisteix que les xifres s’han de llegir amb cautela, ja que els efectes de la regulació triguen mesos a consolidar-se i es tracta d’un mercat que fluctua. Des de Territori es fia el compliment de la llei a través de nous inspectors de l’Agència de l’Habitatge, que EL PERIÓDICO va anunciar que es publicarien aquesta setmana. De fet, aquesta convocatòria es va fer oficial dimarts, amb 58 places, confirmen fonts de la conselleria. També s’hi afegiran dos coordinadors per crear el grup de 60 persones acordat amb els Comuns.

Notícies relacionades

Els nous hàbits de consum empenyen a acostar el negoci al client

Galán, a la cimera de caps d’Estat COP30

Cinc trimestres després de l’entrada en vigor de la contenció de rendes als municipis tensionats, és a dir, aquells en els quals l’accés a l’habitatge és més complicat, ja sigui pel seu elevat cost o per manca d’oferta, la Generalitat vol fer un pas més que eviti la picaresca del mercat. Paneque va revelar que han obert 30 expedients per incompliments de la llei. Justament el desplegament del nou personal inspector hauria d’ajudar a tirar endavant les possibles sancions que se’n derivin, ja que la tramitació d’un expedient d’aquest tipus no és administrativament àgil.

Els Comuns han advertit que no avalaran els pressupostos de la Generalitat fins que no s’apliquin les multes perquè el règim sancionador és vigent des del febrer passat i, en canvi, no s’ha imposat encara cap sanció.