La pobresa severa a Catalunya es duplica des del 2009

«No és una qüestió d’etapes o moments de crisis excepcionals, sinó un problema de caràcter estructural. La pobresa i la vulnerabilitat estan cronificades». Amb aquesta contundent frase el tretzè informe INSOCAT, elaborat per la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social i que s’ha presentat aquest dilluns en roda de premsa, planteja la situació de la pobresa, i el suposat creixement econòmic després de l’esclat de la pandèmia. La conclusió d’aquest informe, després d’analitzar les alarmants dades de pobresa publicades fa mig any, és que la societat i la classe governant han acceptat que no es compleixin els drets humans. Perquè, afirmen, no es demanen ni apliquen polítiques valentes contra l’exclusió.

Segons les dades de l’Institut Català d’Estadística, un de cada quatre catalans és pobre. És a dir, dos milions de persones. Però la tendència ha anat a l’alça al llarg dels últims 10 anys. La més alarmant és la privació material severa, la pobresa extrema, que es mesura per no superar els ingressos de 400 euros al mes. El 2009, el 3,2% de catalans vivien en aquesta realitat d’exclusió. El 2020 són ja el 6,2%, tot i que el 2012 es va arribar al màxim del 7%. També es van duplicar les llars amb «baixa intensitat de treball», passant del 5,6% el 2009 fins a pràcticament el 10% el 2020. Unes dades «preocupants», segons Ferran Busquets, vocal de pobresa d’ECAS, que ha presentat les xifres.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

Les dades indiquen que són les dones les més perjudicades per l’efecte covid-19, amb un risc de pobresa o exclusió social en el 4% davant l’1,6% dels homes, quan el 2015 la proporció era similar per a homes i dones. La cap del programa Necessitats bàsiques de Càritas Barcelona, Mercè Darnell, que ha participat també en la presentació, ha destacat que ser estranger «es converteix en sinònim de risc de pobresa o exclusió» i si el 2015 el risc era del 52%, ara és del 61,6% entre els que no tenen nacionalitat espanyola, amb un increment del 8% l’últim any, «que demostra que són els principals damnificats per la crisi».

Les entitats socials reclamen la implementació de la renda bàsica universal, l’expansió de la renda garantida de ciutadania a més col·lectius i persones, o garantir l’empadronament a totes les persones que viuen a Catalunya.