La guerra d’Ucraïna: un negoci de més de 3.100 milions per als fabricants d’armes dels EUA

Els milers de míssils, drons i municions enviats pels Estats Units a Ucraïna no van omplir directament les arques dels venedors d’armes nord-americans, però sí que els beneficiaran a llarg termini, amb els països occidentals ansiosos per reforçar la seva defensa contra Rússia. Un negoci que pot generar 3.500 milions de dòlars (uns 3.160 milions d’euros) en les pròximes comandes que ultima el Pentàgon a fabricants nord-americans, previstes en una llei adoptada a mitjans de març, segons ha explicat a l’AFP una portaveu del Departament de Defensa. 

Washington, com alguns dels seus aliats, va recórrer a les seves existències per subministrar a l’Exèrcit ucraïnès els seus míssils Stinger i Javelin, que durant molt temps van pagar als seus fabricants Lockheed-Martin i Raytheon Technologies. Els comptes del primer trimestre d’aquestes firmes, que es publicaran durant les pròximes setmanes, no s’haurien de veure excessivament inflats. Però serà necessari reposar les existències.

Els míssils Javelin són produïts actualment de forma conjunta per Lockheed i Raytheon. Aquesta última havia aturat la producció dels Stinger abans d’una comanda de 340 milions de dòlars del Pentàgon l’estiu passat. «Estem explorant opcions per reposar més ràpidament les nostres reserves i les existències esgotades dels aliats i socis», afirma la portaveu. «Portarà temps rellançar la base industrial, en els principals proveïdors i subcontractistes, per permetre que es reprengui la producció», afegeix.

Els guanys que aquests grups podrien obtenir de la venda d’aquests míssils, coneguts per la seva facilitat d’ús, no haurien de ser extraordinaris, van considerar experts del sector consultats per l’AFP. Segons Colin Scarola, de la consultora CFRA, «si s’envien 1.000 Stingers i 1.000 Javelins a Europa de l’Est cada mes durant l’any vinent, això podria representar entre 1.000 i 2.000 milions de dòlars d’ingressos» per a Raytheon i Lockheed. Una suma gens menyspreable tot i que menor en relació amb les seves respectives facturacions de 64.000 i 67.000 milions de dòlars l’any passat.

«És probable que Raytheon guanyi molts més diners venent un sistema de defensa Patriot a l’Aràbia Saudita que fabricant míssils Stinger», afirma Jordan Cohen, especialista en venda d’armes del Cato Institute. «No necessàriament voldran posar massa recursos en això», afegeix. Entre les empreses més grans del sector de defensa dels Estats Units, Lockheed, Raytheon i Northrop Grumman no van respondre a les sol·licituds de l’AFP. General Dynamics va emfatitzar que no havia canviat els seus pronòstics des del gener, mentre que Boeing simplement va assenyalar que corresponia als governs prendre les seves decisions pressupostàries.

«Competència renovada»

Alguns dirigents havien donat a entendre, durant la publicació dels resultats dels seus grups a finals de gener, que l’ambient era propici per a les seves activitats. Greg Hayes, patró de Raytheon, va reconèixer que l’augment de les tensions a Àsia, l’Orient Mitjà i l’Europa de l’Est sens dubte beneficiarà les vendes internacionals, «no de forma immediata» sinó de cara a «finals del 2022 i després».

James Taiclet, màxim responsable de Lockheed-Martin, es va referir a la «competència renovada entre grans potències», que probablement provocarà un augment del pressupost de defensa nord-americà. «La guerra d’Ucraïna està remenant les cartes de l’ordre geopolític d’una forma que no vèiem des de feia 30 anys», va remarcar Burkett Huey, de la firma Morningstar. «La gent se n’adona que el món és molt menys segur i que probablement serà necessari augmentar la inversió en defensa, beneficiant les empreses del sector». Eric Heginbotham, del Centre d’Estudis Internacionals del MIT, diu, en la mateixa línia, que els governs occidentals, com va passar els últims anys a Àsia, «ja no buscaran rebaixar la seva despesa» en defensa.

Als Estats Units, el president Joe Biden va proposar un augment de 4% en el pressupost de defensa, una xifra que s’ha de posar en perspectiva per l’alta inflació (6,4% en 12 mesos al març). Però almenys el pressupost no es redueix. Alemanya, després d’haver mantingut la despesa militar a ratlla durant molt temps, a finals de febrer va anunciar l’alliberament immediat de 100.000 milions d’euros per modernitzar l’Exèrcit.

Notícies relacionades

Amazon ja sap quin producte demanaràs tres mesos abans que ho demanis

El mapa de les grans fortunes

En aquest context, «probablement els països també buscaran augmentar la interoperabilitat (dels seus equips) amb la dels Estats Units, que al cap i a la fi és el pilar de l’OTAN», va assenyalar Heginbotham. Així, Berlín va decidir a mitjans de març adquirir avions de combat F-35 de Lockheed, en l’inici d’un procés de diversos anys abans de la seva entrega, que és quan els fabricants reben el gruix dels ingressos.

Si bé això és una bona notícia per als fabricants d’armes nord-americanes, dificulta que els Estats Units es plantegin retirar-se d’Europa «en un moment que l’Administració Biden repeteix regularment que la seva prioritat (en termes de defensa) és la Xina», va destacar Eric Gómez, especialista de polítiques de defensa del Cato Institute.