De sala infantil a laboratori

Fins a 2.500 nens orfes podien viure a les Llars Mundet, inaugurades pel dictador Francisco Franco a Barcelona el 1957. Situada per sobre del Vall d’Hebron i al peu de la serra de Collserola, la colònia va ser un hospici fins a avançats els anys 80 del segle passat. Alguns exresidents han confessat que hi va haver religiosos que hi van perpetrar agressions sexuals. La diputació és el titular del recinte i el va cedir a la Universitat de Barcelona, que va començar a establir un campus a partir del 1995. Entre els edificis que la institució provincial va confiar a la UB s’inclou el teatre de les antigues llars, que ha caigut en desús: si bé s’hi imparteixen algunes classes, no s’ha donat utilitat a l’escenari en les últimes tres dècades. Abans va arribar a ser la sala de projecció més gran de Barcelona, amb 1.300 butaques. Oblidada i deteriorada, ara es preveu que l’escena desaparegui i la platea mudi d’aspecte per deixar espai a laboratoris i despatxos d’un centre de neurociències que aspira a allotjar estudis transcendents sobre el cervell.

La remodelació del teatre per convertir-lo en el Barcelona Center for Applied Neurosciences (BCAN) ha obtingut el suport decisiu de la UE aquest mes, mitjançant la transferència de fons Feder. Brussel·les i la diputació costejaran a mitges els 11,8 milions que costa la reforma, amb la pretensió que les instal·lacions estiguin condicionades el desembre del 2028 i s’estrenin el 2029. El repte que comporta que un edifici concebut a mitjans del segle XX per a l’oci infantil operi com una seu d’investigació capdavantera del segle XXI ha plantejat un cert debat.

Abans que es resolgués la concessió de finançament europeu, l’arquitecte Jaume Ratera va alertar de la "pèrdua patrimonial" que el projecte pot comportar. "És un dels últims teatres representatius de l’arquitectura de finals dels anys 50 a Barcelona", destaca sobre la construcció, part del complex ideat per l’arquitecte Manuel Baldrich. "Per actuar sobre un edifici molt singular, amb un embolcall molt definit, era més aconsellable buscar una altra ubicació", opina Ratera, que incideix que no qüestiona el BCAN, sinó el seu emplaçament.

La Universitat i la Diputació de Barcelona repliquen que les obres seran respectuoses amb el patrimoni de l’immoble, que no té protecció per no estar catalogat. "Volem encaixar un centre innovador en un edifici que tots estem d’acord que hem de conservar", esgrimeix Andrés Lezcano, director d’infraestructures de la UB. "Hem de preservar els valors patrimonials d’aquest edifici i hem de donar ús al nostre patrimoni, que s’ha de poder rehabilitar", diu el director d’edificació i logística de la diputació, Eloi Juvillà.

Aval del COAC

La gran sala del teatre experimentarà la metamorfosi més gran a l’immoble, al concentrar els nous espais d’investigació, mentre que l’antic pati de butaques serà un atri central, on perdurarà la graderia. El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) n’ha avalat el canvi. L’equipara amb els aularis acomodats en el que van ser edificis residencials de les Llars Mundet: "És un bon exemple de com els edificis es poden adaptar a diferents usos sense perdre personalitat ni identitat, en aquest cas tampoc perdrem identitat ni patrimoni, sinó que s’adaptarà".

Notícies relacionades

Pessebres Puig, l’última botiga de pessebres de Barcelona

L’oposició municipal, contra la gestió d’Albiol

Els despatxos SCOB Arquitectura i Paisatge i Barceló Balanzó Arquitectes s’han imposat en el concurs arquitectònic, que exigeix que la proposta preservi la volumetria de l’edifici i les obres d’art que atresora. Són tres frescos de Josep Guinovart, un mosaic d’Armand Olivé i uns murals ceràmics de Julio Bono. Els escollits per traçar la reforma hauran de redactar ara un avantprojecte que "haurà d’acabar de quadrar totes les necessitats patrimonials i funcionals", indica Lezcano.

El responsable de la UB assenyala al seu torn que s’abordarà un "treball d’artesania projectiu per encaixar peces" al teatre, sense defugir una idea "bàsica": "La de mantenir el respecte a l’edifici i respondre als requeriments d’un centre d’investigació".