La meitat dels catalans han anat a treballar estant malalts aquest any

Més de la meitat dels catalans afirmen haver anat a treballar malalts algun dia durant l’últim any. Malgrat el bon moment que viu l’economia, en què l’activitat creix i l’ocupació està en màxims històrics, el mercat laboral català exterioritza una sèrie de símptomes que parlen d’un malestar generalitzat, tant físic com psíquic. No en va, un de cada cinc catalans corre el risc de desenvolupar un trastorn de salut mental a causa de la feina.

Les dades provenen de l’última edició de l’Enquesta de qualitat i condicions de treball , sondeig que la Generalitat de Catalunya publica cada tres anys. Sobre una mostra de 3.000 individus, les seves conclusions tracen un quadre d’ansietat generalitzada, dolors musculoesquelètics freqüents i una fatiga visual gairebé omnipresents. Amb sectors especialment exposats, com l’hostaleria o la sanitat, i una bretxa substancial en termes de salut entre homes i dones, en detriment de les segones.

El nombre de treballadors que falten al seu lloc de treball a causa de temes mèdics va a l’alça. Segons un informe fet per la patronal Pimec, els catalans falten a la feina gairebé un dia al mes per baixa mèdica, el doble que fa 10 anys. La preocupació per aquest progressiu increment de les baixes ha portat la Conselleria de Salut a llançar una campanya informativa als seus centres d’atenció primària per demanar "reponsabilitat" en l’ús de la baixa per incapacitat temporal.

I, malgrat aquest repunt de la gent que no arriba a anar a la feina adduint una malaltia, una elevada proporció de catalans continuen anant a treballar malgrat estar malalts i considerar que haurien d’haver anat a demanar la baixa mèdica. Segons assenyala l’enquesta de la Generalitat, aquesta és una experiència per la qual han passat el 51,3% dels catalans que han estat malalts l’últim any. "Les baixes laborals no són el problema, sinó un símptoma d’una situació límit que afecta tant el sistema sanitari com les condicions de treball", va replicar la UGT a la campanya de Salut als CAP.

En gran manera si tenen menys de 30 anys, si han nascut fora de la Unió Europea o si no tenen estudis superiors. És a dir, com més precarietat, més possibilitats d’anar a treballar malalt. Ho deixen clar els autors de l’estudi: "Té una relació inversa amb la qualitat dels llocs de treball, de tal manera que com més alta és la qualitat, més baixa és la incidència".

Aquesta realitat no millora amb el temps. L’anterior enquesta, publicada el 2021 però amb dades recopilades durant el 2019, és a dir, prèvia a la covid, ja assenyalava un percentatge de catalans que van a treballar malalts del 51,5%, pràcticament idèntic al de l’última edició. "Les dades ens mostren que aquest malestar no va a millor i això que avui dia està més acceptat exterioritzar que un no està bé. La idea que hi ha un suposat frau generalitzat que alguns intenten ubicar no se sustenta", indica la secretària de salut laboral de CCOO de Catalunya, Mònica Pérez.

Hipermedicalitzats

Els treballadors catalans es donen a si mateixos un aprovat just en salut física. Del 0 al 100, en què 0 és el pitjor dels escenaris i 100 el millor, la nota mitjana és de 53,9 punts, segons la seva pròpia autopercepció. Aprofundint en les limitades variables que ofereix aquest apartat, sorgeix una bretxa de gènere clara en aquesta matèria, en tant que les dones treuen de mitjana un 47 sobre 100 en salut i ells un 59.

Els diferents experts consultats per a aquest reportatge coincideixen a assenyalar fins a tres factors per mirar d’explicar aquesta diferència. Primer, elles estan empleades en sectors més precaris i/o amb més exposició al tracte al públic (sanitat, educació o atenció al client, per exemple), cosa que genera més desgast psicològic.

Segon, elles assumeixen, en general, més hores de treball a casa per cuidar nens, gent gran, netejar la casa, cuinar i planxar, entre d’altres, cosa que se suma a la jornada laboral i allarga els seus esforços. I, tercer, hi ha menys tabú entre les dones, en comparació amb els homes, a l’hora d’exterioritzar aquests malestars. De la mateixa manera que hi ha més predisposició entre els Z o mil·lennistes que entre els boomers.

Notícies relacionades

Els aturats no hauran de presentar declaració de la renda

Catalunya activa l’alerta sanitària per grip aviària en una granja de Lleida

Els mals més habituals són d’esquena, de cap i fatiga visual. Més de cada sis catalans afirmen tenir-ne de manera més o menys manera freqüent.

El nombre de baixes laborals directament provocades per motius de salut mental s’ha duplicat des de la pandèmia. Una dada de la Seguretat Social objectiva, que concorda amb la fotografia que ofereix l’enquesta de la Generalitat. Quatre de cada 10 catalans afirmen haver tingut almenys un episodi de depressió durant l’últim any, i és especialment freqüent en dones i persones de menys de 30 anys.