Crisi energètica

Les elèctriques es rebel·len contra el límit de preus del Govern i demanen controlar el gas

L’Executiu descomptarà a les companyies els ingressos extra de tots els contractes que firmin per sobre de 67 euros per megawatt hora per evitar possibles «beneficis caiguts del cel»

Les elèctriques es rebel·len contra el límit de preus del Govern i demanen controlar el gas
4
Es llegeix en minuts

Les grans elèctriques es mobilitzen contra l’enduriment de les retallades dels possibles beneficis extra obtinguts per l’escalada de preus de l’energia, tal com ha pogut saber El Periódico de España. El Govern ha aprofitat el macrodecret de mesures contra l’impacte de la guerra per revisar el sistema de minoració dels ingressos extra que algunes companyies poden obtenir en ple caos de preus i incloure tots els nous contractes que es firmin preus per sobre dels 67 euros per megawatt hora (MWh) quan sigui electricitat produïda per nuclears, hidroelèctriques i renovables, que són les tecnologies que no suporten en els seus costos l’actual preu disparat del gas.

Per sobre d’aquest límit, que és el que el Govern considera un preu raonable (resultant d’utilitzar com a referència un preu del gas de 20 euros per MWh), les companyies seran penalitzades i hauran de tornar el sobrepreu al considerar que estan interioritzant aquest preu disparat del gas, el cost del qual no suporten en la seva activitat. Una mesura que s’aplicarà a tots els nous contractes i actualitzacions dels ja firmats fins al 30 de juny.

La patronal de les grans elèctriques critica la mesura i alerta que distorsionarà el mercat elèctric. «L’establiment per a les tecnologies no emissores d’un límit al preu de venda al client final suposa, de facto, mirar d’establir un preu regulat per a l’energia produïda amb les esmentades tecnologies, cosa que provoca una veritable distorsió per a l’activitat de comercialització minorista», denuncia Aelec, l’associació empresarial que agrupa Iberdrola, Endesa i EDP. «El preu intervingut és una discriminació en relació amb els preus de la resta de la UE i representa un pas enrere en la liberalització, contrari al que dicta la normativa europea.»

La patronal de les grans elèctriques (en la qual ja no s’integra Naturgy) carrega contra el Govern per no prendre mesures per «aturar l’arrel del problema» de l’escalada de preus de l’electricitat, «que no és cap altre que el preu del gas». «En el cas dels preus de l’electricitat, el gas ha sigut el causant de la notable escalada de preus en el mercat majorista i no només a Espanya, sinó a tot Europa», apunta l’associació. Des del sector elèctric s’ha reclamat al Govern en les últimes setmanes que no estableixin preus límits a l’electricitat, sinó que prenguin mesures directament sobre el mercat del gas.

L’Executiu ha aprovat una revisió del sistema de minoració dels ingressos extra que algunes companyies utilitzen per ampliar-lo. El Ministeri per a la Transició Ecològica, comandat per la vicepresidenta Teresa Ribera, ha inclòs també en el decret una vigilància especial de les grans elèctriques per supervisar de manera específica els contractes que firmen entre companyies d’un mateix grup per assegurar-se que no s’estan ocultant els coneguts com «beneficis caiguts del cel» (‘windfall profits’) en la cadena de contractes per acabar traslladant els preus inflats al client final.

Els contractes que es vigilen amb caràcter general són els subscrits entre les empreses de generació d’electricitat i les comercialitzadores de llum que venen al client final. Però els grans grups elèctrics (singularment Iberdrola, Endesa, Naturgy, EDP i Repsol) venen gran part de l’electricitat que produeixen directament a les seves pròpies comercialitzadores, a empreses integrades en el seu propi grup empresarial. El Govern ha decidit enfocar-se especialment en aquests contractes intragrup i vigilarà el preu final que les comercialitzadores imposen al consumidor, ja que «el preu pot ser que reflecteixi el benefici extraordinari i el que actuï de facto com a cobertura natural per a la general», recull el Govern en el decret publicat dimecres al BOE.

Notícies relacionades

Espanya presentarà aquesta setmana juntament amb Portugal una proposta a la Comissió Europea per intervenir el mercat elèctric establint un límit al preu del gas que s’utilitza per produir electricitat (entorn dels 50 euros per megawatt hora), incloure la diferència del cost real de les centrals de gas com a cost del sistema elèctric i fixar una doble cotització amb un preu diferent per a l’electricitat que es ven a França a través de les interconnexions. L’Executiu preveu que Brussel·les es pronunciarà sobre la seva proposta en tres o quatre setmanes i fins aleshores no es podria aplicar aquesta reforma i no es notarà en el rebut de llum de llars i empreses amb una rebaixa substancial.

Malgrat les crítiques contra la «nova intervenció» de la seva activitat per part del Govern, les elèctriques aplaudeixen altres mesures incloses en el macrodecret, especialment les que volen protegir els col·lectius vulnerables (tot i que insisteixen que els descomptes del bo social el financiïn els pressupostos públics, no les companyies), per recolzar el sector industrial i per mantenir les rebaixes d’impostos del rebut de la llum fins al 30 de juny. Les grans elèctriques també recolzen l’agilitació dels tràmits administratius per desplegar noves renovables i la liquidació avançada dels ingressos extra de les renovables històriques (RECORE) que compten amb una retribució regulada.