El Govern desafia les grans elèctriques amb una vigilància especial a la recerca de «beneficis caiguts del cel» ocults

El Govern ha aprofitat el ‘macrodecret’ amb mesures contra l’impacte de la guerra per ampliar l’abast de les retallades a les elèctriques per evitar possibles beneficis extraordinaris provocats per la pujada dels preus energètics. L’Executiu ha aprovat una revisió –una altra més– del sistema de minoració dels ingressos extres que algunes companyies estan obtenint en ple caos de preus per incloure tots contractes que es firmin a preus alts (per sobre de 67 euros per megawatt hora) i per prolongar la retallada fins al 30 de juny (tres mesos més del previst).

El Ministeri per a la Transició Ecològica, comandat per la vicepresidenta Teresa Ribera, ha inclòs també en el decret una vigilància especial de les grans elèctriques per supervisar de manera específica els contractes que firmen entre companyies d’un mateix grup, per assegurar-se que no s’estan ocultant els coneguts com «beneficis caiguts del cel» (‘windfall profits’) al llarg de la cadena de contractes per acabar traslladant els preus inflats al client final.

El Govern va dissenyar el setembre passat un sistema que obligava nuclears, hidroelèctriques i una part de les renovables a tornar els ingressos extraordinaris que suposadament estaven obtenint al vendre la seva electricitat als preus desorbitats del mercat majorista (un encariment que es deu a l’alça del gas i els drets d’emissió de CO₂, que són un cost que aquestes tecnologies no suporten).

No obstant, el Govern va acabar matisant aquestes retallades a les elèctriques i va aprovar una nova norma per permetre que les companyies que demostressin que estaven venent la seva electricitat amb contractes a termini i amb preus estables, no haurien de tornar res. A la pràctica, tots els contractes amb preu fix quedaven fora de l’ajust. Les elèctriques han de demostrar a Red Eléctrica i a la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) que els seus contractes no apliquen els preus disparats del mercat. Al final, l’impacte de les retallades va quedar molt diluït.

El Govern ara ha inclòs tots els nous contractes que les companyies firmin a partir d’ara i també les revisions o actualitzacions dels contractes subscrits actualment, sempre que el preu del subministrament de l’electricitat superi els 67 euros per megawatt hora (MWh). Per sobre d’aquest límit, que és el que el Govern considera preu raonable (resultant d’utilitzar com a referència un preu del gas de 20 euros per MWh), les companyies seran penalitzades i hauran de tornar el sobrepreu al considerar que estan interioritzant aquest preu disparat del gas el cost del qual no suporten en la seva activitat.

Contractes intragrup

Els contractes que es vigilen amb caràcter general són els subscrits entre les empreses de generació d’electricitat i les comercialitzadores de llum que venen al client final. Però els grans grups elèctrics (singularment Iberdrola, Endesa, Naturgy, EDP o Repsol) venen gran part de l’electricitat que produeixen directament a les seves pròpies comercialitzadores, a empreses integrades al seu propi grup empresarial.

El Govern ha decidit posar un focus especial en aquest tipus de contractes intragrup, i vigilarà el preu final que les comercialitzadores repercuteixen al consumidor, ja que «el preu esmentat pot ser el que reflecteixi el benefici extraordinari i el que actuï de facto com a cobertura natural per a la general», recull el Govern en el decret publicat aquest dimecres al BOE.

«Quan l’energia [...] es trobi bilateralitzada, directament o mitjançant instruments de cobertura intragrup equivalents, entre empreses de generació i comercialització pertanyents a un mateix grup verticalment integrat, el preu de cobertura fet servir en el càlcul de la minoració serà el corresponent amb aquell preu que les empreses comercialitzadores esmentades repercuteixin als consumidors finals», estableix la nova norma.

Notícies relacionades

El Govern abaixa la llum 6 euros de manera urgent retallant la part regulada del rebut

Seguretat Nacional admet després de l’aturada «nous riscos» lligats a les renovables i «desafiaments seriosos» per blindar el subministrament

Per assegurar-se que aquests beneficis caiguts del cel no s’estan traslladant a través de l’última baula de la cadena de contractes entre empreses d’un mateix grup, el Govern utilitzarà com a referència el límit dels 67 euros per MWh de la resta de contractes més un marge de comercialitzador mitjà del sector dels últims anys i ajustat per possibles pèrdues registrades en aquell període. Es faran servir com a referència els marges de comercialització inclosos als informes de la CNMC sobre el funcionament del mercat minorista de l’electricitat dels últims exercicis.

El Govern destinarà els fons recaptats eventualment recaptats per totes aquestes minoracions a rebaixar encara més els càrrecs inclosos a la factura elèctrica, amb els quals es paguen costos del sistema com la retribució de renovables o deute i que el Govern ha retallat també a través del reial decret per abaixar ja el rebut de llum. El Govern no contempla una estimació concreta de recaptació per aquesta via, depèn de quina sigui la reacció de les companyies. «O recaptem més via minoració si les empreses presenten ofertes altes; o aconseguim que les ofertes vagin sent més competitives», apunten fonts governamentals.