Les cinc raons per les quals el Suprem va tombar la prohibició del vel islàmic que ara proposa Junts

Després d’admetre que no hi havia una doctrina pacífica sobre l’ús del burca al Tribunal Europeu de Drets Humans, la sentència de 57 pàgines se centra en la «pretesa atribució als ajuntaments de competència per regular aspectes accessoris dels drets fonamentals», que era l’argument principal amb què el de Lleida defensava la seva ordenança. L’alt tribunal declara que això és contrari a l’article 53 de la Constitució, que disposa que «només per llei» es podrà regular l’exercici dels drets i llibertats fonamentals.

La resolució afegeix que, tot i que el precepte constitucional inclogui l’excepció que aquesta norma «en tot cas haurà de respectar el seu contingut essencial», això no significa que sigui l’«essencial» l’únic «exclusivament reservat a la regulació de la llei» i que es deixi marge d’actuació als ajuntaments. En altres paraules, una ordenança municipal no pot limitar «l’exercici del dret fonamental de la llibertat religiosa» sense una llei que inclogui prèviament la prohibició.

L’ajuntament s’emparava en l’autonomia local, però la sentència assenyala de «d’aquí no pot extreure’s la conseqüència que [...], malgrat la inexistència de llei, pugui per si mateix establir limitacions a l’exercici d’un dret fonamental en els espaismunicipals, sent allà on han d’entrar en joc l’anàlisi del dret de llibertat religiosa i el dels límits del seu exercici».

Un altre dels arguments de Lleida passava per equiparar una prohibició amb la imposició de sancions, que sí que corresponen als ajuntaments, però el Suprem no ho veu «acceptable, ja que amb ell s’oculta en realitat el que constitueix l’autèntic centre de gravetat del problema, que és el de la justificació constitucional de la prohibició del vel integral, atès el caràcter de l’ús d’aquest com a manifestació de l’exercici de la llibertat religiosa, i no la infracció conseqüent a la inobservança de la prohibició».

Segons l’alt tribunal, al raonar com ho feia el TSJC, «es produeix una rebutjable inversió dels termes del problema, ja que s’anteposa la consideració de la infracció, pretenent justificar-la amb base» a la llei reguladora de règim local, «deduint de la legitimitat de la infracció la legitimitat de la prohibició». I «sense justificació de la legitimitat constitucional de la prohibició del vel integral en els termes en què ho fa l’ordenança no s’ha de suscitar el problema de la legitimitat constitucional de la infracció lligada a la prohibició».

Tot i que no ho considera «estrictament necessari», el Suprem afirma que «no està de més observar [...] la motivació de la conducta de vestir un determinat abillament per motius religiosos [...] des de l’òptica del principi dellibertat religiosa, que no pot substituir-se per un hipotètic debat, a decidir amb caràcter previ pel tribunal, sobre si objectivament les fonts autèntiques de la religió islàmica consideren o no com a deure l’ús delvel integral per un simple».

I recorda que, donat la neutralitat de l’Estat pel que fa a la religió, no és possible que es pugui immiscir en debats de caràcter estrictament dogmàtics o de moral religiosa, perquè «tot i que es qüestionés l’estricte caràcter religiós de la vestimenta, no se li podria negar el seu caràcter d’expressió d’una determinada ideologia que, quant a llibertat constitucional, té el mateix tractament que la llibertat religiosa».

El Suprem també rebutja com a argument per permetre la prohibició del vel islàmic «la pertorbació de la tranquil·litat que en la nostra cultura occidental produeix l’ocultament del rostre en la realització de les activitats quotidianes», ja que es tracta d’un «judici de valor subjectiu o de prejudicis personals, sense base provada». Afegeix que «manca d’una demostració convincent quant a simple constatació sociològica, amb la qual cosa la base essencial sobre la qual la sentència [del TSJC] se sustenta s’esvaeix».

A més, tot i que en realitat existís aquesta pertorbació, això «no podria justificar que un òrgan del poder públic, quin és sens dubte un ajuntament, donat el paper que constitucionalment li atribueix l’article 9.2 de la Constitució, resolgués la fricció cultural que aquesta pertorbació manifestés, en el sentit en què ho fa».

Notícies relacionades

Sílvia Orriols, als diputats de Junts: «Són la marca blanca d’Aliança. Benvinguts a l’extrema dreta»

La jutge de Badajoz obre judici contra el germà de Sánchez i el president de la Diputació de Badajoz per prevaricació i tràfic d’influències

El Suprem també assenyala que «per gran que sigui, i ho és, el xoc d’aquesta vestimenta amb les concepcions culturals del nostre país, no resulta acceptable prescindir, com fa» el TSJC, «que aquest ús sigui voluntari o no. Partint que la mesura en qüestió (que sens dubte té com a referent subjectiu dones adultes) s’estableix en un àmbit de llibertat, com és el mateix de la nostra societat en el marc de la nostra Constitució, i que la dona en ell té a la seva disposició mesures adequades per optar en els termes que vulgui per la vestimenta que consideri adequada a la seva pròpia cultura, religió i visió de la vida, i per reaccionar contra imposicions de les quals, si escau, pretén fer-se víctima, obtenint la protecció del poder públic»

Per això, l’alt tribunal no considerava adequat que, per justificar la prohibició que pretenia imposar-se a Lleida, «pugui partir-se del pressuposat, explícit o implícit, que la dona, al vestir als nostres espais públics el vel integral, ho fa, no lliurement, sinó com a conseqüència d’una coacció externa contrària a la igualtat de la dona, que és la base subjacent de l’argumentació de la sentència recorreguda».