Seguretat Nacional admet després de l’aturada «nous riscos» lligats a les renovables i «desafiaments seriosos» per blindar el subministrament

El Govern continua treballant en la investigació per determinar les causes de la gran apagada que va afectar Espanya fa ja gairebé un mes i les conclusions de les indagacions encara tardaran setmanes o fins i tot mesos a arribar. Des de l’Executiu s’ha desvinculat clarament el col·lapse energètic del passat 28 d’abril d’un eventual excés d’energies renovables en el sistema elèctric nacional, remarcant que aquell dia s’operava amb un pes de les energies verdes similar o inferior a molts altres dies.

El Departament de Seguretat Nacional (DSN), dependent de Presidència del Govern, reconeix en el seu informe anual del 2024 la transformació de tot el sector energètic per impulsar la descarbonització de l’economia, amb el ‘boom’ de renovables com a gran palanca, implica l’aparició de «nous riscos» per a la seguretat del sector i del país.

«El procés de transformació del sector energètic comporta nous riscos associats a un model de generació verda», apunta el DSN en el document remès al Congrés dels Diputats. «La disponibilitat de matèries primeres, les noves tecnologies d’emmagatzematge o la generació distribuïda basada en energies renovables, l’autoconsum i l’eficiència són tots elements a tenir en compte en l’equació energètica actual». Seguretat Nacional remarca com una «fita històrica per al nostre país» el rècord de producció d’electricitat d’origen renovable durant l’any passat.

El Departament de Seguretat Nacional adverteix que la «vulnerabilitat» en matèria d’energia continua sent «un risc geoestratègic de màxima importància» per a Espanya. Després de la crisi energètica dels últims anys aguditzada després de l’inici de la invasió militar d’Ucraïna per part de Rússia, l’informe alerta que encara avui «la situació presenta encara seriosos desafiaments per a la seguretat energètica», apuntant que l’objectiu ara ha de ser que els plans d’emergència a curt termini que es van adoptar durant el pitjor de la crisi es converteixi en una estratègia a llarg termini, que «garanteixi la transició energètica».

La Moncloa remarca, en línia amb les advertències de la Unió Europea i l’OTAN, reconeix la «necessitat de millorar el coneixement estratègic» del sector energètic amb implicacions directes per a la seguretat, especialment entorn de la «protecció de les infraestructures energètiques crítiques» amb l’objectiu de fer-les més resilients davant «amenaces físiques, cibernètiques i híbrides» per garantir un «subministrament fiable i eficient».

Interconnexions per a la seguretat

Després de l’apagada, el Govern ha posat en el centre de la seva agenda energètica l’augment de les interconnexions a través de França. L’objectiu passa per reduir les vulnerabilitats que comporta que Espanya i Portugal siguin una ‘illa energètica’. En aquest sentit, l’informe de Seguretat Nacional posa el focus en el fet que «per augmentar la seguretat del subministrament energètic, un dels objectius que persegueix la Comissió Europea és que la ràtio d’interconnexió energètica de xarxes i electricitat entre els diferents països de la Unió Europea arribi al 15% de la capacitat instal·lada per a l’any 2030». 

Malgrat aquests objectius, la modesta connexió actual Espanya-França només permet transportar entre els dos països l’equivalent a un 2,8% de la potència elèctrica espanyola, uns 3.000 megawatts (MW). Principalment per les històriques resistències de França. Davant d’això, tant Espanya com Portugal han redoblat la pressió diplomàtica. Aquesta mateixa setmana, a instàncies de la vicepresidenta de Transició Ecològica, Sara Aagesen, ambdós executius van remetre sengles cartes conjuntes al comissari europeu d’Energia, Dan Jorgensen, i el ministre d’Energia francès, Marc Ferracci, per sol·licitar «un impuls més gran, en l’àmbit de les seves respectives competències, per a la construcció de les interconnexions previstes entre la península Ibèrica i la resta del continent europeu». 

Actualment, es troba en fase de construcció el projecte Golf de Biscaia. Consisteix en dos enllaços elèctrics submarins independents, cada un amb una capacitat d’1 GW «que, si estigués en servei, segons previst, el desembre del 2025, tal com està projectat, pràcticament duplicaria la capacitat d’interconnexió entre els dos països (i arribaria prop dels 5 GW)», recull l’informe del Departament de Seguretat Nacional. 

Notícies relacionades

Aitor Moll: «El nostre objectiu és continuar construint un Mediterrani més unit, pròsper i sostenible»

KKR, el poder d’un tità del capital risc

Per reduir el risc d’apagades i incidents, s’està intensificant l’activitat diplomàtica perquè França deixi de posar traves i es compleixin aquests objectius. Des de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) també s’ha advertit que les reduïdes interconnexions amb França suposen un problema per a la robustesa del sistema elèctric espanyol. «Amb més interconnexions, un altre gall ens hauria cantat» el dia de l’apagada, va remarcar la presidenta de l’organisme, Cani Fernández, durant la seva compareixença la setmana passada al Congrés dels Diputats.

Pròxima ampliació