Un hombre estresado en su puesto de trabajo.

Un hombre estresado en su puesto de trabajo. / Pexels / Yan Krukau

5
Es llegeix en minuts
Doctor Víctor Vidal

Hi ha molt per aprendre sobre la principal hormona de l’estrès produïda pel cos. El cortisol, una hormona esteroidal o glucocorticoide produïda per la capa fascicular de l’escorça de la glàndula suprarenal, s’allibera com a resposta a l’estrès i a un nivell baix de glucocorticoides en sang. Les seves funcions principals són:

  • Incrementar el nivell de sucre en sang (glucèmia) a través de la gluconeogènesi.

  • Suprimir el sistema immunològic.

  • Ajudar el mecanisme dels greixos, proteïnes i carbohidrats.

Aprendre a diferenciar els dos grans tipus d’estrès és sens dubte la millor clau per conèixer-lo. La tensió necessària per realitzar les activitats diàries i mantenir-nos en un estat vital és el que coneixem com a estrès positiu o eustrès. No obstant, quan se supera el llindar que cada persona té –depèn de factors genètics i personals–, cronificat en el temps, provoca efectes perjudicials i posa en risc tots els sistemes de l’organisme, és el que anomenem estrès negatiu o distrès.

Efectes del cortisol

Notícies relacionades

Un nivell elevat de cortisol crònic afecta tots els sistemes de l’organisme, i altera els òrgans.

  • Problemes cerebrals. Segons alguns estudis, danyaria les cèl·lules nervioses de l’hipocamp, l’àrea del cervell involucrada en l’aprenentatge i la memorització. És a dir, les altes dosis de cortisol poden arribar a portar-nos a patir problemes de memòria i de concentració, així com l’aparició primerenca de malalties neurodegeneratives.

  • Empitjora el somni. S’altera la qualitat del son, ja que el cos continua alliberant cortisol i ens manté en estat d’alerta

  • Sobrepès. Alguns estudis demostren que existeix una correlació entre l’estrès, la falta de son i el sobrepès, que col·labora amb la formació de dipòsits de greix i retenció d’aigua.

  • Hipertensió. També s’associa la sobreproducció crònica de cortisol a les malalties cardíaques i d’hipertensió.

  • Problemes bucals. Es poden incrementar les càries dentals perquè augmenta l’acidesa en la saliva i altera l’esmalt dental

  • Depressió i ansietat. Apatia, avorriment, sentiment de culpa, baixa autoestima, tensió, nerviosisme i solitud.

  • Cefalees. Produeix marejos, mals de cap, dificultat per comunicar-se, alteració del ritme del son, malsons i insomni.

  • Diabetis. Major incidència de diabetis, mal d’esquena, marejos.

  • Efectes a la pell. Granellades i picors a la pell, soriasis dermatitis seborreiques, agreujament de l’acne.

Trastorns neuròtics.

  • Efectes cognitius. Incapacitat per prendre decisions, incapacitat de concentració, oblits freqüents, hipersensibilitat a la crítica i bloquejos mentals.

  • Efectes conductuals. Predisposició a patir accidents de tot tipus, consum de drogues, exposicions emocionals, menjar en excés, beure i fumar en excés, falta de gana, excitabilitat, conductes impulsives, alteracions en la parla, rialles nervioses, incapacitat de descansar, tremolors.

  • Efectes fisiològics. Es produeix un increment en els nivells de catecolamines en sang i orina i un augment de corticosteroides en sang i orina. També s’eleven els nivells de sucre en sang, i es pot disparar el ritme cardíac. Elevació de la pressió arterial, sequedat en boca, sudoració intensa, dilatació de pupil·les, dificultat per respirar, períodes de calor o fred, nus al coll, adormiment i formigueig en els membres.

Hàbits per manejar l’estrès

  1. Llegir: la lectura de llibres i diaris ens ajuda a desconnectar i ens aporta coneixements i aprenentatge.

  2.  Portar una dieta saludable: tenir una alimentació saludable és una part important de la cura personal. Tingues com a meta consumir una varietat de fruites, vegetals i cereals integrals.

  3.  Evitar hàbits poc saludables: algunes persones lidien amb l’estrès de les següents maneres: prenen massa cafeïna o alcohol, fumen, mengen en excés o consumeixen substàncies il·legals. Aquests hàbits poden perjudicar la teva salut.

  4. Meditar: durant la meditació, enfoces la teva atenció i tanques el corrent de pensaments confusos que poden estar omplint la ment i causant estrès. La meditació pot transmetre una sensació de calma, pau i equilibri que pot beneficiar tant el teu benestar emocional com la teva salut general. La meditació guiada, les imatges guiades, la visualització i altres formes de meditació es poden practicar en qualsevol moment i lloc, mentre surts a caminar, vas a la feina amb autobús o esperes al consultori mèdic. També pots intentar respirar profundament en qualsevol lloc.

  5. Connectar amb altres persones: quan estàs estressat i irritable, el teu instint pot ser aïllar-te. En canvi, busca suport de la teva família i amics i intenta establir connexions socials.El contacte social és un bon calmant per a l’estrès perquè pot oferir distracció, brindar suport i ajudar-te a tolerar els alts i baixos de la vida.

  6. Fes-te valer: En ocasions no ens valorem prou i això genera conflictes. Aprendre a dir no o estar disposat a delegar coses pot ajudar-te a manejar la teva llista de tasques pendents i el teu estrès. Dir que sí que pot semblar una manera fàcil de mantenir la pau, evitar conflictes i fer la feina bé. Però en realitat pot causar un conflicte intern perquè les teves necessitats i les de la teva família queden en segon lloc, cosa que pot produir estrès, ira, ressentiment i fins i tot desig de venjança. I aquesta no és una reacció gaire calmada i pacífica.

  7. Practicar ioga: el ioga, amb la seva sèrie de postures i exercicis de respiració controlada, és un calmant popular per a l’estrès. El ioga reuneix disciplines físiques i mentals que poden ajudar-te a arribar a la tranquil·litat del cos i de la ment. El ioga et pot ajudar a relaxar-te i controlar l’estrès i l’ansietat.

  8. Descansar i dormir: l’estrès pot fer que tinguis problemes per agafar el son. Quan tens molt per fer i molt per pensar, el teu son pot patir. Però el son és el moment en què el cervell i el cos es recarreguen. I la qualitat i quantitat de son que tinguis pot afectar el teu estat d’ànim, nivell d’energia, concentració i funcionament general. Si tens problemes per dormir, assegura’t de tenir una rutina tranquil·la a l’hora d’anar a dormir, escolta música relaxant, guarda els rellotges i mantén un horari constant.

  9. Animals: acaben formant part de la família, es converteixen gairebé en confidents. Nombrosos estudis avalen la capacitat dels animals per interactuar amb els humans i poder ajudar-los en situacions de depressió i ansietat. En algunes residències i hospitals del món es practica l’animaloteràpia com un instrument útil per fomentar el benestar físic i mental.

  10. Exercici: pràcticament qualsevol classe d’activitat física redueix l’estrès. Tot i que encara que no siguis un atleta o estiguis fora de forma, tot i així, l’exercici t’ajudarà a reduir l’estrès. L’activitat física allibera les endorfines que et fan sentir bé i altres químics neuronals naturals que augmenten la sensació de benestar. L’exercici també et permet concentrar-te en els moviments del cos, cosa que pot millorar el teu estat d’ànim