Conciliació laboral

Acomiadats per exercir de pares: «Sembla que demanis vacances, no pas exercir un dret»

Acomiadats per exercir de pares: «Sembla que demanis vacances, no pas exercir un dret»

GABRIEL UTIEL

3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Hola, ¿ja tens resposta laboral sobre la qüestió que vam comentar la setmana passada dels dies de baixa per paternitat?». Aquest va ser l’últim correu que va escriure l’Alan abans de ser acomiadat. L’endemà rebia la liquidació per part de l’empresa, que a les portes del naixement del seu segon fill va al·legar que no estava complint els objectius i per això decidia prescindir-ne. «Em vaig sentir molt vulnerable. Semblava que estava demanant unes vacances pagades per la cara, no exercint un dret», explica l’Alan, nom fictici per preservar el seu anonimat. 

Veure perillar la seva feina per tenir un fill, una discriminació que històricament han patit i encara pateixen les dones, comença a arribar molt incipientment als homes. La ‘cara B’ d’equiparar els permisos de paternitat amb els de maternitat és que els homes comencen a acumular una ‘motxilla’ a ulls de determinades empreses. Són més ‘cars’, perquè quan són pares desapareixen quatre mesos de l’oficina. «No està normalitzat que l’home assumeixi les mateixes cures que la dona. Sembla que molesti. Jo vaig sentir que el que demanava estava fora de lloc», reflexiona l’Alan, a qui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar la raó i va declarar la nul·litat de l’acomiadament per vulneració de drets fonamentals. 

El 2022 la maternitat continua sent un perill per a l’estabilitat de l’ocupació de les dones. Segons un informe de l’OIT publicat aquesta setmana, la meitat de les mares potencials a tot el món estan en risc d’acomiadament discriminatori, ja que la normativa laboral del país on treballen no reuneix prou garanties per blindar-les. Avui aquesta xacra històrica comença a afectar a Espanya joves com l’Alan. «Tradicionalment l’acció sindical l’hem centrat en les dones, per desgràcia els avenços en igualtat tenen aquests efectes. És una vergonya, perquè els permisos de maternitat o paternitat no tenen un cost directe per a les empreses», afirma la secretària d’acció sindical de CCOO de Catalunya, Cristina Torre.

L’Alan era director de màrqueting en una empresa dedicada a la compravenda de béns immobiliaris. Estava content amb la feina i anava promocionant, fins al punt que pocs mesos abans que fos pare li van apujar les comissions per venda. El mes abans de comunicar formalment a la companyia que volia planificar el seu permís de paternitat va ser el mes que més comissió va percebre per vendes. «Em van apartar i em van mentir a la cara. «Va ser molt dur tot el procés d’esperar el judici, el recurs... et destrossen professionalment. Entendria que molta gent no seguís [per la via judicial], a mi em van fer dubtar de la meva feina i sentir-me malament per voler reclamar una cosa que hauria de ser absolutament normal», explica l’Alan.

Falta protecció legal

Notícies relacionades

«No existeix una protecció automàtica per als homes que hagin de ser pares, perquè els homes no són un col·lectiu històricament discriminat. Com sí que passa en el cas de les dones, que al ser un col·lectiu històricament discriminat i després d’anys de reivindicacions del moviment feminista, han aconseguit que se’ls reconegui la nul·litat en cas de ser acomiadades estant embarassades. I la nul·litat i una indemnització si el motiu de l’acomiadament és que la treballadora està embarassada», explica l’advocat del Col·lectiu Ronda Quim Español, encarregat de portar el cas d’Alan davant el TSJC.

No és l’única sentència que ha dictat aquest tribunal sobre un cas similar. En una altra del juliol del 2021 els magistrats de la sala social apliquen la doctrina de la discriminació reflexiva. ¿En què consisteix? «Acomiadar un home per evitar que s’agafi la baixa per paternitat en realitat està discriminant la dona, perquè la conseqüència és que serà en ella en qui recaurà la cura dels fills», explica el lletrat del Col·lectiu Ronda. Recuperant l’informe de l’OIT, sis de cada 10 potencials pares a tot el món no tenen llicència de paternitat. I els que la tenen, la majoria disfruten d’una de durada testimonial: 9 dies. Que ells no accedeixin als permisos de paternitat implica que acaben sent elles les que han de sacrificar part de la seva carrera professional, o tota, per cuidar els fills.