Barcelona, protagonista
LuxQuanta, referent de la ciberseguretat quàntica
La companyia catalana, que treballa a la seu de l’Icfo des que es va fundar, ha rebut vuit milions d’inversió i enllesteix el trasllat a unes oficines pròpies a l’Hospitalet.

"Tenim una cosa que fan tres fabricants arreu del món i, en tot just quatre anys i mig, som els que tenim la millor solució: la més compacta, la més fàcil d’instal·lar i la més estable". Parla Vanesa Díaz, consellera delegada de LuxQuanta, sobre l’última versió del seu sistema de Distribució de claus quàntiques de variables contínues (CV-QKD, per les sigles en anglès). El que s’amaga darrere d’aquesta paraula és un sistema que, en essència, porta la ciberseguretat a l’univers quàntic, una proposta per a la qual acaben de rebre vuit milions d’euros.
És un volum força considerable per a una primera ronda de finançament d’una empresa catalana. La tecnologia que sustenta LuxQuanta es va gestar durant quatre anys a l’Institut de Ciències Fotòniques (Icfo), i la constitució de la companyia i els seus primers compassos es van finançar amb fons d’aquest mateix centre, amb ajudes públiques i amb dos socis industrials, però és la primera vegada que aquesta tecnològica barcelonina obre el seu capital als fons d’inversió. Aquests vuit milions d’euros venen de Big Sur Ventures, amb A&G com a inversor principal, i també de GMV, de Wayra (el vehicle d’inversió de Telefónica) i del braç d’inversió del Consell d’Innovació Europeu (EIC Fund).
Els diners es destinaran a escalar l’empresa (arribar a més països i amb més intensitat), a accelerar la producció (ara que el mercat està tan interessat en solucions com la seva) i a impulsar els seus nous projectes de recerca i desenvolupament (R+D). "Amb això passem de start-up a scale-up", assenyala Díaz, primera executiva de LuxQuanta.
L’empresa la van fundar Sebastian Etcheverry, Saeed Ghasemu i Valerio Pruneri el 2021, i de seguida la van fitxar a ella perquè s’encarregués de la gestió des d’una visió tant comercial com tècnica. El que fan, explicat per ella mateixa, és ciberseguretat "per protegir la informació digital que hi ha en trànsit: no la que hi ha ficada en un disc dur en una computadora, sinó la que es trasllada entre bancs, hospitals o fins i tot governs".
Explicat molt succintament, la ciberseguretat actual és molt bona per als nivells de computació bàsics, però com que la computació quàntica la tenim "a tocar", la quantitat d’informació que circularà d’un punt a l’altre creixerà de manera exponencial. "El que fem és combatre foc amb foc –apunta Díaz–: combatem la computació quàntica amb criptografia quàntica, de manera que la seguretat de la contrasenya que utilitzes per protegir aquesta informació en trànsit depèn de les lleis de la física quàntica".
El que fa la seva màquina, composta per un transmissor que s’instal·la al punt A (origen de les dades) i un receptor que s’instal·la al punt B (destinació de les dades), és crear una contrasenya que codifiquen en la llum, perquè, si hi ha algú que intercepta una partícula quàntica, això deixa un rastre. En resum: "Si un hacker accedeix a la fibra buscant aquesta informació, ho podem saber, de manera que aquesta clau es tira i no s’utilitza més: les màquines estan constantment assegurant-se que la clau s’ha enviat de manera segura; si no, es paren".
Telefónica, de client a accionista
Notícies relacionadesUn dels seus clients, per exemple, és Telefónica, que després d’aquesta ronda d’inversió també es converteix en soci inversor. El seu presumible interès està en el fet que, algun dia, podria ser aquest gegant de les telecomunicacions el que acompanyi les seves instal·lacions de fibra òptica amb aquest nivell de seguretat, cosa que sumaria molts punts a la seva proposta. En tot cas, l’interès va molt més enllà. Fa més de dos anys que LuxQuanta alimenta els seus comptes amb les vendes ja no només a Espanya sinó en altres països d’Europa, els Estats Units i Llatinoamèrica. Díaz s’estima més no revelar les dades de facturació, però les situa en "uns quants milions" d’euros.
Ho fan des de les instal·lacions de l’Icfo, a Castelldefels, on es concentra la major part dels gairebé 50 treballadors que conformen la plantilla d’aquesta empresa (la resta treballen en una oficina comercial a Madrid). Si tot va segons la previsió, però, l’any que ve el començaran instal·lats en unes oficines d’uns 600 metres quadrats, només per a ells, a l’Hospitalet de Llobregat. Hi produiran els aparells i dissenyaran l’estratègia per tancar la ronda d’inversió sèrie B en què ja pensa Díaz. Per context, diu, tenen "una oportunitat històrica" d’aconseguir el seu somni: ser una marca de referència en l’univers de la protecció quàntica com ho són Bimbo o Papel Albal.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La T.I.A contra el narcotràfic L’as a la màniga d’Ibáñez: arriba l’últim Mortadel·lo, un còmic inèdit i ‘perdut’ des de fa 10 anys
- Compte enrere en el sector bancari El mercat augura que el BBVA es quedarà entre el 30% i el 50% en l’opa
- Sector bancari El món empresarial català conté la respiració davant el final de l’opa
- Catalunya redueix la burocràcia per treballar als boscos
- ¿Ningú vol dimissions?
- El Govern es desvincula per complet d’Ábalos
- Tempesta judicial i política Una empresa de Panamà demana cita a Ábalos per expandir negoci
- Tempesta judicial i política L’empresària que va assegurar haver portat efectiu a Ferraz es reafirma
- context Corruptes i corromputs
- Regals, viatges i pensions alimentàries