La gran indústria comença a parar davant la «catastròfica» pujada del preu de la llum

Fernando Soto, director general de l’AEGE, ha destacat que amb els preus «mai vistos» que es van registrar aquest dimarts, amb pics de fins a 700 euros el megawatt hora i una mitjana de 544 euros, l’activitat de la indústria electrointensiva espanyola, amb fort pes a Astúries, «està en risc seriós atesa la seva alta exposició al preu del mercat diari (més del 90% del consum) i al no disposar de la majoria de les mesures regulatòries que tenen els seus competidors europeus per fer front a aquesta situació tan catastròfica».

Soto ha assenyalat que aquest dimarts al matí va contactar amb els principals associats de l’AEGE i que en el cas de la indústria siderúrgica i de la metal·lúrgica no fèrrica (aliatges, zinc i alumini) moltes de les plantes pararan la producció o la reduïran en determinats horaris. Asturiana de Zinc ja fa mesos que baixa la potència del seu consum elèctric en les hores punta per contenir la despesa i en els últims dies l’empresa ha assegurat que està produint «en pèrdues». A ArcelorMittal «no és descartable» que es facin parades en plantes d’Astúries si es mantenen els actuals preus de l’energia, segons van assenyalar fonts de la multinacional. De moment, la companyia siderúrgica va parar ahir la producció de la planta de perfils d’Olaberria, a Guipúscoa. A les 7.00 hores va deixar de produir i, en principi, havia d’estar aturada fins a les 0.00 hores, pendent de l’evolució dels preus. Altres companyies siderúrgiques, com la gallega Megasa, també van parar plantes pel cost energètic.

La indústria electrointensiva espanyola destaca que amb els preus actuals de la llum i els que fixen els mercats de futurs pagaran el 2022 uns 3.000 milions d’euros més que els seus competidors francesos i alemanys. «Aquesta situació ens deixa molt minvats per desenvolupar la nostra activitat i poder invertir a actualitzar les nostres plantes i adaptar-les a la descarbonització», ha assenyalat Fernando Soto.

Notícies relacionades

Les noves generacions es comprometen menys amb les empreses: 11 experts plantegen la necessitat de crear eines per a revertir-ho

Setmana clau del Sabadell per decidir si accepta unir-se al BBVA

Per esmorteir aquesta situació aguditzada per la guerra a Ucraïna, el sector de la indústria electrointensiva sol·licita al Govern que adopti «mesures d’urgència similars a les d’altres països europeus com França, Alemanya, Itàlia i Portugal», que van més enllà de la rebaixa del 80% en els peatges al rebut de la llum anunciats per Pedro Sánchez. L’AEGE assenyala que davant l’absència d’ofertes de les elèctriques de contractes bilaterals a preus previs als de la crisi energètica, el Govern hauria de convocar subhastes d’energia de tecnologia inframarginal (nuclear, hidràulica i renovables) i oferir energies renovables, cogeneració i residus a un preu regulat; elevar al màxim la compensació del CO2 indirecte, fins als 450 milions d’euros per al 2022, i posar en marxa un nou servei substitutiu de la interrompibilitat, com han fet a Portugal.

Guillermo Ulacia, president de la patronal asturiana Femetal, va assenyalar que les electrointensives són les més afectades per l’augment, però «en el cas de les empreses de la resta de la indústria del metall, que té menys impacte en els seus costos de fabricació, i que disposen de contractes anuals, s’estan trobant amb la disjuntiva de si les comercialitzadores, tant de gas com d’electricitat, poden mantenir les condicions dels contractes fixos, en un moment en què les empreses estaven intentat recuperar marges de rendibilitat i hi ha molts dubtes que es puguin aconseguir».