Mor el fotògraf Sebastião Salgado

El fotògraf brasiler Sebastião Salgado ha mort aquest divendres als 81 anys, segons ha informat l'Institut Terra, que va ser fundat pel brasiler. Va immortalitzar durant cinc dècades el millor i el pitjor del planeta: des dels remots tresors naturals fins a les calamitats humanes, amb un estil inconfusible que va aliar bellesa amb compromís.

Autodidacta, Salgado, que tenia també la nacionalitat francesa, deixa un icònic testimoni de centenars de viatges, publicat tant en grans revistes com "Life" i "Time", com exhibit en museus de capitals com París, on va residir bona part de la seva vida.

Des de Ruanda a Guatemala, passant per Indonèsia i Bangladesh, el brasiler va documentar fams, guerres, èxodes i explotació laboral al Tercer Món amb la mirada empàtica i no condescendent "de qui ve de la mateixa part del món", solia dir.

El seu univers en blanc i negre, d'estètica elegant, també va ser una celebració dels paisatges més bells, com els 'rius voladors' de l'Amazònia, i alhora un avís de la necessitat de protegir-los davant l'emergència climàtica.

Salgado va rebre prestigiosos guardons, com el Príncep d'Astúries i el Premi Internacional de la Fundació Hasselblad i va ser protagonista del documental nominat a l'Oscar "La Sal de la Terra", de Wim Wenders, sobre els seus peripls a llocs recòndits com el Cercle Polar Àrtic i Papua Nova Guinea, que van alimentar el seu llibre "Gènesi" (2013).

Àfrica, Reagan i mines

Nascut el 8 de febrer de 1944 a la localitat rural d'Aimorés, a l'estat de Minas Gerais (sud-est), Salgado es va criar al costat de set germanes a la finca propietat del seu pare, ramader. De la seva infància en una terra on visitar un parent requeria dies de trajecte, deia haver après la paciència, primordial per a un fotògraf que ha de saber esperar "la fracció de segon" que busca captar.

Va començar Dret, però de seguida va saltar a Economia, el màster de la qual va obtenir a la Universitat de São Paulo. Militant d'esquerres, es va traslladar el 1969 a França fugint de la dictadura al Brasil, juntament amb la que seria la seva companya de vida, Lelia Wanick.

Empleat a l'Organització Internacional del Cafè, el brasiler viatjava sovint a Àfrica, on va començar a fotografiar, després de provar per primera vegada el 1970 una càmera que Lelia havia comprat.

"Em vaig adonar que les instantànies em produïen més plaer que els informes econòmics", va confessar.

Salgado va descartar llavors una sucosa oferta laboral del Banc Mundial a Washington per lliurar-se a la fotografia. Mentrestant, Lelia criaria pràcticament sola els seus dos fills, Juliano Ribeiro i Rodrigo, nascut amb síndrome de Down.

Àfrica, on se sentia "com a casa" pel seu pes cultural al Brasil des dels temps de l'esclavitud, va ser objecte dels seus primers reportatges sobre sequeres i fams en països com Níger i Etiòpia, el que li va obrir la porta de la llegendària agència Magnum el 1979.

Amb aquesta, va ser per una vegada fotògraf d'una 'breaking news' mundial: l'intent d'assassinat de Ronald Reagan el 1981, que va presenciar quan cobria un acte del president en un hotel: va prendre 76 fotos en 60 segons.

Però va ser el seu primer llibre, "Altres Amèriques" (1984), retrat de pobles indígenes, el que va fer enlairar la seva fama, consagrada dos anys després amb les fotos de Serra Pelada (Brasil), la major mina d'or del món a cel obert, on durant 35 dies va conviure amb milers d'homes coberts de fang i en condicions inhumanes.

Va seguir una altra obra antològica, "Èxodes" (2000), sobre migracions forçades en 40 països.

Algunes veus el van acusar de fer "estètica de la misèria", però Salgado les va ignorar, mantenint la fe en el seu treball.

Bolsonaro en el punt de mira

Abans de disparar "cal estar lligat al fenomen", explicava Salgado, justificant el temps passat amb els seus subjectes, als quals retratava amb les tres càmeres Leica que portava penjant al voltant del coll.

La fotografia és "una forma de vida. Correspon a la meva ideologia (...) la meva activitat humana i política, va tot junt", va confessar a l'AFP el 2022, en presentar a São Paulo la seva exposició "Amazònia", fruit d'un treball de set anys a la major selva tropical del món.

Compromès amb la causa climàtica, Salgado va ser un crític ferotge del president ultradretà Jair Bolsonaro (2019-2022) per la seva política d'obrir l'Amazònia a activitats com l'agricultura i la mineria.

Notícies relacionades

Kelly Reichardt s’esborra de la lluita per la Palma d’Or

L’amor a mitges de ‘Las Berrocal’

Al seu estat natal, va fundar a més l'Institut Terra per regenerar els boscos i la biodiversitat desapareguts a causa de la desforestació, un exitós projecte al qual fins el 2022 s'hi havien sumat uns 3.000 propietaris de terres.

Preguntat pel après al llarg del seu periple planetari, Salgado va resumir el 2016: "Que existeix una cosa artificial que s'anomena fronteres. A tot arreu, vaig veure el mateix ésser humà. L'estranger no existeix".