Les cinc claus de les dades de l’atur del 2021

El mercat laboral espanyol va consolidar aquest quart trimestre la simbòlica xifra dels 20 milions de treballadors en actiu. Des d’abans de l’esclat de l’anterior crisi financera, el 2008, no hi havia tanta gent ocupada a Espanya. El sector de serveis ha sigut el tractor d’aquest creixement, ajudat pel final de les restriccions en algunes de les seves activitats. No obstant, si bé Espanya ha recuperat els volums d’ocupació previs al coronavirus, no ha sigut així pel que fa a les hores treballades. És a dir, hi ha més ocupats, però l’activitat i hores efectives de treball que aquests exerceixen són, en conjunt, més baixes. Sinònim que l’economia encara no està als mateixos nivells que abans del virus. Les dades publicades aquest dijous mostren que les hores efectives de treball estan en augment, però encara són el 3,8% inferiors al tancament del 2019.

La lletra petita darrere d’aquests 840.600 nous llocs de treball creats durant tot l’any és que quatre de cada 10 nous assalariats tenen un contracte temporal. Les altes dosis de temporalitat continuen caracteritzant l’ocupació a Espanya, ja que són les més altes d’Europa i afecten un de cada quatre assalariats (25,4%). Si bé la temporalitat s’ha reduït durant la crisi de la covid i és actualment menor que en l’últim trimestre del 2019 (26,1%), continua sent la més alta de la Unió Europea. I afecta especialment els més joves, fins al punt que el 55,4% dels menors de 30 anys tenen un contracte eventual.

L’atur va tornar a finals del 2021 a la casella del 2008, amb una reducció de l’atur de 616.000 persones en els 12 últims mesos, fins a un total de 3,1 milions d’aturats. O una taxa del 13,3%. És el nivell més baix de l’última dècada, des d’abans de la Gran Recessió. I la baixada va ser igual entre homes i dones, corregint la bretxa (en detriment d’elles) produïda durant els primers mesos de covid. No obstant, l’atur de llarga durada i el nombre de llars amb tots els membres a l’atur segueixen en nivells molt superiors als de fa 10 anys, malgrat que han millorat en els últims mesos. A Espanya hi ha 1,09 milions de cases en què tots els membres no tenen feina i en la meitat no entra cap ingrés.

Catalunya ha seguit durant l’últim any la línia de creixement marcada al conjunt d’Espanya i aquest 2021 va ser el territori que va liderar la caiguda de l’atur, per sobre de Madrid i Andalusia. Aquest es va reduir l’últim any en 142.500 persones, fins a un total de 395.400 aturats a tot Catalunya. Això deixa la taxa d’atur catalana en el 10,2%, tres punts per sota de l’espanyola.

Pel que fa a l’ocupació les províncies catalanes també van ocupar posicions ‘top’. En el quart trimestre del 2020 ha creat 157.500 nous llocs de treball, fins a un total de 3,49 milions de catalans en actiu. És el seu nivell d’ocupació més alt des del 2008. Catalunya ha creat 1,5 vegades més ocupació que la Comunitat de Madrid, l’altra gran locomotora econòmica de l’Estat. I és que Catalunya va ser la segona autonomia que més ocupació va crear, només superada per Andalusia. En termes relatius van ser les Canàries la regió que més ocupats va guanyar el 2021.

El teletreball ha frenat la tendència a la baixa durant l’últim trimestre de l’any, després de l’operació tornada a l’oficina que havien fet moltes empreses en els mesos precedents. Actualment el 7,9% dels ocupats, uns 1,5 milions, treballen més de la meitat dels dies de la setmana des del domicili. Una proporció que ha anat disminuint en els últims mesos, des del pic del 16,2% assolit durant el segon trimestre del 2020. Tot i que continua sent significativament superior als nivells de teletreball previs a la covid, quan només el 4,8% dels ocupats teletreballaven habitualment.

Les hores extres, per la seva banda, estan disparades i superen els nivells del 2019. Malgrat que, en conjunt, es treballen menys hores a Espanya de les que es treballaven abans de la covid, en determinats sectors l’activitat està disparada i els allargaments de jornada han augmentat. A tancament d’any es treballaven 6,3 milions d’hores extres a la setmana; davant els milions que es treballaven el 2019. De totes les hores extraordinàries realitzades, les empreses no van pagar-ne el 45%.