L’INE eleva fins al 3,4% el creixement de l’economia durant l’estiu

L’economia espanyola va créixer els mesos d’estiu el 2,6% en relació amb el segon trimestre i el 3,4% respecte al mateix període del 2020, gràcies a l’impuls del consum de les llars, a l’activitat del turisme i el comerç i a les exportacions.

Les noves dades de la Comptabilitat Nacional sobre el tercer trimestre de l’any publicades aquest dijous per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) suposen una sorpresa positiva respecte a les taxes que el mateix organisme va avançar el 29 d’octubre. Llavors va avançar un creixement del 2% en taxa trimestral i del 2,7% en taxa anual per al període entre juliol i setembre

Així doncs, les xifres publicades aquest dijous suposen una millora de 0,6 punts i de 0,7 punts per a cadascuna de les dues referències i porten una mica d’oxigen a unes perspectives que encara semblen quedar lluny de les previsions del Govern per al conjunt de l’any, que inclouen un creixement del 6,5% per a aquest any. L’FMI i el Banc d’Espanya, els dos últims organismes que han actualitzat les seves previsions sobre l’economia espanyola han rebaixat al 4,6% i el 4,5%, respectivament, les seves estimacions de creixement per a aquest any.

Empenta del turisme interior

La principal diferència entre les previsions de l’organisme sobre el tercer trimestre avançades a l’octubre i les actuals rauen en l’estimació del consum de les llars i en l’activitat de les activitats relacionades amb el turisme (comerç, transport i hostaleria)

A l’octubre l’INE va estimar que la despesa de les famílies va caure en els mesos d’estiu el 0,5% respecte als de primavera (el segon trimestre). Aquell retrocés va sorprendre molts analistes, en vista de l’activitat econòmica de turisme interior observada entre juliol i setembre. Ara l’INE ha revisat a l’alça de manera considerable aquell càlcul, passant d’una taxa negativa del 0,5% a una de positiva de l’1%.

Connectada amb la despesa més elevada de les famílies durant l’estiu és la revisió a l’alça del creixement trimestral dels serveis, en general (que passa del 3,2% avançat a l’octubre al 4,1% ara). En particular, la rúbrica de ‘comerç, transport i hostaleria’ va créixer l’11,8% segons les noves dades de l’INE, molt per sobre del 7,9% estimat a l’octubre.

També s’ha revisat lleugerament a l’alça l’evolució trimestral de la construcció (el 2%, en lloc de l’1,8% previ) i de les activitats immobiliàries (per a les quals es continua apreciant un retrocés trimestral, però del 0,1% i no del 0,6% anterior). En sentit contrari, s’ha rebaixat l’avenç estimat per a les activitats artístiques i recreatives en els mesos d’estiu (del 18,6% al 9,9%), mentre que l’estimació trimestral de la indústria es manté en el 2%.

En les dades publicades aquest dijous, l’INE revisa lleugerament a l’alça el creixement del segon trimestre de l’any, al qual ara atribueix un creixement trimestral de l’1,2% (una dècima més) i un avenç anual del 17,7% (dues dècimes per sobre de l’última estimació).

Estimacions movedisses

En l’avenç de dades sobre el tercer trimestre publicat el 29 d’octubre, el mateix INE advertia que la majoria dels indicadors amb què havia construït la seva previsió incloïen fins al mes d’agost i que només havia pogut comptar amb alguns escassos indicadors avançats referits al mes de setembre. Es queixava l’INE que el volum d’informació disponible havia sigut «menor que en ocasions anteriors».

Amb una informació més completa sobre la taula, l’organisme ha tornat a fer càlculs i el resultat llança un creixement econòmic més elevat en els mesos d’estiu respecte a l’estimació inicial. És el contrari del que va passar respecte del segon trimestre: rere una optimista estimació de creixement trimestral del 2,8% avançada al juliol, les dades posteriors van retallar en gairebé dos punts el càlcul, fins a l’1,1% (l’estimació de la taxa anual va baixar del 19,8% inicial el 17,5%). Tan forta correcció va obligar a revisar a la baixa les previsions anteriors d’altres organismes, com el Banc d’Espanya, i va obrir un debat sobre l’adequació de la metodologia de l’INE al mesurament de l’evolució econòmica actual.

En descàrrec de l’impacte de les revisions a la baixa o a l’alça, la nota emesa aquest dijous el mateix INE reconeix que «lògicament, en l’anàlisi de les revisions observades sobre els resultats avançats s’ha de tenir present la dificultat inherent al mesurament estadístic en un període de canvis de conjuntura de l’activitat econòmica tan brusc com els viscuts en els últims trimestres».

Demanda interna i exterior

Les dades publicades aquest dijous per l’INE mostren que, respecte del creixement anual del 3,4% en el tercer trimestre, la contribució de la demanda nacional al creixement interanual del PIB és de 2,5 punts, 14,9 punts inferior a la del segon trimestre. Per la seva banda, la demanda externa presenta una aportació de 0,9 punts, set dècimes superior a la del trimestre passat.

El deflactor implícit del PIB augmenta un 1,6% respecte al mateix trimestre del 2020, sis dècimes més que en el trimestre passat.

L’ocupació de l’economia, en termes d’hores treballades, registra una variació intertrimestral del 0,3%. Aquesta taxa és de més magnitud en el cas dels llocs de treball equivalents a temps complet (del 3,9%, el que suposa 4,0 punts més que en el segon trimestre) a causa de la reducció que s’observa en la jornades mitjanes a temps complet (−3,5%).

En termes interanuals, les hores treballades creixen un 3,3%, taxa 26,3 punts inferior a la del segon trimestre de 2021, i els llocs equivalents a temps complet ho fan en un 6,2%, el que suposa 12,7 punts menys que en el segon trimestre i un augment d’1,069 milions de llocs de treball equivalents a temps complet en un any.

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Victoria Beckham dissenya amb Mango

La variació interanual del cost laboral unitari se situa aquest trimestre en el 2,3%.

La renda nacional bruta i la renda nacional disponible bruta creixen un 3,6% i un 3,9%, respectivament, respecte al trimestre anterior. En relació amb el tercer trimestre del 2020, la renda nacional s’incrementa un 5,0% i la nacional disponible, un 4,9%.