Política monetària

El BCE reduirà la compra de deute per combatre l’escalada de la inflació

  • El banc central posa fi al programa d’adquisició de bons per la pandèmia, però augmenta el vigent des del 2014 i no preveu pujades de tipus

El BCE reduirà la compra de deute per combatre l’escalada de la inflació

Thomas Lohnes / AFP

4
Es llegeix en minuts
Pablo Allendesalazar
Pablo Allendesalazar

Periodista

ver +

Atrapat entre la necessitat de combatre una inflació disparada i un alentiment de la recuperació econòmica que es podria frenar encara més per la variant òmicron del coronavirus, el Banc Central Europeu (BCE) ha decidit aquest dijous cenyir-se al guió previst. Com ja va avançar a l’octubre, l’autoritat monetària de la zona euro ha anunciat que el març vinent posarà fi a la principal eina desplegada per combatre els efectes econòmics de la covid: el programa excepcional de compra de deute públic i privat per la pandèmia (PEPP) llançat el març de l’any passat i dotat amb 1,85 bilions d’euros (de què ja s’han desemborsat 1,56 bilions). A canvi, augmentarà les adquisicions del programa llançat a mitjans del 2014 (APP) per evitar que les primes de risc (i amb això els costos de finançament del deute públic dels països) es disparin a la primavera, mentre ha evitat posar data a la pujada dels tipus d’interès des del nivell mínim històric en què porten instal·lats des del 2016. 

«El consell de govern calcula que l’avanç en la recuperació econòmica i cap al seu objectiu d’inflació a mitjà termini permeten una reducció esglaonada del ritme de les seves compres d’actius durant els pròxims trimestres. No obstant, una política monetària acomodatícia continua sent necessària perquè la inflació s’estabilitzi en l’objectiu del 2% a mitjà termini. En vista de l’actual incertesa, el consell de govern necessita mantenir la flexibilitat i les opcions obertes en l’execució de la política monetària», ha justificat la seva presidenta, Christine Lagarde.

Les compres de l’APP, per tant, passaran a partir del març de 20.000 a 40.000 milions mensuals en el segon trimestre del 2022, al tercer trimestre baixaran a 30.000 milions i a partir de l’octubre tornaran als 20.000 milions. Al novembre, el BCE va comprar 88.085 milions de deute (68.085 milions només amb el PEPP). Només d’Espanya ja té en el seu balanç 571.223 milions. Addicionalment, el consell de govern ha decidit ampliar almenys un any, fins al final del 2024, el termini en què reinvertirà el deute comprat mitjançant el PEPP que vagi vencent i ha remarcat que aquest programa «es podria reprendre, si fos necessari, per contrarestar els xocs negatius relacionats amb la pandèmia».

Entre la inflació i l’òmicron

Els bancs centrals s’enfronten actualment a una situació endimoniada per l’increment dels preus fins a nivells no vistos en dècades (4,9% a l’eurozona, la taxa més alta des que l’Eurostat va començar a mesurar-la el 1997). En el cas del BCE, es veu agreujada perquè està quedant com l’única gran autoritat monetària del món que no ha aprovat o anunciat pujades del preu del diner per l’escalada de la inflació. «En les circumstàncies actuals, és molt improbable que apugem els tipus d’interès el 2022, però hem d’estar molt atents a què ens diguin les dades», ha confirmat Lagarde, que ha mantingut el seu discurs que la inflació «seguirà alta a curt termini, però hauria de disminuir en el transcurs de l’any que ve».

El banc central, això sí, ha admès que l’IPC serà més alt que no pensava i durant més temps. Ara calcula que de mitjana se situarà en el 2,6% aquest any, el 3,2% el que ve i l’1,8% el 2023, pel 2,2%, 1,7% i 1,5% que calculava al setembre. Per la seva part, el subjacent, que no té en compte els preus de l’energia i els aliments frescos, els més volàtils, l’estima en l’1,4%, l’1,9% i l’1,7%, per l’1,3% 1,4% i 1,5% anteriors. A més, ha afegit la seva previsió per al 2024: l’1,8% en els dos casos. Tot això implica que no augura que en el seu horitzó de previsions es donin les condicions per a una pujada dels tipus (inflació del 2% a mitjans de l’esmentat trienni, fins al final i amb una de subjacent en la mateixa línia). Això sí, cada cop és més a prop. «Realment estem avançant cap a l’objectiu del 2% a mitjà termini. ¿Però hi hem arribat? No del tot», ha argumentat Lagarde.

Creixement alentit

Notícies relacionades

 El BCE està sota pressió dels mercats per la comparació amb la Reserva Federal, que dimecres va anunciar la reducció de les compres de deute per posar-hi fi al març i tres probables pujades de tipus entre mitjans i finals del 2022 (del 0-0,25% al 0,9%). La situació de les dues àrees econòmiques no és, amb tot, exactament igual. L’economia nord-americana presenta una inflació del 6,8%, la més alta des de 1982, i la subjacent està en el 4,9%, pel 2,6% de l’eurozona. I el que és més important, els Estats Units van recuperar el seu nivell de PIB previ a la pandèmia en el segon trimestre d’aquest any, mentre que la zona euro va amb més retard.

El BCE calculava fins ara que la unió monetària superaria el nivell prepandèmia a finals d’any, però l’ha retardat al primer trimestre del 2022 per la nova onada de la pandèmia, els preus energètics i el coll d’ampolla en els subministraments mundials. La seva previsió és ara que la zona euro creixi un 5,1% aquest any, un 4,2% el que ve, un 2,9% el 2023 i un 1,6% el 2024, quan al setembre calculava una expansió del 5%, el 4,6% i el 2,1%, respectivament (l’estimació del 2024 és nova). «El creixement s’està moderant, però esperem que l’activitat es recuperi amb força en el transcurs de l’any que ve», ha afirmat Lagarde.