Els grans bancs paguen 5.900 milions en impostos fins al setembre

D’aquesta manera, les entitats han deixat enrere les pèrdues registrades en aquest mateix període un any abans i que van superar els 7.700 milions, incloent-hi encara Bankia (avui absorbida per CaixaBank). La radiografia és més positiva si es compara amb els resultats pre-Covid, ja que en els nou primers mesos del 2019 els beneficis es van quedar en 9.892 milions, quantitat superada ara tant si s’inclouen els extraordinaris com sense. 

La millora del resultat és atribuïble a la recuperació de l’activitat econòmica –que ha elevat els volums de negoci de les entitats–, la reducció dels costos –pels ajustos de plantilla i d’oficines– i l’absència de noves provisions per la pandèmia. Les provisions són la guardiola que les entitats guarden per fer front a imprevistos o riscos futurs i l’import aquí reservat resta als beneficis. Al millorar la situació sanitària ja no incrementen aquest blindatge, que en els nou primers mesos del 2020, en plena Covid, va absorbir gairebé 15.000 milions.

La millora de la salut de la banca ha permès que les cinc entitats hagin pagat en conjunt 5.900 milions en impostos sobre beneficis durant els nou primers mesos d’aquest any. Aquest import suposa ‘menjar-se’ el 25% dels guanys abans d’impostos de les cinc entitats, que han sigut de 23.591 milions. El Santander, el BBVA i Bankinter són els tres que més tributs paguen en termes absoluts. 

La càrrega fiscal dels cinc bancs, que no és comparable amb la de l’any anterior pels números vermells d’aquell període, hauria sigut molt més gran sense la integració de Bankia a CaixaBank. Aquesta operació ha permès que el compte de resultats del banc presidit per José Ignacio Goirigolzarri comptabilitzi un ingrés en positiu de l’impost de societats de 41 milions d’euros en els nou primers mesos de l’any. Sense l’impacte extraordinari de la fusió, CaixaBank hauria pagat per societats 611 milions d’euros, segons les seves pròpies estimacions. 

En aquest impacte extraordinari de la fusió s’inclou una aportació positiva de 4.300 milions d’euros, que tècnicament es denomina fons de comerç negatiu (‘badwill’). Es va generar perquè CaixaBank va comprar Bankia, que era barata a la borsa com gairebé tots els bancs, a un preu que era per sota del seu valor comptable. Les normes permeten al comprador anotar-se la diferència entre els dos valors, el d’adquisició i el comptable, com un ingrés. Aquest fons de comerç ha servit, a més, per compensar part dels impactes negatius de la fusió, els que resten al compte de resultats, com els acomiadaments. Més de 6.400 empleats de CaixaBank deixaran la plantilla, amb un cost net de 1.319 milions d’euros. 

Si només es tenen en compte les dades del negoci a Espanya dels cinc grans bancs, el benefici conjunt en els nou primers mesos ha sigut de 7.855 milions. Aquesta xifra no inclou l’activitat internacional, sobretot del Santander i el BBVA, ni les participades de CaixaBank. El mercat domèstic suposa així la meitat (50,4%) dels guanys conjunts de les cinc. 

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Els bancs han pagat uns 997 milions en impostos a Espanya, aproximadament el 12% dels beneficis domèstics que declaren i el 16% dels impostos que paguen a tot el món.

Encara no es pot saber el tipus impositiu efectiu que els bancs pagaran el 2021. Els seus resultats dels nou mesos es coneixen en un moment en què la comunitat internacional uneix esforços per coordinar un tipus mínim de l’impost de societats del 15%, tal com va aprovar aquest cap de setmana el G-20, que agrupa els països més rics.