El fenomen Forestalia: de l’esplendor renovable a les ombres del vent

Però el seu relat ha entrat ara en revisió. La corporació fundada i liderada per l’empresari saragossà Fernando Samper Rivas travessa el seu moment més delicat al trobar-se sota el focus d’una investigació judicial que qüestiona la seva trajectòria recent i obre interrogants sobre el seu futur. Ombres que amenacen d’entelar una de les carreres empresarials més fulgurants sorgides en els últims anys.

La seva evolució ha sigut tan ràpida com disruptiva. I també controvertida. Va passar de ser una petita promotora de projectes renovables a convertir-se en un actor clau en projectes estratègics que transcendeixen el sector energètic. Admirada per la seva capacitat d’anticipació i qüestionada per la seva manera d’operar, en els últims anys Forestalia ha generat tants seguidors com detractors al sector energètic, a les institucions i al territori.

30 anys de cerç

Entendre què ha sigut i què representa avui la companyia exigeix mirar més enrere. Molt abans de la seva irrupció, Aragó ja havia iniciat un camí que va acabar convertint aquesta comunitat en una de les grans potències renovables del sud d’Europa, un territori privilegiat per a la transició energètica gràcies al vent i al sol.

La qualitat dels seus recursos eòlics –amb el cerç com a aliat constant a la vall de l’Ebre–, l’elevada radiació solar i l’àmplia disponibilitat de sòl han facilitat enormement la implantació massiva de parcs eòlics i plantes fotovoltaiques. S’hi suma una posició estratègica a l’eix nord-est peninsular, clau per a l’evacuació d’energia. Aquest còctel explica que la comunitat autònoma s’hagi consolidat com un dels grans pols de generació renovable del país.

El desplegament de molins i plaques solars no és recent, tot i que s’ha accelerat en els últims anys. Arrenca a mitjans dels 90, quan els primers aerogeneradors comencen a poblar enclavaments com La Muela (Saragossa),convertida amb el temps en una icona del vent a Espanya. A partir d’allà, Aragó ha anat construint un model propi.

Un pla autonòmic –el denominat PEREA– va permetre ordenar el creixement i garantir l’evacuació d’energia en els primers anys del nou segle. La planificació pública, combinada amb l’interès empresarial, va situar la regió en una posició d’avantatge. Una altra fita va arribar el 2010, amb un decret autonòmic impulsat pel llavors conseller aragonès d’Indústria, Arturo Aliaga (PAR),que mirava de prioritzar els projectes en funció del seu impacte econòmic i industrial. Aquella norma pretenia anar més enllà de la mera producció elèctrica: buscava arrelament territorial, ocupació i retorn econòmic.

Llarg bloqueig

Però el model es va trencar. El concurs eòlic del 2011 va acabar judicialitzat i va derivar en un bloqueig de diversos anys que va frenar el desenvolupament del sector. A aquesta paràlisi es va sumar la moratòria estatal impulsada pel Govern de Mariano Rajoy (PP),que va congelar noves inversions durant diversos exercicis. Aragó va passar llavors de ser referent a territori en pausa.

El desbloqueig va arribar el 2016 amb el primer Govern de Javier Lambán (PSOE),que va resoldre el conflicte judicial i va obrir de nou la porta als projectes. Va coincidir amb les grans subhastes estatals de renovables impulsades en l’etapa de José Manuel Soria (PP) al capdavant del Ministeri d’Indústria. I allà va començar una nova etapa.

Forestalia va aparèixer en aquell moment exacte. I ho va fer trencant les regles que llavors imperaven. En tot just any i mig, la companyia va passar de ser un actor pràcticament desconegut a adjudicar-se prop de 1.500 megawatts eòlics, entorn del 40% del total. Un resultat que va sorprendre el sector i va alterar l ’equilibri tradicional dominat per les grans elèctriques.

Sense primes públiques

La clau va ser, sobretot, la seva aposta per acudir sense primes públiques. En un negoci construït durant anys sobre subvencions, Forestalia va defensar que la rendibilitat era possible recolzant-se en la caiguda de costos tecnològics i en la qualitat del recurs eòlic.

Darrere d’aquest cop d’efecte hi havia Samper, un empresari atípic al sector que aviat van batejar com «el nou rei del vent» a Espanya. Nascut a Saragossa el 1964, pertany a la tercera generació d’una família lligada al negoci porcí, el Grup Jorge, el productor de porcs més gran a Espanya després de Vall Companys.

Sense formació universitària i amb un marcat caràcter autodidacte, es va formar al si d’aquest gegant carni, on va arribar a exercir com a conseller delegat i va participar activament en la seva expansió i internacionalització.Va ser en aquella etapa on va entrar en contacte amb les energies renovables. A finals dels anys 90 va començar a promoure projectes eòlics i fotovoltaics, anticipant un moviment que tardaria anys a consolidar-se. La seva abrupta sortida del grup el 2011, després de desavinences internes, va marcar un punt d’inflexió. Com a part del procés de separació, es va quedar amb actius energètics i els va convertir en el germen de Forestalia.

Des d’allà va començar a construir una cartera de projectes a l’ombra, assegurant punts d’evacuació i madurant desenvolupaments a l’espera d’un canvi de cicle. Les subhastes van ser aquell moment.

Discret, poc donat a l’exposició mediàtica i amb un estil de gestió basat en l’anticipació i l’eficiència, Samper ha construït la seva figura lluny dels focus, generant una barreja d’admiració i escepticisme al sector.

Allau inversora

L’èxit de Forestalia va coincidir amb una allau inversora sense precedents a l’Aragó, que va passar a concentrar una part substancial de la potència adjudicada en les subhastes estatals. En pocs anys, la comunitat va multiplicar la seva capacitat renovable.

Avui és la segona en potència eòlica instal·lada, amb més de 6.000 megawatts, i la cinquena en fotovoltaica, vorejant els 4.000 megawatts. Forestalia va ser, sense cap dubte, el gran catalitzador d’aquest procés, però no l’únic. Grans elèctriques, fons internacionals i empreses locals es van sumar a una carrera inversora que ha transformat el paisatge i l’economia energètica d’Aragó.

El creixement de la companyia no es va basar a acumular actius, sinó a desenvolupar-los i rotar-los. El seu model consisteix a assegurar punts d’evacuació, tramitar projectes i, una vegada madurs, incorporar socis o vendre participacions.

L’entramat empresarial s’articula entorn de Fernando Sol, la societat matriu del grup, des d’on es controla una estructura complexa que ha permès créixer amb rapidesa i diversificar activitat. En xifres, Forestalia ha desenvolupat més de sis gigawatts de projectes renovables i manté una cartera similar en diferents fases de tramitació.

Diversificació i colls d’ampolla

La companyia va mirar també de diversificar amb la biomassa. El seu principal actiu és la planta de Cubillos del Sil (Lleó),de prop de 50 megawatts, desenvolupada amb suport públic. El projecte ha travessat dificultats operatives, reflectint la complexitat d’aquest segment. En paral·lel, va impulsar la producció de pèl·lets a l’Aragó, com la planta d’Erla, orientada a l’avaluació de residus forestals.

Un dels pilars menys visibles ha sigut la seva aposta per les infraestructures d’evacuació, essencials per transportar energia cap a zones d’alt consum com Catalunya, el País Valencià o el País Basc.

No obstant, aquestes infraestructures han trobat una forta contestació social i ambiental, a més d’obstacles administratius, convertint-se en un dels principals colls d’ampolla del model.

Cara i creu

L’auge de les renovables i Forestalia no ha estat exempt de tensions. L’impacte territorial ha generat oposició en algunes zones, especialment a Terol, alimentant el debat entre transició energètica i conservació del paisatge.

En el pla empresarial, la seva irrupció va generar suspicàcies. El seu model, ràpid i agressiu, va obrir una bretxa en l’oligopoli elèctric. S’hi afegeixen elements controvertits com la incorporació de perfils polítics o la percepció d’opacitat.

Amb el temps, Forestalia ha anat més enllà del negoci energètic, participant en projectes com centres de dades o la gigafactoria de bateries de Figueruelas, consolidant-se com un actor transversal en l’economia aragonesa.

Punt d’inflexió

El focus judicial s’articula en diverses línies que analitzen presumptes irregularitats en el finançament públic i en la tramitació ambiental. Entre els casos figura la seva vinculació amb l’anomenat cas cas Leire Díez i, especialment, les investigacions sobre el Clúster Maestrazgo, el projecte eòlic terrestre més gran promogut a Espanya.

Notícies relacionades

La remodelació del Govern entorpeix el pla de la Moncloa per fer fora Ángel Escribano d’Indra

Com trobar la benzinera més barata: el radar de l’OCU per estalviar diners

El cas ha inclòs registres en seus de la companyia, detencions i actuacions policials que han situat el grup al centre del focus mediàtic. Amb les diligències en curs, el desenllaç és incert, però l’impacte reputacional ja és evident.

Un futur en l’aire

La trajectòria de Forestalia ha marcat la història recent del sector energètic aragonès, reflectint tant l’auge de les renovables com els límits d’un model en maduresa. El vent continua bufant a l’Aragó. La qüestió és en quina direcció.