Innovació en el sector alimentari

Calconut, la fruita seca 4.0

  • La firma es reinventa i prepara l’assalt a la gran indústria i els supermercats

Calconut, la fruita seca 4.0

Álex Domínguez

3
Es llegeix en minuts

És un dels ascensos més meteòrics que es recorden en un sector tradicionalment tan immobilista com l’agroalimentari. En tot just una dècada, Calconut ha passat de ser una modesta firma de trading de fruita seca –comprar un contenidor d’ametlla a Califòrnia i portar-lo fins a un comprador al Marroc–, que no arribava als 9 milions de facturació i amb prou feines comptava amb dos treballadors, a una companyia capaç de transformar més de 15.000 tones de producte a les seves instal·lacions. Ja compta amb una plantilla que supera els 170 empleats i uns 130 milions d’ingressos, que en només dos anys preveu apujar de 9 fins als 190 milions. Una empresa que aposta fort per la innovació i que, en el seu afany per buscar noves elaboracions, ja investiga per treure al mercat formatge i xoriço vegans.

Una transformació en què la firma, a més, s’ha traslladat des de la localitat d’Almeria de Pulpí fins a Mutxamel, a Alacant, on ha invertit 18 milions en la seva nova fàbrica i seu corporativa, amb uns passadissos i sales de treball que recorden més els d’una companyia tecnològica que els d’un elaborador i envasador de fruita seca. També la filosofia de treball, ja que els responsables cuiden fins i tot l’alimentació dels treballadors amb menús elaborats per xefs procedents del Sha Wellness –la clínica dels famosos de l’Alfàs del Pi– i restaurants amb estrella Michelin, com el Monastrell. Tot per atraure i retenir talent.

Tot va començar quan el fundador de Calconut i actual president, Juan Luis Peregrín, va decidir donar cabuda a l’empresa a un nou soci, l’enginyer i expert en gestió empresarial Héctor Serrano, convertit ara en director general de la companyia. Serrano va arribar amb noves idees i va començar per aplicar la gestió de dades i les noves tecnologies al negoci de trading. Un primer canvi amb què va passar d’operar amb una cartera limitada de clients i proveïdors a tenir el món literalment a un clic.

El creixement va ser exponencial. D’11 milions d’euros de facturació el 2012 es va passar a 126 milions el 2015, el que li va valer que el Financial Times la inclogués en la seva llista de les empreses de més creixement del continent.

No obstant, com assenyala Serrano, «l’empresa facturava molt, però no guanyava tant», així que van decidir fer un nou canvi. En aquesta ocasió, la clau era passar del simple trading a encarregar-se també de les parts del procés que generen més valor afegit. És a dir, la transformació i l’envasament.

Van començar subcontractant aquesta part del negoci a tercers fins que es van decidir a posar en marxa la seva pròpia fàbrica. Tenint en compte que la majoria de la mercaderia entrava pel port de València, mantenir la seu a Almeria suposava massa despesa, per això van iniciar un procés de recerca. L’oportunitat els va arribar quan van trobar una nau que havia pertangut a una cadena de mobles i que, amb la crisi, havia acabat en mans de la Sareb. La seva ubicació, a Mutxamel, era prou a prop de València i sobretot d’un dels punts de més consum de fruita seca del país, el municipi alacantí de Xixona, on es troba la indústria turronera.

La factoria incorpora l’última tecnologia amb un alt grau d’automatització i tota mena de sensors per alertar immediatament de qualsevol possible fallada en la cadena o, per exemple, detectors de metalls i raigs X per garantir la seguretat del producte. La posada en marxa de la fàbrica, que ben aviat estarà acompanyada d’una segona nau al mateix polígon, permetrà que la firma es pugui llançar a buscar dos nous segments de mercat molt més rendibles.

Notícies relacionades

D’una banda, la companyia ja ha començat l’assalt a les cadenes de supermercats, on veu un gran potencial de creixement, amb un primer contracte amb la francesa Intermarché i una altra espanyola que no volen revelar. Però, a més, Calconut ja ha tancat els primers acords per subministrar la seva matèria primera o semielaborada a grans multinacionals alimentàries, com Nestlé o Unilever, a més de l’alacantina Antiu Xixona, proveïdora de torró i xocolata del Mercadona. 

Per si això fos poc, la firma ha posat en marxa la seva pròpia marca, Nut&Me, amb què ha obert el seu propi ecommerce, on ven els seus productes més elaborats, com les seves cremes 100% d’avellana, cacauet o pistatxo i on confien que a finals de l’any vinent pugui arribar el formatge i el xoriço vegà que preparen. En suma, tot un exemple de com es construeix un gegant alimentari en menys d’una dècada.

Temes:

Alimentació