L’Audiència Nacional prohibeix a les elèctriques despistar amb les seves marques els clients

El tribunal diu que el regulador va actuar dins de les seves competències i afirma que existia confusió en la presentació i imatge de marca d’aquesta companyia quan la comercialitzadora lliure, la comercialitzadora regulada i la distribuïdora incloïen en la seva denominació social el terme ‘Endesa’. Amb aquesta decisió, per tant, el tribunal prohibeix a la pràctica a les elèctriques despistar a través de la seva imatge i de la seva marca els clients.

Endesa no recorrerà aquesta decisió, segons fonts de l’empresa, perquè els canvis de marca ja els ha realitzat i el novembre del 2020 la CNMC els va donar el vistiplau. En l’actualitat, la comercialitzadora lliure del grup es denomina Endesa Energia; la comercialitzadora regulada Energia XXI comercialitzadora de referència, i la companyia generadora E-distribució.

Antecedents

La filial de generació del grup (Endesa Distribució Elèctrica) i la filial de comercialització regulada (Endesa Energia XXI) van presentar el 2018 sengles recursos contenciosos-administratius contra la decisió de la CNMC demanant al tribunal que anul·lés l’obligació i la declarés no conforme a Dret, i indemnitzés les dues companyies per «danys i perjudicis». En una sentència a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, datada a mitjans de juliol d’aquest any, l’Audiència Nacional desestima «íntegrament» les pretensions de la companyia que dirigeix José Bogas.

En primer lloc, el tribunal assegura que el regulador va actuar en compliment de la seva obligacions –fer complir el mandat establert en la llei del sector elèctric (article 12.3) i la llei del sector dels hidrocarburs (article 63.3) que afirmen que les distribuïdores i comercialitzadores que formen part d’un grup de societats que desenvolupi activitats regulades i lliures «no crearan confusió en la seva informació i en la presentació de la seva marca i imatge»– i que, a més, ho va fer «respectant els marges competencials» previstos en les normes esmentades.

Imatge unitària

A més, afirma que la utilització del terme Endesa en la denominació social de les tres filials del grup «genera la imatge unitària de totes elles i, en definitiva, creen la confusió pròpia de la indiferenciació sobre l’activitat que desenvolupen». I el tribunal assegura que «no hi ha dubte que aquesta prohibició de confusió mira de protegir els consumidors d’energia i de preservar una adequada competència entre les empreses –no només en benefici dels consumidors– quan aquestes activitats es desenvolupen per empreses verticalment integrades.

La Sala considera que hi havia confusió en la presentació de la marca, de la imatge de marca i de la informació facilitada. Perquè la comercialitzadora regulada, la comercialitzadora lliure i la distribuïdora incorporaven el terme Endesa en la seva denominació social, sense elements addicionals que permetessin cap distinció; el logotip de les tres és Endesa, amb el mateix tipus de lletra i en el cas de la pàgina web, per exemple, la comercialitzadora regulada no té una web independent de la comercialitzadora lliure del grup (com a exemple, el tribunal apunta que «en el lloc de la web d’Endesa destinat a informar sobre el bo social o sobre el PVPC i el preu fix anual que han d’oferir els comercialitzadors de referència, apareixia el logo del grup/comercialitzador lliure pertanyent al grup.

Crear confusió

Notícies relacionades

Les elèctriques insisteixen que l’energia nuclear i hidràulica no els proporciona ingressos extres

Ribera defensa l’‘estocada’ a les elèctriques davant la falta de resposta europea

Per finalitzar, el tribunal cita alguns documents com «especialment significatius» per corroborar aquesta apreciació de confusió. En concret, la Sala de l’Audiència Nacional cita l’informe del Consell de Reguladors Europeus d’Energia (CEER) publicat l’abril del 2016, sobre el grau d’implantació de les obligacions incloses en les directives europees relatives a la separació d’activitat dels distribuïdors de gas i electricitat integrats verticalment, en el qual s’inclou Espanya entre els països amb més nombre d’empreses que incompleixen l’obligació de no crear confusió en la imatge de marca i identitat corporativa dels grups integrats verticalment i el resultat del Primer panel de Llars elaborat per la CNMC el 2014, que va revelar que més de la meitat de les llars desconeixien les diferències entre comercialitzador i distribuïdor d’energia i 8 de cada 10 llars no són capaços de distingir entre el subministrament al mercat lliure i el subministrament d’últim recurs.

Finalment, el tribunal afegeix que «l’obligació imposada és idònia, és necessària per al compliment de l’objectiu al qual s’orienta la norma i és proporcional en sentit estricte, atès que es deriven més beneficis o avantatges per a l’interès general que perjudicis sobre altres béns o interessos en conflicte» i entén que l’ampliació del termini màxim per resoldre el procediment és «conforme a dret» ja que es va fonamentar en essència en la complexitat tècnica de l’expedient.