El Banc d’Espanya preveu que s’arribi al PIB prepandèmia a mitjans del 2022

La reobertura i reactivació de l’economia propiciada per la vacunació a partir del segon trimestre ha estat per sobre del que s’esperaven els experts i, en conseqüència, les previsions de creixement d’aquest any i els següents s’estan revisant a l’alça en les últimes setmanes. Així ho ha fet aquest dimarts el Banc d’Espanya, que calcula ara que el PIB espanyol creixerà un 6,3% el 2021, un 5,9% el 2022 i un 2% el 2023, per sobre del que s’esperava al juny (6,2%, 5,8% i 1,8%), que al seu torn superava l’augurat al març (6%, 5,3% i 1,7%). La seva estimació és, així, lleugerament superior a la del consens d’analistes privats per a aquest any (6,2%), però inferior a la del Govern (6,5%).

El més significatiu, en qualsevol cas, és que l’organisme preveu ara que l’economia espanyola recuperarà el nivell previ a la pandèmia «al voltant de mitjans del 2022» i el superarà en 2,5 punts percentuals a finals del 2023. La recuperació, així, està sent més ràpida del que es preveia: al juny, es calculava que al nivell precrisi s’hi arribaria «en l’últim tram» de l’any que ve i que el PIB sobrepassaria en 1,9 punts aquest nivell al tancament del 2023.

Espanya, això sí, va amb retard respecte al conjunt de la zona euro, l’activitat de la qual tornarà al nivell anterior a finals del 2021, a causa que la malaltia va impactar més al país pel pes més gran del sector de serveis, particularment del turisme. El PIB, així, estava encara al juny 6,8 punts percentuals per sota del 2019, mentre que en la unió monetària aquesta bretxa havia caigut ja a 2,5 punts. 

L’acceleració de l’economia es traduirà en una reducció més ràpida de l’atur, tot i que encara en nivells molt alts. El Banc d’Espanya calcula que l’atur mitjà anual baixarà del 15,5% de l’any passat al 15,1% aquest exercici, el 14,3% el 2022 i el 13,3% el 2023, per tant, se situarà per sota dels nivells previs a la pandèmia «al voltant de mitjans del 2022», en lloc de fer-ho a «finals» d’aquell any. Això, a més, no es produirà per una baixada de la població activa, que pel contrari experimentarà un «lleuger repunt», sinó per un creixement de les hores treballades (8,1% el 2021, 5,6% el 2022 i 1,7% el 2023). L’atur, a més, tancarà el 2023 en el 12,8%, per sota del nivell del desembre del 2019 (13,8%).

Com a conseqüència de tot això, l’organisme preveu ara que el dèficit públic es redueixi des de l’11% del 2020 al 7,6% el 2021, 4,3% el 2022 i 3,5% el 2023 (davant el 8,2%, 4,9% i 4,3% que augurava al juny). El deute, per la seva banda, baixarà des del 119,9% del tancament de l’any passat al 117,9% aquest exercici i al 114,3% el pròxim i el següent (120,1%, 117,9% i 118% anterior).

Riscos equilibrats

Els economistes del Banc d’Espanya han presentat unes soles previsions per primera vegada des que va esclatar la pandèmia, en lloc de tres escenaris més o menys adversos, perquè estimen que la incertesa s’ha reduït, tot i que encara continua sent elevada. De fet, apunten que els riscos que la realitat acabi sent millor o pitjor del que calculen estan «equilibrats». Amb tot, continuen existint factors que podrien fer que la recuperació no fos tan forta com pronostiquen.

El més destacat és, lògicament, el mateix coronavirus, per la possibilitat que apareguin noves variants que obliguin a reimposar mesures de contenció al ser més contagioses o més resistents a les vacunes. Així mateix, l’organisme destaca que la informació disponible sobre el desplegament dels fons europeus Next Generation, «tot i que escassa», sembla apuntar un «cert retard en l’execució de la despesa» respecte al que s’esperava al juny. 

A més, les perspectives del consum privat, puntal de l’actual recuperació, es veuen «afectades negativament per l’impacte de l’actual repunt inflacionista sobre les rendes reals de les llars», i s’hi suma l’«agreujament» dels problemes de subministrament mundial de components per a la indústria, que estan afectant especialment alguns sectors, com el de la fabricació d’automòbils, i poden tardar a desaparèixer «encara uns quants mesos».

Inflació a l’alça

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Un altre risc és el que a referència als preus. El Banc d’Espanya estima que l’IPC, al 3,3% a l’agost, arribarà a un màxim al novembre que el portarà a situar-se aquest any en una mitjana del 2,1%, per baixar l’1,7% el 2022 i l’1,3% el 2023. Es tracta d’una revisió a l’alça respecte a la seva estimació del juny (1,9%, 1,2% i 1,2%) que respon a l’encariment de l’energia, particularment de l’electricitat. L’organisme continua pensant que es deu a «factors predominantment transitoris», si bé adverteix que tindrà un impacte en el «cost de la cistella de consum de les llars» i en els costos de producció de les empreses.

L’organisme supervisor estima que aquesta inflació transitòriament alta tindrà una transmissió «limitada» als salaris, en vista del que ha succeït històricament i en virtut del caràcter plurianual de la negociació col·lectiva (l’evolució de la inflació en un determinat període té la capacitat d’influir sobre els increments salarials de només un terç, aproximadament, dels convenis), així com a l’escassa presència de clàusules de revisió automàtica dels sous en funció de l’IPC. «Però, en sentit contrari, els mecanismes de caràcter més o menys formal d’indexació de les pensions i els salaris públics podrien exercir un cert efecte imitació sobre els salaris privats», adverteix.