Nou de cada 10 pimes no paga despeses als seus empleats per teletreballar

El teletreball, després d’any i mig de pandèmia, continua sent un dels temes capitals en les relacions laborals de les empreses catalanes. Una realitat que a l’inici de la pandèmia semblava venir per quedar-se, però de la qual moltes petites i mitjanes companyies desconfien. I és que només una de cada tres pimes aposta obertament per consolidar aquesta modalitat, ja sigui parcial o totalment, més enllà de la pandèmia; tal com constata un informe publicat aquest dimecres per la patronal Pimec. I l’esmentat recel ve, sobretot, si implica que les direccions assumeixin més costos. Nou de cada deu pimes reconeix que no té previst abonar cap compensació o pagament addicional als seus treballadors per les despeses derivades del teletreball.

Pimec ha sortit aquest dimarts ha realitzar un exercici de pedagogia i certa autocrítica sobre com les companyies estan i pretenen gestionar el teletreball. La patronal de les petites i mitjanes empreses catalanes aposta obertament per consolidar el treball a distància, per les múltiples virtuts que diferents estudis han anat acreditant, especialment després de la seva eclosió obligada per la Covid. Més productivitat dels empleats, millor conciliació i estalvi en costos per desplaçament i subministrament per a les empreses; són els principals avantatges que ha detectat la patronal en el seu estudi. «Seria important que desenvolupéssim el desplegament del teletreball», ha insistit el secretari general de l’entitat, Josep Ginesta.

No obstant, més d’un any i mig després d’iniciar la pandèmia, la predisposició per continuar teletreballant és escassa i la planificació encara més. El 34% de les pimes enquestades afirma que té previst implantar aquesta modalitat de manera permanent, davant el 45% que la rebutja obertament. Després hi ha un altre 21% en terra de ningú, que no té encara una postura clara sobre el tema.

La decisió d’aplicar-la o no està resultant més aviat ideològica que no econòmicament estudiada, ja que només una de cada quatre pimes afirma haver realitzat un balanç detallat de costos i beneficis sobre aquesta qüestió. «Si bé és cert que durant la pandèmia vam haver de fer una gestió de pressa i corrent, ara no hi ha excuses per no fer un teletreball planificat», ha afirmat Ginesta. «Interpel·lem l’empresariat, [...] no hauríem de perdre aquesta oportunitat», ha afegit. Des de la patronal alerten que el fet de no oferir poder teletreballar pot suposar un punt de fuga de determinats perfils professionals, ja que hi ha treballadors que poden decidir anar-se’n a altres empreses que sí que els obrin l’esmentada possibilitat.

Res d’assumir noves despeses

Notícies relacionades

La meitat dels treballadors reconeix que un any i mig de teletreball empitjora les relacions a l’oficina

Els treballadors no poden reclamar a l’empresa les despeses del teletreball d’emergència

El teletreball ha suposat un augment de costos laborals per a les pimes, tot i que no per a totes ni totes han gastat el mateix. De mitjana, Pimec calcula que cada companyia ha invertit 322 euros per treballador, principalment per dotar d’equip informàtic amb el qual treballar des de casa. No obstant, el 56% de les enquestades per la patronal reconeix haver invertit 0 euros per aplicar el teletreball. I és que les reticències a assumir nous costos laborals està suposant un fre per al desplegament d’aquesta modalitat, tal com denunciaven els sindicats. Segons l’estudi de Pimec, el 92% de les companyies enquestades rebutgen pagar compensacions als seus empleats per teletreballar.

La negociació col·lectiva té aquí una assignatura pendent i el fet que estigui bastant paralitzada no ajuda a desencallar aquest tema. Per damunt, l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC) –el conveni de convenis que negocien cada tres anys patronals i sindicats– està pendent de renovar. I no hi ha hagut grans avenços durant aquest 2021. El teletreball serà una de les pedres angulars d’aquest acord perquè serveixi de marc de referència sobre el qual després renovar els convenis dels diferents sectors. I després, els mateixos convenis sectorials també avancen amb compte gotes. A Catalunya i a Espanya. Durant els sis primers mesos de l’any, patronals i sindicats han firmat 305 convenis; gairebé la meitat dels que van firmar en les mateixes dates el 2019.