Per un recurs de l’OCU

El Suprem anul·la per abusiva la clàusula de Ryanair que permetia que la maleta anés en un altre vol

  • També deixa sense efecte que el contracte s’hagués d’interpretar segons la legislació irlandesa

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

La Sala Civil del Tribunal Suprem ha declarat nul·les per abusives, com argumentava l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), les clàusules del condicionat general del contracte aeri de passatgers de Ryanair que establien la possibilitat de l’enviament en vol diferent al passatger de l’equipatge i la seva submissió al dret irlandès per interpretar el contracte.

El Suprem declara nul·la la clàusula per la qual la companyia podia decidir, «per motius de seguretat o operativitat», transportar l’equipatge en un vol diferent al del passatger. La sentència admet que hi pot haver casos que justifiquin una excepció a la regla que el passatger i el seu equipatge viatgin junts, però no mitjançant una clàusula tan genèrica que deixa «a la voluntat del transportista desplaçar o no l’equipatge facturat en el mateix vol sota la invocació d’unes inconcretes i absolutament inespecífiques circumstàncies de seguretat o operativitat».

També declara nul l’incís primer de la clàusula 2.4 de les condicions generals que establia que «tret de per disposició en contrari del Conveni o la legislació aplicable, el contracte de transport amb nosaltres, els Termes i Condicions de Transport i els nostres Reglaments es regiran i interpretaran de conformitat amb la legislació d’Irlanda».

Obstaculitzar el consumidor

El Suprem considera que aquesta clàusula és abusiva perquè la submissió a la llei irlandesa «causa un desequilibri important entre els drets i obligacions de les parts i obstaculitza l’exercici d’accions judicials o de recursos per part del consumidor», ja que «té com a resultat que el consumidor espanyol hagi d’informar-se del contingut de la llei irlandesa si vol conèixer els seus drets i obligacions contractuals i provar el contingut de l’esmentada llei en qualsevol reclamació judicial».

Explica que «per enjudiciar el caràcter abusiu de la clàusula d’elecció de llei no s’ha d’acudir a cap dret nacional (en aquest cas, ni l’irlandès ni l’espanyol), sinó que l’estàndard d’abusivitat deriva del mateix Reglament Roma I, ja que determina la llei aplicable a un contracte en defecte d’elecció» serà la llei espanyola si el consumidor té la seva residència habitual a Espanya i, a més, és el lloc d’origen o destí de viatge.

«És a dir –afegeix la sentència– sense la clàusula d’elecció, els contractes de Ryanair amb els consumidors amb residència a Espanya se sotmetrien, en la major part dels casos, a la llei espanyola. Mentre que, amb la inclusió de la clàusula, queden sotmesos a la llei irlandesa. Això, entre altres conseqüències, té com a resultat que el consumidor espanyol s’hagi d’informar del contingut de la llei irlandesa si vol conèixer els seus drets i obligacions contractuals i provar el contingut de l’esmentada llei en qualsevol reclamació judicial».

Notícies relacionades

A més, el Suprem ressalta que la clàusula és incompleta i pot induir a error al consumidor, perquè dona a entendre que únicament s’aplica al contracte la llei irlandesa, sense informar-lo que també l’empara la protecció que li garanteixen les disposicions imperatives del dret de transport aeri de passatgers.

El Suprem dona la raó en aquests dos aspectes a l’OCU, però rebutja la resta del seu recurs referit a clàusules sobre el contingut de l’equipatge, càrrecs per reserves o inclusió en el preu del bitllet del càrrec per retard/cancel·lació del vol, a l’entendre que no són clàusules abusives ni enganyoses amb el consumidor.