El Suprem anul·la per abusiva la clàusula de Ryanair que permetia que la maleta anés en un altre vol

La Sala Civil del Tribunal Suprem ha declarat nul·les per abusives, com argumentava l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), les clàusules del condicionat general del contracte aeri de passatgers de Ryanair que establien la possibilitat de l’enviament en vol diferent al passatger de l’equipatge i la seva submissió al dret irlandès per interpretar el contracte.

El Suprem declara nul·la la clàusula per la qual la companyia podia decidir, «per motius de seguretat o operativitat», transportar l’equipatge en un vol diferent al del passatger. La sentència admet que hi pot haver casos que justifiquin una excepció a la regla que el passatger i el seu equipatge viatgin junts, però no mitjançant una clàusula tan genèrica que deixa «a la voluntat del transportista desplaçar o no l’equipatge facturat en el mateix vol sota la invocació d’unes inconcretes i absolutament inespecífiques circumstàncies de seguretat o operativitat».

També declara nul l’incís primer de la clàusula 2.4 de les condicions generals que establia que «tret de per disposició en contrari del Conveni o la legislació aplicable, el contracte de transport amb nosaltres, els Termes i Condicions de Transport i els nostres Reglaments es regiran i interpretaran de conformitat amb la legislació d’Irlanda».

Obstaculitzar el consumidor

El Suprem considera que aquesta clàusula és abusiva perquè la submissió a la llei irlandesa «causa un desequilibri important entre els drets i obligacions de les parts i obstaculitza l’exercici d’accions judicials o de recursos per part del consumidor», ja que «té com a resultat que el consumidor espanyol hagi d’informar-se del contingut de la llei irlandesa si vol conèixer els seus drets i obligacions contractuals i provar el contingut de l’esmentada llei en qualsevol reclamació judicial».

Explica que «per enjudiciar el caràcter abusiu de la clàusula d’elecció de llei no s’ha d’acudir a cap dret nacional (en aquest cas, ni l’irlandès ni l’espanyol), sinó que l’estàndard d’abusivitat deriva del mateix Reglament Roma I, ja que determina la llei aplicable a un contracte en defecte d’elecció» serà la llei espanyola si el consumidor té la seva residència habitual a Espanya i, a més, és el lloc d’origen o destí de viatge.

«És a dir –afegeix la sentència– sense la clàusula d’elecció, els contractes de Ryanair amb els consumidors amb residència a Espanya se sotmetrien, en la major part dels casos, a la llei espanyola. Mentre que, amb la inclusió de la clàusula, queden sotmesos a la llei irlandesa. Això, entre altres conseqüències, té com a resultat que el consumidor espanyol s’hagi d’informar del contingut de la llei irlandesa si vol conèixer els seus drets i obligacions contractuals i provar el contingut de l’esmentada llei en qualsevol reclamació judicial».

Notícies relacionades

El tortell de Reis es reinventa amb pistatxo i xocolata de Dubai

Les promotores creuen que l’habitatge d’obra nova creixerà més el 2026

A més, el Suprem ressalta que la clàusula és incompleta i pot induir a error al consumidor, perquè dona a entendre que únicament s’aplica al contracte la llei irlandesa, sense informar-lo que també l’empara la protecció que li garanteixen les disposicions imperatives del dret de transport aeri de passatgers.

El Suprem dona la raó en aquests dos aspectes a l’OCU, però rebutja la resta del seu recurs referit a clàusules sobre el contingut de l’equipatge, càrrecs per reserves o inclusió en el preu del bitllet del càrrec per retard/cancel·lació del vol, a l’entendre que no són clàusules abusives ni enganyoses amb el consumidor.