El Govern activa la tornada a l’oficina dels treballadors públics catalans

Un any i quatre mesos després que l’anterior responsable de la funció pública catalana, l’avui vicepresident Jordi Puigneró, donés l’ordre de quedar-se a casa a més de 112.000 treballadors públics; la seva successora, Laura Vilagrà, planteja ara el començament del retorn a l’oficina. «Crèiem que s’esperarien al setembre», reconeix una font sindical consultada. El pla del Govern és iniciar ja la tornada i que sigui gradual fins a l’1 de setembre.

L’Executiu pretén accelerar la tornada a la presencialitat i acabar amb el teletreball d’emergència que fins ara ha imperat entre els departaments, amb més o menys intensitat depenent de cada cas i pecant de cert «desordre», segons reconeixen fonts coneixedores. Les centrals estan estudiant el document remès per l’equip de Vilagrà i descarten pronunciar-s’hi encara, però avisen que exigiran vincular el seu beneplàcit a la negociació de modificacions en l’actual normativa de teletreball ja vigent. 

Abans d’esclatar la pandèmia, una part dels treballadors públics catalans ja tenien dret a practicar el treball a distància fins a dos dies per setmana. Uns 40.000, principalment d’àmbits administratius, sobre una plantilla de 190.000 treballadors dependents de la Generalitat. Aquests podran continuar teletreballant dos dies a la setmana. El pla de retorn inclou una clàusula que habilita el teletreball al 100% per a aquells progenitors amb fills menors de 12 anys i que hagin de confinar-se per la Covid.

Des de la norma de teletreball introduïda per Puigneró, el Govern i els sindicats d’àmbit estatal han pactat una nova llei de treball a distància una mica més ambiciosa que la catalana. Entre altres coses, els empleats poden treballar a distància fins a tres dies a la setmana. I aquí les centrals tenen pendent desplegar l’esmentada normativa i adaptar-la al marc català, així com sumar més col·lectius, per sobre de l’actual cobertura de 40.000 treballadors.

Pujada de sou i pagues pendents

La discussió del pla de retorn de la consellera Vilagrà és un dels punts de l’ordre del dia de la Taula General de la Funció Pública (MEPAG) prevista per aquest dijous. Després hi ha altres qüestions pendents que les centrals volen plantejar al nou Executiu. Una és la pujada salarial que té pendent efectuar i traslladar a les nòmines dels treballadors de la Generalitat. 

En l’àmbit estatal es va establir per aquest 2021 un increment del 0,9% i encara està pendent d’abonar. És a dir, els empleats públics catalans fa set mesos que tenen el sou congelat. Ara Vilagrà haurà de decidir quan comença a aplicar l’increment i com abona els pagaments pendents. En anteriors ocasions això s’ha solucionat amb una espècie de ‘paga extra’ amb els retards acumulats. També haurà de determinar si a aquest 0,9% que fixa el Govern central la Generalitat vol afegir algun percentatge addicional d’augment. 

I l’altra assignatura pendent de caràcter salarial és el retorn de la paga extra retirada pel Govern d’Artur Mas el 2014. Aquesta encara està pendent i el compromís firmat de l’Executiu és tornar-la entre aquest any i el que ve.

Reduir la temporalitat

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Acabar amb l’alta temporalitat que arrossega l’administració pública catalana, igual que la resta d’autonomies, és una altra de les assignatures pendents del nou equip de Govern i que els sindicats li plantejaran aquest dijous. Aquest mateix dimecres hi ha hagut una concentració a les portes del Parlament convocada per la Plataforma d’Interins de Catalunya (PIC) per protestar contra l’abús de l’eventualitat que, des de fa anys, practica l’Administració i que afecta més del 30% de treballadors.

La PIC exigeix una solució per als milers d’interins que fa anys que esperen oposicions i que corren risc de perdre la plaça. Reclamen una conversió a fixos automàticament, una cosa que genera divisió entre les centrals. La IAC ho recolza i ho veu possible, mentre que CCOO i la UGT alerten que corre el risc de ser inconstitucional, ja que vulneraria la publicitat i lliure concurrència de les oposicions.