Debat al Govern

El Banc d’Espanya demana una «prudència addicional» abans d’apujar el salari mínim

  • El governador insta a tenir en compte que els nivells de PIB i ocupació són «significativament més baixos» que abans de la crisi de la Covid

El Banc d’Espanya demana una «prudència addicional» abans d’apujar el salari mínim

EFE / PEDRO PUENTE HOYOS

3
Es llegeix en minuts
Pablo Allendesalazar
Pablo Allendesalazar

Periodista

ver +

El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha demanat aquest divendres al Govern central que tingui molt en compte la conjuntura econòmica abans d’aprovar una nova pujada del salari mínim interprofessional (SMI). «Som encara en una situació de crisi econòmica, amb nivells de PIB i ocupació significativament més baixos que els anteriors a la crisi, i en què, a més, alguns dels col·lectius potencialment més afectats per aquest tipus de mesures han sigut particularment afectats durant la crisi, com és el cas dels joves. Per tant, jo crec que això exigeix un element de prudència addicional», ha argumentat. 

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, té previst reunir-se la setmana que ve amb el president del Govern, Pedro Sánchez, per debatre la possible pujada del salari mínim, una opció per la qual de moment no s’han mostrat gaire partidaris el mateix Sánchez, la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, i la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, a causa precisament del seu possible impacte en la recuperació. La principal representant d’Unides Podem en la coalició de l’Executiu, amb tot, ha defensat que «políticament hi ha marge» per elevar-lo i compta per a això amb l’informe de la comissió d’experts que ha recomanat apujar-lo de 950 a entre 962 o 969 euros aquest any.

En unes jornades de l’APIE i la UIMP, Hernández de Cos ha volgut remarcar que és una decisió que li correspon prendre al Govern. «Hi ha una sèrie de ‘trade-offs’, com gairebé sempre en política econòmica: es generen alguns beneficis per a aquells que mantenen la seva ocupació, que cobren un salari més alt; es generen alguns efectes negatius per a aquells que perden la feina. Li correspon ara a l’autoritat política valorar, contrapesar, aquests efectes positius, no evidentment al Banc d’Espanya», ha mantingut. 

Tècnic i sense connotacions polítiques

L’alt funcionari també ha defensat el recent informe de la seva institució en què es va estimar que la pujada a 900 euros del 2019, la més gran dels últims 40 anys, va beneficiar 1,4 milions de treballadors i no va provocar directament destrucció d’ocupació, però va poder obstaculitzar la creació d’entre 85.400 i 154.000 llocs de treball. «Els resultats del treball són els que són, han de ser o poden ser un bon ‘input’ per als que han de prendre la decisió», ha afirmat en relació amb un document que va rebre crítiques de polítics d’esquerres i dels sindicats. 

Notícies relacionades

«Un dels grans reptes estructurals d’aquest país té a veure amb l’escassetat de l’avaluació de les polítiques públiques, necessitem més investigació econòmica perquè les autoritats estiguin en condicions de prendre les decisions més adequades. Aquest treball exemplifica bé aquesta contribució que es pot fer des d’una institució com el Banc d’Espanya amb un document escrit per alguns dels nostres millors economistes, sense cap tipus de connotació política, amb una anàlisi purament tècnica molt rigorosa. Que necessàriament és incomplet, ningú pretén resoldre una discussió tan difícil com la del salari mínim amb un sol document i l’únic que pretén és ser una peça addicional que ajudi a contribuir a aquest debat i eventualment a la decisió», ha argumentat. 

Hernández de Cos, així, ha destacat que l’informe es refereix només a l’efecte de la pujada de l’SMI el primer any de vigència, perquè encara hi ha prou dades per valorar períodes posteriors. «A un li agradaria saber què passa amb aquests treballadors diversos anys després. I aquí la literatura econòmica dona respostes que no sempre van en la mateixa direcció, en alguns casos s’assenyala que els efectes podrien ser més negatius, en d’altres que es podrien compensar per d’altres més positius», ha advertit.