Atrapats entre el SOC i el SEPE: 26.000 persones en erto fa un mes i mig que esperen les seves ajudes

El Daniel acaba de trobar una altra feina en una residència. És cuiner i fins fa dues setmanes estava atrapat en un erto del qual s’olorava que no sortiria. «El restaurant està per tancar, sort que m’ha sortit això», explica aquest jove de 26 anys. El Daniel va entrar en erto amb el primer estat d’alarma, quan gairebé tot va tancar. Després a l’estiu va tornar a treballar tres mesos amb la desescalada i a l’octubre el restaurant va tornar a tancar, sense previsió de si tornarà a obrir. 

«Els estalvis se’m van acabar els tres primers mesos que vaig haver d’esperar que em paguessin l’erto... com tants d’altres. Per sort la meva dona no va deixar de treballar i amb els 800 euros que guanya podíem pagar els 600 euros de lloguer. Però ens quedem pelats, sense res», afirma d’una tirada, amb tots els números frescos al cap. «Aquest mes que he començat a treballar i aniré bé, just, però tranquil. Fins ara comprava al dia, perquè no sabia el que m’arribaria», afegeix. «[Amb l’ajuda de la Generalitat] puc tenir un coixí, per si passa qualsevol cosa, perquè ara estic sense res», afirma.

La Mònica té 52 anys i treballa al parc de Port Aventura com a ajudant de restauració. És fixa discontínua, és a dir, treballa per temporades. L’estiu passat va tornar a reenganxar-se per atendre els pocs visitants que van acudir en plena pandèmia a pujar al Dragon Khan, el Shambhala o el Tutuki Splash. Des que va començar la pandèmia només ha treballat un parell de mesos. «Arribo justa a final de mes, molt justa. Tinc factures pendents, un crèdit per tornar...», explica. «Són molts mesos sense treballar», afegeix. 

El Daniel i la Mònica es van recolzar en les seves parelles per poder costejar despeses grans, com el lloguer, que no han parat (com els seus torns) per la pandèmia. El Bachir no ha tingut aquesta oportunitat. Aquest cambrer de l’Hotel Sofia de Barcelona no ha pogut treballar des que va començar tot. Té 34 anys, vivia sol i ha hagut de deixar el pis que podia pagar sense gaires problemes amb el sou de 1.800 euros mensuals. Ara, en erto, cobra la meitat, i tal com estan els arrendaments barcelonins, amb els 967 euros de la prestació no li arriba. «Abans podia fins i tot estalviar, ara no. Estic malament», reconeix. 

Xoc institucional i despropòsit informàtic

Dels 26.662 pagaments pendents, l’Administració catalana afirma que en té a punt uns 8.500, i que els abonarà com a molt tard dimecres que ve. Descomptant aquests, queden uns 18.162 pagaments que encara estan als llimbs. Fonts del SEPE expliquen que uns 8.000 corresponen a persones que oficialment no consten en erto a les seves bases de dades, per això, si és així, no tindrien dret a l’ajuda.

I després, sobre els 10.000 restants, «s’està portant a terme un procés de depuració i correcció de dades compartit entre les unitats tècniques de les dues administracions que requereix també la col·laboració de les entitats bancàries», segons expliquen des del SEPE. És a dir, un treball minuciós i no automatitzat en què també es barregen persones que tenen deutes pendents d’abonar a la Generalitat. Després de 44 dies (i pujant), encara no s’ha resolt. 

«La gestió de la següent ajuda serà diferent, segur. Intentarem dependre el mínim possible del SEPE, però que això no suposi una càrrega per al ciutadà», afirma el director de relacions laborals del Departament de Treball, Enric Vinaixa. Des de la Generalitat ja preparen la pròxima convocatòria buscant una fórmula que els permeti no haver de passar pel SEPE. Una cosa complicada, ja que al final és aquest organisme l’únic que gestiona els ertos.

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

Una de les conclusions finals que deixa aquest episodi és que la coordinació entre administracions no funciona i que el que acaba pagant els plats trencats és el ciutadà. Com mostra l’ajuda per a autònoms de la Generalitat, que es va aprovar el mateix dia que la dels ertos, la va gestionar íntegrament l’Administració catalana i no ha patit cap retard. 

«Al ritme que van no cobrarem fins a final d’any», es queixa el Bachir. «I això no era el que van prometre», recorda. El compromís de la Generalitat era que el 31 de març tothom hauria cobrat. «No entenc que per una dada tardin tant, ¡fa 40 dies! ¿No representa que són socis?», es queixa la Mònica. «Al principi t’atenien bé, però després van començar a dir que el problema venia del SEPE i a donar llargues», afirma el Daniel. «A la meva empresa estem 34 companys igual. Ens van prometre una ajuda per pal·liar els afectes de la crisi, però el que han fet és crear-nos més ansietat i incertesa», es queixa el Bachir.