Informe de CCOO

El nombre d’hores extres no pagades es va duplicar a Catalunya durant el confinament

  • Un informe de CCOO assenyala que, malgrat la destrucció d’ocupació, els treballadors que van mantenir la seva ocupació van multiplicar les seves hores en actiu

  • L’auge del teletreball i la falta de cultura prèvia de desconnexió explica, en part aquesta efervescència de les hores extra no remunerades

2
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El confinament va suposar per a molts catalans treballar més hores, però no per això cobrar-les. Les hores extres no remunerades es van duplicar durant els tres primers mesos de pandèmia, quan les restriccions van obligar dos de cada deu catalans a teletreballar i a la sala de moltes cases cohabitava el ‘Netflix’ amb els correus corporatius i els ‘webinars’. Així ho reflecteix un informe publicat aquest dijous per CCOO de Catalunya, que assenyala que si totes aquelles hores treballades de més i no pagades es regularitzessin, n’hi hauria prou per crear 10.774 nous llocs de feina.

Una setmana i dotze mesos després que Pedro Sánchez declarés el primer estat d’alarma per la Covid, una de les moltes conseqüències que ha deixat la pandèmia són l’augment de les jornades maratonianes. Molts van perdre la feina, d’altres van passar a l’erto i una part dels que van conservar la seva ocupació van passar a dedicar-li més hores. I no sempre les van cobrar.

Segons les dades recopilades per CCOO de l’INE, el nombre de treballadors que van fer hores extres no pagades es va disparar el 19,7% durant el segon trimestre. Un total de 53.049 treballadors catalans reconeix haver fet hores de més que després l’empresa no li va remunerar. 

Notícies relacionades

No obstant, no va ser tant quanta gent va treballar de més i no va cobrar, sinó quant de més van treballar aquestes persones. Doncs el volum total d’hores extres no remunerades es va multiplicar per dos, passant de les 305.961 hores que es treballaven abans de la Covid a les 602.610 hores que es van treballar durant els tres primers mesos de pandèmia. Una càrrega que no va recaure de la mateixa manera entre homes i dones, ja que mentre entre ells aquest volum va augmentar el 116%, entre elles va fer-ho gairebé la meitat, el 63,3%.

L’auge del teletreball va ser un dels responsables d’aquest excés de jornada. Es va disparar el 123% respecte a l’etapa pre-Covid, fins al punt que el 19,2% dels ocupats catalans va passar a exercir des de casa. La falta de cultura prèvia a l’hora d’exercir a distància va provocar en molts casos una pèrdua de les rutines, que es van traduir en més hores en actiu. O una falta d’hàbits que va dificultar separar espais al si del domicili i la desconnexió una vegada finalitzada la jornada.