Connectar amb les vacances

“Desconnectar” de la feina és l’objectiu prioritari de molts professionals quan arriben les desitjades (i sempre curtes) vacances d’estiu. I és una cosa perfectament lògica i humana. La temporada ha estat llarga, intensa i amb molt desgast, tant físic com emocional. Cos i ment demanen a crits un descans que permeti recuperar forces per a un curs següent que promet ser tan exigent o més que l’anterior. La temptació de tancar qualsevol assumpte relacionat amb l’activitat laboral dins d’un armari, girar la clau i no tornar a obrir aquesta porta fins al dia que ens toqui reincorporar-nos, és gran. Tal com jo ho veig, aquesta opció presenta grans inconvenients.

Per començar, la idea que la nostra dimensió professional es pot desvincular completament de la personal, com si fossin dos clons que comparteixen aparença i DNI, però tenen interessos, aspiracions, anhels, pors i problemes diferents, és, segons la meva modesta opinió, falsa. El que fem per guanyar-nos la vida no ens defineix com a persones, és cert, però indubtablement forma part d’aquesta amalgama de trets que construeixen la nostra personalitat; una elecció en què tenim un paper molt actiu.

El segon problema té un caràcter més pragmàtic. I és que una desconnexió total pot fer molt més dura la tornada a la rutina, quan l’estiu passi —que passarà—, i provocar així el que anomenem síndrome postvacacional. Els éssers humans no som cotxes que poden accelerar de zero a 100 en qüestió de segons. Ni frenar de cop. Necessitem un període, encara que sigui breu, d’adaptació per passar d’un estat a un altre, de la feina al descans o a l’inrevés.

Com resolem aquest dilema? Aquí va una proposta, en forma de dos verbs, que a més de millorar el nostre descans estiuenc ens pot ajudar a encarar la temporada vinent amb nous projectes i il·lusions. Són dos conceptes no excloents, sinó perfectament complementaris: reconnectar i desconnectar.

Reconnectar. Moltes de les meves millors idees i projectes han nascut estirat sobre una tovallola i rostint-me al sol. Quan la pausa de les vacances propicia que el pensament i la creativitat flueixin lliures de lligams i de les preocupacions quotidianes. I això no vol dir que no hagi gaudit al màxim de les meves vacances. Així que, desconnectar del tot? De cap manera!

És molt més eficient aprofitar el període de descans laboral per reconnectar amb aquelles parcel·les de la nostra vida que teníem oblidades o aparcades, estiguin o no relacionades amb la nostra activitat professional. Per reconnectar amb les nostres passions, amb els éssers estimats, els amics, les aficions, els interessos, els aprenentatges, amb la curiositat, amb l’escolta, amb la pausa, amb la reflexió, amb el gaudi, amb projectes eternament ajornats per culpa dels focs i les urgències del dia a dia. En definitiva, per dedicar temps i atenció a allò que realment és important per a les nostres vides, allò que és realment essencial per a nosaltres.

En un món accelerat, hiperconnectat i exigent, les vacances s’han convertit en molt més que un simple descans de la feina. Són una oportunitat vital per reconnectar amb l’essencial: amb qui som, amb allò que realment importa, amb el que no necessita notificacions, reunions ni resultats immediats.

Desconnectar. La meva proposta també obre un espai per a la desconnexió. En aquests períodes de vacances també hem d’aprendre a desconnectar d’allò que, senzillament, no aporta un veritable valor a la nostra vida, ni a la professional, ni a la personal. Coses que ens consumeixen temps i energia sense un propòsit clar i que ens allunyen del que realment és important.

Desconnectar del que és accessori no significa ignorar el món, sinó alliberar-nos temporalment del que és superficial i urgent per poder veure amb claredat el que és profund i important. En silenciar el soroll exterior —la pressa, el deure constant, les distraccions digitals— podem tornar a escoltar la nostra veu interior, parar atenció a les nostres necessitats reals, redescobrir la bellesa del que és simple: una conversa sense rellotges, una caminada sense destí, un silenci que no incomoda.

Notícies relacionades

Estalvi i inversió: com una bona planificació financera permet assegurar el futur

El ‘Googlesud-coreà’ Naver compra Wallapop per 370 milions

Connectar amb l’essencial és tornar a sentir el pas del temps sense mesurar-lo, és recordar qui som més enllà del rol professional, és recuperar la mirada curiosa i oberta amb què miràvem el món abans d’omplir-lo d’obligacions. Perquè descansar no és només dormir o no treballar: és recuperar energia vital, creativitat, sentit vital. I això només passa quan ens donem permís per deixar anar el que pesa i aferrar-nos al que ens nodreix.

Aquestes vacances, desconnectar no és un luxe. És una elecció sàvia. Un gest de cura. Un acte de renovació.