El Govern descarta quitacions generalitzades en els crèdits ICO

La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, va donar una pista oculta sobre això aquest dilluns. «La nostra prioritat en l’àmbit de les empreses és recolzar-les perquè en aquestes setmanes dures que encara queden per davant puguin aguantar i, sobretot, que tinguin múscul per a la recuperació. Jo vull posar l’èmfasi en aquest tema, en lloc de centrar-nos en instruments que potser són l’últim recurs i que no seran utilitzats en la majoria de les empreses», va assegurar en una entrevista a TVE.

L’impuls de quitacions àmplies havia complicat en les últimes setmanes les negociacions que el Govern i la banca mantenen des d’almenys finals d’agost per crear un marc que permeti refinançar i reestructurar els crèdits ICO. Les parts discrepen sobre quan s’ha descartat la idea: en l’Executiu s’afirma que va ser fa setmanes, però al sector financer s’afirma que va ser la setmana passada. L’acord, en qualsevol cas, sembla ara més pròxim i en línia amb la intenció de Calviño d’aprovar aquest mes de març el pla d’ajudes a empreses per valor d’11.000 milions d’euros anunciat per Pedro Sánchez dimecres passat.

Dues potes del pla

L’esmentat pla tindrà dos grans components. Part dels diners es destinaran a finançar la conversió de crèdits avalats per l’ICO en instruments de capital com a via per reforçar la solvència de les empreses, dins del marc de reestructuracions que es negocia amb els bancs. I una altra part seran ajudes directes. Calviño està insistint molt en les últimes setmanes que les comunitats autònomes han d’augmentar també les seves pròpies ajudes directes i cal veure si el pla del Govern inclourà recolzaments per a això.

Fins a mitjans de febrer, els bancs havien concedit 116.659 milions d’euros a empreses (unes 98% de les quals són pimes i autònoms) en 969.630 crèdits avalats per l’ICO. Les entitats, amb el recolzament del Banc d’Espanya, s’oposaven a la concessió de quitacions generalitzades amb un doble argument. D’una banda, advertien que la normativa bancària portaria que, després d’aquestes condonacions, tot el deute de l’empresa passés a considerar-se morós, cosa que obligaria els bancs a fer provisions, però també impossibilitaria que la companyia rebés finançament addicional. I, de l’altra, destacaven que els crèdits ICO són només entre el 20% i el 25% dels préstecs empresarials totals, per això argumentaven que quedarien discriminades les firmes que no n’haguessin sol·licitat.

Negociació de mesos

Les negociacions es basen a determinar quines empreses es consideren viables; quines, inviables o ’zombis’, i quines, sostenibles si reben ajuda. Per a això es compta amb l’ajuda del Banc d’Espanya i d’un informe elaborat per la consultora Oliver Wyman i pagat per les patronals AEB i CECA. A partir d’aquesta anàlisi, es preveu crear marc d’actuació, com va avançar aquest diari al desembre, que contempli una sèrie de situacions diferents de les empreses, com que estigui en concurs de creditors, en preconcurs, que tingui tant deute insostenible com sostenible, comenci a impagar, o caigui en morositat (més de 90 dies sense abonar les quotes).

Notícies relacionades

La Generalitat denega l’erto a Freixenet al no veure causa major

El BBVA guanya un 19% més i preveu dos anys més de benefici rècord

Les mesures que s’aplicaran aniran des d’allargaments de terminis fins a quitacions en el deute (que es decidiran de forma més concreta i particular de la contemplada inicialment pel Govern) i la conversió de part d’aquest deute en capital mitjançant instruments com els crèdits participatius o el deute convertible. Com va informar aquest diari fa un mes, la idea és aprovar una mena de codi de bones pràctiques per afrontar els refinançaments en igualtat de condicions per a les entitats i l’ICO.

Quant a les ajudes directes, que el Govern no negocia amb la banca, estan sobre la taula des de fa mesos mesures com les subvencions directes, les entrades en el capital i el deute corporatiu, o la creació d’un fons publico-privat de capital de risc. Paral·lelament, el Govern està valorant la possibilitat d’ampliar la moratòria dels concursos de creditors forçosos més enllà del 14 de març per donar temps a desplegar el pla dels 11.000 milions i aprovar la prevista reforma de la llei concursal.