Projecte pilot

Les claus de la proposta d’Errejón per reduir la jornada laboral a 4 dies

  • El líder de Més País proposa un sistema flexible amb caps de setmana de tres dies o jornades més curtes

  • L’acord amb el Govern recull un fons de 50 milions per testar la idea en algunes empreses

Íñigo Errejón.

Íñigo Errejón.

3
Es llegeix en minuts
Miguel Ángel Rodríguez

Els caps de setmana de tres dies podrien estar a prop. El desig de molts per escurçar la setmana laboral és un dels objectius del líder de Més País, Íñigo Errejón, que la setmana passada va aconseguir acordar amb el Govern de coalició la creació d’un fons de 50 milions d’euros per ajudar les empreses que vulguin implantar la jornada laboral de 32 hores setmanals de manera voluntària. El plantejament pactat entre el polític madrileny i la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, és posar en marxa aquesta mesura per testar-ne l’eficàcia. Però, ¿en què consisteix exactament?

¿Què proposa?

L’octubre del 2019, a les portes de la repetició electoral, Errejón va presentar el programa de Més País. El partit, amb gairebé unes setmanes de vida, va apostar fort per una idea sorprenent: reduir la jornada laboral a 32 hores. És a dir, en lloc de treballar cinc dies a la setmana, treballar-ne només quatre. La mesura, base del programa de Més País, aposta per aprofitar «els avenços tecnològics i els augments de la productivitat» per rebaixar les hores de feina.

El plantejament d’Errejón és que la jornada setmanal de 40 hores laborals passi a ser de 32 hores. Segons detalla el programa del partit, aquest temps es podrà distribuir de manera flexible, podent optar per setmanes de quatre dies de vuit hores laborals o mantenir el sistema actual de cinc dies però amb jornades de 6 hores i 24 minuts. Fins i tot, plantegen «l’acumulació en anys sabàtics pagats».

¿Quins beneficis tindria?

La proposta d’Errejón va ser una dels plats forts del seu programa electoral. Tant és així que és present a tres dels quatre documents que recollien les seves promeses de cara a les eleccions. Recolzant-se en l’estudi del laboratori d’idees Autonomy, Més País defensa que reduir la jornada laboral tindria «evidents avantatges mediambientals al reduir els desplaçaments a la feina». A més, afirmen que suposaria una millora de la salut física i mental i que afavoriria la conciliació familiar i la corresponsabilitat de les tasques de cura.

A més, Errejón advoca per la necessitat d’equilibrar l’actual sistema de treball en el qual conviuen llocs de treball precaris de només unes quantes hores setmanals amb llocs de treball en els quals les hores extra estan a l’ordre del dia. Per això, posen èmfasi en l’oportunitat d’avançar «cap a un repartiment just i igualitari de la càrrega de treball remunerat».

¿Què ha negociat amb el Govern?

La setmana passada, minuts abans que el Congrés debatés el reial decret de mesures per agilitar l’arribada dels fons de la Unió Europea, la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, i Errejón van arribar a un acord per crear un projecte pilot de reducció de la jornada laboral a quatre dies en diverses empreses. Està planificat perquè duri tres anys i disposi d’un pressupost de 50 milions d’euros, amb l’objectiu de pal·liar les possibles despeses derivades de la baixada de jornada.

No obstant, la idea és que aquest fons, derivat dels ajuts de recuperació de la Unió Europea, sigui cada vegada més innecessari a mesura que les empreses «hagin anat implementant els canvis perquè això sigui possible» i «l’augment de la productivitat derivat vagi finançant la reducció de la jornada laboral». Tot i així, Errejón haurà de continuar negociant els detalls del projecte amb la ministra d’Indústria, Reyes Maroto.

¿Què en pensen a l’Executiu?

Més enllà de l’acord de la setmana passada, en els últims mesos socialistes i morats ja havien xocat per aquesta proposta. El vicepresident segon i líder d’Unides Podem, Pablo Iglesias, va anunciar a principis del desembre passat que el Ministeri de Treball, dirigit per Yolanda Díaz, estava «estudiant» la possibilitat de rebaixar la jornada laboral, sempre en el marc del diàleg social. A més, va reconèixer que «podria afavorir sens dubte la creació d’ocupació».

Una posició completament diferent a la que va esgrimir dies després el ministre de Seguretat Social, José Luís Escrivá. «No em sembla que Espanya sigui un país que amb els nivells de productivitat i competitivitat que té hagi de prioritzar aquest assumpte. No crec que tinguem marge per a això», va sentenciar, descartant la proposta.