pronòstics

L’FMI desinfla la recuperació a Espanya, però serà la més alta dels països avançats

L’organisme internacional augura una remuntada del 5,9% en lloc del 7,2% estimat fa tres mesos

Més de 150 països tindran el 2021 uns ingressos per càpita inferiors als del 2019, abans de la pandèmia

kristalina-georgieva-efe

kristalina-georgieva-efe

4
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha rebaixat el nivell de creixement previst aquest any per a l’economia espanyola, i l’ha situat al 5,9%, 1,3 punts per sota del que va estimar l’octubre passat (7,2%). De tota manera, aquest rebot serà el més alt de totes les economies avançades, segons es desprèn de les perspectives econòmiques globals difoses aquest dimarts en el marc del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, que per primera vegada se celebra de manera virtual com a conseqüència de la pandèmia del coronavirus. Si una paraula descriu l’escenari que dibuixa aquest organisme internacional aquesta és «incertesa», pels rebrots i les mesures que s’han hagut de prendre per frenar l’expansió de la Covid-19 i malgrat l’impuls que ha suposat la posada en marxa de diverses vacunes.

Segons el parer de l’FMI, el Brexit pactat entre la Unió Europea i el Regne Unit va eliminar un element de dubte que s’hauria sumat als que genera la crisi del coronavirus. Al seu torn recomana mantenir els recolzaments a les empreses i famílies fins que les vacunes hagin permès aconseguir nivells de normalitat en l’activitat, així com potenciar un creixement més inclusiu i aprofitar la conjuntura per accelerar la transició cap a economies baixes en carboni.

Després d’un 2020 amb «la pitjor contracció econòmica global mundial en temps de pau», l’exercici actual serà el de la recuperació, però desigual. En l’àmbit global, el creixement serà aquest any del 5,5%, tres dècimes més del previst l’octubre, després d’una caiguda del 3,5% el 2020, gairebé un punt menys que el que s’esperava en les previsions fetes fa tres mesos. Això reflecteix que el quart trimestre va ser millor, gràcies a relaxament de les restriccions i les notícies sobre l’avenç en matèria de vacunes. Per al 2022, la previsió és del 4,2%. Segons els autors de l’informe, l’efecte de les vacunes podria enfortir el creixement en la part final de l’exercici, i s’hi sumarien polítiques de recolzament en les principals economies.

En el cas espanyol, l’FMI rebaixa del 12,8% que va preveure a l’octubre a l’11,1% el descens del producte interior brut (PIB) l’any passat, tot i així, el pitjor de tots els països. Després d’un 2021 en què preveu un auge del PIB espanyol del 5,9%, per al 2022 l’estimació és del 4,7%.

Més de 90 milions de persones cauran en la pobresa extrema

Però aquesta crisi deixarà unes empremtes profundes, ja que «més de 150 països registraran uns ingressos per càpita per sota dels del 2019», i el 2022 el nombre d’estats amb prou feines baixarà fins a 110. I també està provocant un augment de la desigualtat, ja que afecta majoritàriament els treballadors amb menys preparació, els joves, les dones i els qui treballen en l’economia informal i submergida. «Uns 90 milions de persones entraran en l’extrema pobresa entre el 2020 i el 2021, cosa que revertirà la tendència de les dues últimes dècades»

Entre les grans economies, només els EUA i el Japó recuperaran aquest mateix any els nivells precrisi, segons l’organisme internacional. A la zona de l’euro i el Regne Unit, el creixement serà menor aquest any que el que es va estimar fa tres mesos, a causa de les noves restriccions i mesures provocades per la tercera onada del coronavirus, amb un alentiment menor que l’estimat durant l’últim trimestre de l’any passat. Als nivells precrisi no s’hi arribarà almenys fins ben entrat el 2022 en el cas del Vell Continent. Itàlia és el país en què més s’ha rebaixat l’estimació de creixement, fins a situar-lo en el 3%, 2,2 punts menys que fa tres mesos i després d’una caiguda del 9,2% el 2020. La Xina, per la seva banda, el país en què va sorgir la pandèmia, ja va recuperar les cotes anteriors a aquesta crisi durant l’últim trimestre de l’any passat i aquest any creixerà el 8,1%. Un altre dels gegants asiàtics, l’Índia, registrarà una escalada del PIB de l’11,5%, la més alta de totes les economies emergents.

Notícies relacionades

Els autors insisteixen que les «ràpides i agressives» polítiques monetàries, fiscals i financeres han esmorteït els efectes de la crisi provocada per la pandèmia. Destaquen, per exemple, els efectes positius de les transferències a llars i empreses. L’FMI anima a mantenir aquestes estratègies fins que les vacunes permetin una normalització de l’activitat.

Però això, afegeixen, s’ha de combinar amb polítiques encaminades que a mitjà i llarg termini les economies encarin un creixement més equitatiu. Remarquen la necessitat d’iniciatives que impulsin el creixement potencial del PIB, protegeixin els més vulnerables, que assegurin un creixement inclusiu i accelerin la necessària transició cap a economies baixes en carboni.