El Banc d’Espanya demana tenir més independència davant el Govern

El Banc d’Espanya és amb diferència l’organisme públic econòmic que gaudeix de més autonomia al país, però tot és susceptible de millorar-se. Així ho entén el seu governador, Pablo Hernández de Cos, que ha reclamat aquest dimarts que la seva institució compti amb una independència encara més gran respecte al Govern de torn durant la seva compareixença davant la comissió per a l’auditoria de la qualitat democràtica, la lluita contra la corrupció i les reformes institucionals i legals del Congrés dels Diputats.

L’alt funcionari ha recordat que el nomenament del governador és una facultat del president del Govern, com en molts altres països, i ha defensat que «seria convenient atorgar més rellevància al Parlament» en la seva elecció i també en la dels altres càrrecs de la cúpula de la institució, com passa amb el Banc Central Europeu (BCE). «Podria instrumentar-se a través de compareixences en seu parlamentària prèvies al nomenament, o bé a través de la confirmació del nomenament o de la idoneïtat i suficiència tècnica i professional dels candidats proposats», ha argumentat.

Mandat més llarg

Hernández de Cos també ha proposat allargar el mandat del governador i la subgovernadora, actualment de sis anys no renovables, i ha posat com a referència els vuit anys amb què compten els membres de la comissió executiva del BCE. «Una durada superior al cicle electoral és un element crucial per reforçar la independència de les persones i, en última instància, de la institució. Un mandat ampli pot resultar també beneficiós des del punt de vista de l’acumulació d’experiència i com a determinant de la capacitat d’influència en els diferents fòrums internacionals», ha sostingut abans de defensar el manteniment de la prohibició de renovació «perquè anul·la els incentius de les persones que ostenten la màxima responsabilitat en aquestes institucions a aproximar-se als qui decideixen sobre la seva possible reelecció».

El governador, així mateix, ha apostat perquè les decisions del Banc d’Espanya en matèries diferents a la política monetària, com per exemple la imposició de sancions als bancs, deixin de ser recurribles davant el Ministeri d’Economia per via administrativa i només puguin ser impugnades als tribunals, una cosa que ja passa al BCE. A més, ha advocat perquè les persones que s’asseuen en el consell de govern de l’organisme per ocupar la vicepresidència de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i la secretaria general del Tresor mantinguin la seva veu però deixin de comptar amb vot.

Velles aspiracions

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Hernández de Cos també ha defensat la vella idea –es va arribar a posar en marxa el 2008 però es va frustrar per la crisi– d’implantar a Espanya el model de supervisió conegut com a ‘twin peaks’, pel qual el Banc d’Espanya s’ocuparia de la solvència de les entitats de valors i assegurances, a més de la dels bancs, mentre que la CNMV s’encarregaria de vigilar la conducta de totes aquestes empreses i de vetllar per la protecció d’inversors i clients. «Representa, segons la meva opinió, un esquema institucional òptim per gestionar els possibles conflictes entre les dues responsabilitats i per millorar l’eficiència i l’eficàcia de l’activitat supervisora», ha afirmat. Així mateix, ha reiterat la vella aspiració del seu organisme d’assumir les facultats d’execució de la resolució de bancs en problemes, ara en mans del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).

El governador no només ha defensat millores per a la seva institució. Així, ha advocat per fer servir «l’esquema jurídic i l’experiència» del Banc d’Espanya com a model per a l’«eventual redisseny» d’altres supervisors econòmics que «compten amb menys dosis d’autonomia» (no els ha citat, però com ara la CNMV o la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, la CNMC). En aquesta línia, ha mantingut que «tindria sentit buscar una certa unificació de criteris en la durada dels mandats i la seva no renovabilitat entre els diferents organismes independents a Espanya».