La zona euro acumula una bossa d’estalvi de 300.000 milions en el primer semestre

El Banc d’Espanya avisa que l’extensió a Europa de la segona onada de la pandèmia des d’octubre i les noves restriccions continuaran limitant el consum fora de la llar i faran que l’estalvi es mantingui «elevat» per «raons involuntàries» i per l’actitud «prudent» dels agents davant la propagació de contagis. La bossa extraordinària d’estalvi, calculada com la diferència sobre la mitjana del primer semestre dels cinc últims anys, va superar els 300.000 milions d’euros a la zona de l’euro, fet que suposa entorn d’un 3% del producte interior brut (PIB).

Així ho assenyala l’organisme en un article analític sobre la renda i l’estalvi de les llars a la zona de l’euro durant la primera onada de la pandèmia, en el qual observa una caiguda continguda de la renda de les llars, malgrat el deteriorament del mercat de treball, gràcies a la «rapidesa i el gran abast» de les mesures de política econòmica aprovades.

Amb la relaxació de les mesures, les dades de consum de les llars indiquen cert aflorament de la demanda de consum embassada durant el període de confinament. En concret, durant el tercer trimestre el consum durador i semidurador va créixer un 1,6% en termes interanuals, però la millora de la despesa en serveis va ser parcial, amb una caiguda del 8%.

Segons el Banc d’Espanya, l’extensió a Europa de la segona onada de la pandèmia des de l’octubre i les noves restriccions que s’han introduït, més focalitzades en la mobilitat interterritorial i en les activitats que comporten més interacció social, continuaran «limitant el consum fora de la llar i faran que l’estalvi es mantingui elevat tant per raons involuntàries com per l’actitud prudent dels agents davant la propagació dels contagis».

Incertesa sobre la durada

A més, afegeix que la incertesa sobre la durada i les conseqüències econòmiques de la crisi fomentarà l’estalvi per motiu de precaució i afavorirà que la bossa d’estalvi forçós es mantingui com un matalàs financer. «La informació conjuntural apunta en aquesta direcció», assegura el Banc d’Espanya, ja que les dades de confiança fins al novembre i dels dipòsits bancaris fins a l’octubre indiquen el manteniment d’una taxa d’estalvi privat més elevada que abans de la crisi, mentre l’enquesta d’opinió de la Comissió Europea mostra una «recuperació incompleta» de les intencions de grans compres de les llars durant el tercer trimestre i un petit retrocés a l’octubre i el novembre.

La renda bruta disponible de les famílies va retrocedir entorn d’un 3% interanual a la zona de l’euro en el segon trimestre del 2020 en termes reals, una magnitud que duplica la del pitjor trimestre de la crisi financera i és pròxima al pitjor ajust que es va produir al final de la crisi del deute sobirà.

Això sí, a nivells diferents per països, ja que mentre que a Alemanya la renda real de les llars va retrocedir entorn d’un 1% interanual, a Espanya i Itàlia la contracció va ser més severa, del 8% i el 7% interanual, respectivament. Al seu torn, la caiguda va ser del 15% interanual en el segon trimestre a la zona de l’euro, magnitud cinc vegades superior a la del primer trimestre del 2009, i la contracció va ser intensa a tots els països, tot i que més continguda a Alemanya (entorn del 12%) i especialment severa a Espanya (per sobre del 23%).

A més, explica que la caiguda del consum durant el període de confinament va fer que l’estalvi repuntés de manera «extraordinària». En concret, les llars van estalviar gairebé el 25% de la seva renda disponible, després d’un 17% en el primer trimestre, xifres molt per sobre dels valors del 13% de finals del 2019. Aquest augment va ser generalitzat per països, tot i que una mica més intens a Espanya i França, fins a arribar a la bossa extraordinària de 300.000 milions d’euros a la zona de l’euro.

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

Al seu torn, les limitacions al consum van tenir com a contrapartida la generació d’una bossa d’estalvi privat, de caràcter forçós, que es va acumular fonamentalment en forma de dipòsits bancaris. No obstant, les dades afegides d’estalvi encobreixen una distribució desigual per nivell de renda.

El flux net de dipòsits va arribar a un 18% de la renda bruta disponible en el primer semestre (uns 325.000 milions d’euros), per sobre del 13% del mateix període de l’any passat, i va ser més pronunciat a Espanya i França.