El TJUE admet a tràmit les noves qüestions prejudicials sobre l’IRPH

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha admès a tràmit la qüestió prejudicial remesa pel magistrat, Francisco González de Audicana, del Jutjat de Primera Instància número 38 de Barcelona, perquè sigui precís en la seva interpretació sobre l’ús de l’índex IRPH en les hipoteques. El magistrat ja va ser qui va elevar la qüestió prejudicial anterior, resolta pel TJUE el 3 de març del 2020. Aquesta segona qüestió té el seu origen en les discrepàncies que han sorgit després del recent pronunciament del Tribunal Suprem afirmant en les seves sentències del 12 de novembre que, malgrat la falta de transparència de la clàusula IRPH, aquesta no és abusiva.

Les resolucions dictades pel Suprem han generat controvèrsia entre els òrgans judicials espanyols, com ja ha ocorregut amb altres interpretacions del Suprem amb temes relacionats amb el consum financer. En sentències de diversos jutjats després de l’aclariment del Suprem, tribunals de Vigo, la Corunya, Eivissa, Còrdova o Arganda del Rey han declarat l’‘abusivitat’ de la clàusula d’IRPH en diversos casos presentats.

El jutge de Barcelona va sol·licitar al TJUE que es pronunciï sobre sis qüestions sobre el caràcter abusiu i transparència de l’índex IRPH, a fi d’aclarir els dubtes sobre la interpretació del Dret de la Unió Europea en matèria de defensa i protecció als consumidors.

Procediment accelerat

Audicana sol·licita que el TJUE ho resolgui mitjançant procediment accelerat perquè s’aclareixi en un termini més breu per evitar un perjudici més gran als milers de consumidors afectats, una xifra que s’acosta al milió de contractes.

El jutge planteja al tribunal que aclareixi si el professional que imposa un índex d’implantació minoritària com l’IRPH en un contracte subscrit amb un consumidor ha d’incorporar al contracte la definició completa d'aquest, tal com ve recollida en les normes que el regulen, o no li entregui, anteriorment a la subscripció, un fullet informatiu que reculli la seva anterior evolució .

Demana aclariment, així mateix, sobre si el fet que l’IRPH Caixes es publiqui en el BOE salva les exigències de transparència quant a la composició i el càlcul de l’índex, «inclosa l’obligació professional d’informar el consumidor contractant respecte a conceptes com tipus d’interès, índex de referència o taxa anual equivalent».

Intenta aclarir si una vegada s’ha considerat que la clàusula IRPH no supera els criteris de transparència exigits, realitzar un judici posterior per «abusivitat» pot ser contrari al dret. I a més, planteja si no proporcionar la dada objectiva d’evolució de l’índex durant els dos últims anys fa que sigui per si mateixa un clàusula abusiva.

Demana aclariment també sobre el fet que quan el jutge entén que un contracte no pot subsistir sense la clàusula relativa al tipus d’interès declarada abusiva pot oferir al consumidor la possibilitat d’optar per la nul·litat del contracte o la integració d'aquest.

Notícies relacionades

Bankinter va guanyar 201 milions d’euros fins al març, un 9% més

Les pimes volen accelerar la normativa europea contra la morositat

En cinquè lloc, el jutge demana al TJUE que aclareixi si és possible que una vegada declarada l’‘abusivitat’ de la clàusula que incorpora l’IRPH Caixes –que és l’inclòs en la demanda inicial que va propiciar les primeres consultes al Tribunal de Luxemburg– aquesta podrà substituir-se per lRPH Entitats –nou índex oficial–, «tenint en compte que tots dos es determinen per idèntic i complex mètode de càlcul».

Qüestió de transparència

En el fons d’aquestes qüestions és subjacent la qüestió de si la falta de transparència no implica en si mateixa ‘abusivitat’. La vicepresidenta del TJUE, l’espanyola Rosario Silva, en un fòrum de justícia a Santander va assenyalar recentment: «El principi de transparència és un valor essencial en les relacions entre consumidors i entitats financeres i empreses en l’àmbit europeu». En relació amb la Directiva sobre clàusules abusiva en els contractes celebrats amb els consumidors, Silva assenyala: «El Tribunal ha reiterat que és necessari que aquestes clàusules siguin redactades d’una forma compressible –a això es refereix la transparència– perquè el consumidor adopti una decisió final amb ple coneixement de causa».