fons europeus

Sánchez busca renovar el front comú amb els agents socials per al seu Pla de Recuperació

El president del Govern s'ha reunit amb els líders de la CEOE, la Cepyme, CCOO i la UGT per començar a perfilar els criteris de distribució dels fons europeus

gobierno-patronal-sindicatos-1

gobierno-patronal-sindicatos-1

5
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha citat aquest dilluns al Palau de la Moncloa els principals representants de les patronals i els sindicats per constituir la taula de diàleg social sobre recuperació, transformació i resiliència. Sánchez ha buscat així una nova foto d’unitat amb els agents socials de cara a la comunitat internacional i teixir complicitats per definir un full de ruta conjunt per enviar a Brussel·les. La trobada ha sigut més formal que de treball, segons han reconegut patronal i sindicats després, i les parts s’han emplaçat a reunir-se periòdicament per dissenyar els criteris de distribució dels fons europeus.

La reunió d’aquest dilluns entre el Govern, la patronal i els sindicats no ha servit per acabar d’aclarir una de les incògnites que sobrevolen sobre la distribució dels fons europeus: si la seva recepció estarà condicionada a poder efectuar o no determinades reforma. Els sindicats veuen perillar la derogació de la reforma laboral del 2012 i la reforma de les pensions del 2013, tot i que, al seu entendre, la distribució dels fons no està explícitament marcada per aquests temes. La vicepresidenta, Nadia Calviño, no ha enterrat del tot aquesta possibilitat i, després del conclave amb els agents socials, ha manifestat que «no es pot plantejar aquesta qüestió en termes de condicionalitat», sinó que els fons són per «mirar cap al futur».

A la trobada d’aquest dilluns hi ha assistit gran part de l’equip ministerial de Sánchez, com la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño; la vicepresidenta quarta, Teresa Ribera; la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero; la titular de Treball, Yolanda Díaz, o el seu homòleg de Seguretat Social, José Luís Escrivá, entre d’altres. La cita finalment ha servit més per «sobrevolar» els temes, tal com ha reconegut el president de la CEOE, Antonio Garamendi, que per concretar-los.

La voluntat era començar a perfilar els criteris sota els quals s’haurien d’assignar els fons europeus, tot i que els sindicats han pressionat més aviat per definir quins criteris no haurien d’entrar a col·lació. El motiu és que els líders de CCOO i la UGT han insistit que la distribució des de la Unió Europea (UE) d’aquests fons «no està en aquest moment condicionada», segons Unai Sordo, per reformes estructurals que tingués en agenda el Govern, com la derogació de la reforma laboral del 2012 o la de les pensions del 2013. És a dir, les centrals entenen que la UE no reclamarà a Espanya que deixi de derogar cap herència del PP per donar llum verda a aquests fons, segons ha insistit Pepe Álvarez, de la UGT. 

La nova taula de diàleg social que han inaugurat aquest dilluns Sánchez i els agents socials canalitzarà totes aquells debats sobre les mesures adoptades per reactivar i reconstruir l’economia després de l’impacte de la pandèmia. La patronal i els sindicats han coincidit a manifestar que els plans de formació professional i les inversions per reindustrialitzar el teixit productiu espanyol han de ser punts prioritaris de cara al desplegament dels fons europeus.

La CEOE, en paral·lel, porta a terme les seves pròpies gestions, com una proposta de 15 macroprojectes d’empreses espanyoles per postular a finançament europeu, així com una proposta de reforma legislativa per agilitar el tràmit de la distribució dels fons. Referent a això, les centrals han llançat una alerta i han insistit que el repartiment dels recursos europeus ha d’anar a «projectes de país» i no acabar sent un «¿què passa amb el que és meu?», segons ha assenyalat Sordo, de CCOO.

Les escalinates de la Moncloa han tornat a escenificar aquesta imatge d’entesa amb els agents socials que el Govern cultiva des que va començar la legislatura, i especialment des de l’arribada del virus. Ja es va produir al mateix escenari el 3 de juliol, després de la segona pròrroga dels ertos, amb la firma de l’Acord per la Reactivació Econòmica i l’Ocupació. En aquella ocasió les parts van estampar la seva firma en un document en el qual es recollien gran part de les mesures acordades en l’àmbit tripartit fins ara (com els ertos), algunes que es van pactar posteriorment (com la nova llei del teletreball) i d’altres que s’estan negociant en l’actualitat (com la modernització de les polítiques actives d’ocupació).

Fins ara l’entesa entre el Govern i els agents socials ha sigut la tònica dominant, amb acords prepandèmia, com l’última pujada del salari mínim interprofessional (SMI) a 950 euros, o acords ja durant la pandèmia, com quatre prorrogues dels ertos o una nova llei del teletreball. L’únic moment en què el consens unànime en el diàleg social no va ser possible va ser amb l’aprovació dels reglaments per desplegar les noves lleis d’igualtat salarial entre homes i dones. Aquí la CEOE es va aixecar de la taula en l’últim moment. En el diàleg social, no obstant, falten per abordar negociacions espinoses en què l’acord tripartit serà complicat, com la contrareforma laboral que pretén l’Executiu per suprimir diversos aspectes de l’herència del PP.

La CEOE demana agilitar la distribució de fons europeus

La CEOE va preescalfar la reunió d’aquest dilluns amb la seva proposta, feta pública diumenge, per modificar part de la llei de contractes del sector públic i de la llei general de subvencions, amb l’objectiu d’agilitar la distribució de fons europeus Next Generation EU que rebrà Espanya per al Pla de Recuperació Econòmica.

Aquesta és la mesura que la patronal d’empresaris ha proposat finalment en el grup de treball que la CEOE va constituir, al si de la comissió legal, a principis d’octubre, per accelerar els procediments per canalitzar aquests recursos fins al sector privat i flexibilitzar els instruments de col·laboració publico-privada.

Notícies relacionades

Segons la CEOE, Espanya ha d’executar 140.000 milions d’euros en sis anys provinents del pla europeu de recuperació, cosa que constitueix un «importantíssim repte de gestió». El mateix pla ‘Espanya pot’ ja adverteix de possibles ‘colls d’ampolla’ operatius, per falta de mitjans, o legals, atesa la complexitat de la tramitació.

Per tant, per maximitzar l’impacte d’aquests fons és «fonamental», segons la patronal, eliminar aquests ‘colls d’ampolla’ i les traves burocràtiques de la legislació vigent en matèria de contractes públics i subvencions, per això proposa modificar la llei de contractes del sector públic i la llei general de subvencions.