Les quatre claus del nou tractat comercial de la Xina, el més gran del món

El RCEP no contempla el grau d’integració de la UE ni tampoc les regulacions unitàries en condicions laborals o mediambientals d’aquell Acord Transpacífic de Cooperació Econòmica (TPP) que va dissenyar Obama.  

Planeja eliminar el 90% d’aranzels en 20 anys però gran part del treball ja està liquidat amb la multitud d’acords bilaterals o multilaterals previs. El 70% del comerç és lliure en l’ASEAN i l’eliminació dels aranzels restants necessitarà anys d’ajustos i negociacions. Però al tractat, malgrat els seus limitats efectes econòmics immediats, li sobra simbolisme i futur. Remarca la voluntat comuna de prioritzar la prosperitat davant les diferències. La unió de la Xina, Corea del Sud i el Japó, que col·leccionen plets històrics pels quals encara es llancen els trastos al cap, millorarà futures aliances bilaterals.    

També accentua el lliure comerç i el multilateralisme quan abunden les trinxeres davant la globalització. I ajudarà que l’economia regional, menys castigada per la pandèmia que l’occidental, repari els danys. Després de la pandèmia nia la certesa que esperar la tradicional assistència d’Occident és una idea caduca i urgeix aprofundir en l’autosuficiència. El temps juga a favor dels signants de l’acord, que el 2030 concentraran la meitat de la producció global.

El RCEP simbolitza el mal causat pel proteccionisme de Trump. Aquell TPP, un dels acords més complexos i ambiciosos mai firmats,  havia de servir com a llegat econòmic d’Obama i tallafocs contra la influència xinesa. La sortida del tractat ordenada per Trump el seu primer dia a la Casa Blanca va ser una traïció per a molts governs que havien vençut objeccions internes i pagat un alt preu polític durant la seva pesarosa cocció. 

La fugida va insuflar vida al RCEP, que Pequín havia airejat durant anys sense aixecar excessiu entusiasme a causa de la preocupació regional per les seves reclamacions territorials, la falta de transparència local o les traves a les importacions. És simptomàtic que l’acord més gran de lliure comerç del món no compti amb el país que l’ha encapçalat durant dècades. A Joe Biden se li acumula la tasca a Àsia però els indicis no són optimistes. El futur president va anunciar que renegociaria el TPP però les referències a l’acord han desaparegut.

L’acord arribaria a dimensions encara més grans amb els 1.400 milions d’indis. Delhi va deixar les negociacions al novembre perquè temia que l’allau de manufactures barates xineses devastés la seva indústria. Aquestes consideracions van pesar més que el guany superior a l’1% del seu PIB fins al 2030 si firmava l’acord. L’escrit final deixa la porta oberta a l’Índia i aclareix que serà «benvinguda». La seva inclusió alegraria diversos països que la consideren un sa contrapès a Pequín.