sector financer

Goirigolzarri deixarà de presidir la matriu de Bankia després de la fusió amb CaixaBank

També abandonaran el consell d'administració els executius Sevilla i Ortega i el secretari Crespo

El FROB continuarà gestionant a través de BFA la seva participació en el nou banc després de la integració

Goirigolzarri deixarà de presidir la matriu de Bankia després de la fusió amb CaixaBank

DAVID CAMPOS

3
Es llegeix en minuts
Pablo Allendesalazar

José Ignacio Goirigolzarri abandonarà la presidència de BFA, la matriu de Bankia, quan el banc cotitzat s’integri a CaixaBank, previsiblement el març que ve, segons ha pogut confirmar EL PERIÓDICO. L’executiu basc, que reemplaçarà en aquell moment Jordi Gual en la presidència de l’entitat catalana, deixarà així de treballar per a l’Estat vuit anys després que el llavors ministre d’Economia, Luis de Guindos, l’elegís per substituir Rodrigo Rato al capdavant de les dues entitats.

El grup, encara sota control públic, té una estructura doble. Per sobre hi ha el BFA, entitat posseïda al 100% pel públic Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i que té una participació del 61,77% de Bankia. Amb Goirigolzarri, abandonaran també el consell de la matriu els altres dos consellers executius de Bankia: el conseller delegat, José Sevilla, i el director general de persones, mitjans i tecnologia, Antonio Ortega. Així mateix, deixarà l’òrgan d’administració Miguel Crespo, el seu secretari no conseller, que ocupa el mateix càrrec al banc cotitzat. 

Desconsolidació

La sortida es produirà quan s’executi la fusió amb CaixaBank perquè al passar Goirigolzarri a presidir la nova entitat integrada, de la qual l’Estat ja no tindrà una participació majoritària com en Bankia, deixarà de tenir sentit que continuï presidint BFA, que ja no serà un grup consolidat amb la seva encara filial perquè aquesta deixarà d’existir. La matriu es convertirà llavors en una societat anònima a l’ús i ja no estarà supervisada pel Banc Central Europeu (BCE). El FROB té la intenció que el BFA continuï sent la societat tenidora de la seva participació del 16% a la nova CaixaBank, però preveu replantejar-se com articularà la seva gestió quan anunciï la desconsolidació al BCE.

El consell del BFA té actualment dos membres més que no formen part del consell de Bankia: José Carlos Pla, el que va ser president de la desapareguda Catalunya Caixa després de la seva nacionalització i fins que es va vendre al BBVA, i Paloma Sendín, ex alt càrrec dels Ministeris d’Indústria i Economia. En el sector financer s’especula que algun dels dos podria presidir el BFA després de la sortida de Goirigolzarri, així com ocupar el lloc que li correspondrà a l’Estat en el consell de la nova CaixaBank.

Balanç de vuit anys

El grup nacionalitzat va rebre un rescat de 24.069 milions d’euros en ajuts públics: 11.804 milions per a BFA i 12.265 milions per a Bankia (incloent els rebuts per la també nacionalitzada BMN, que va absorbir el 2017). Com a pas previ a això, el Govern de Mariano Rajoy va forçar la sortida del seu correligionari Rodrigo Rato, a qui el líder del PP havia aixecat a la presidència de Caja Madrid (germen de Bankia), i la seva substitució per Goirigolzarri. L’exconseller delegat del BBVA –que va abandonar el seu anterior lloc el 2009 per les seves diferències amb el president de l’entitat d’origen basc, Francisco González– havia rebutjat un any abans ser el número dos del mateix Rato a Bankia.

Sota la seva presidència, el banc amb capital de l’Estat ha aconseguit ser el més solvent entre els grans i ser un dels pocs a Europa que ha complert els requisits del pla de reestructuració acordat amb la Comissió Europea a canvi dels ajuts. No obstant, l’entorn de tipus d’interès històricament baixos i l’alta exposició del seu balanç a les hipoteques ha penalitzat la seva rendibilitat, cosa que ha portat el Govern actual a acceptar la fusió amb CaixaBank que li va proposar Isidre Fainé, president de la Fundació Bancària La Caixa. 

Recuperació incerta

Notícies relacionades

La factura final per als comptes públics del rescat de Bankia és encara incerta vuit anys després de la seva nacionalització, si bé fa anys que les autoritats econòmiques espanyoles admeten de forma més o menys velada que se saldarà amb pèrdues milionàries. El que sí que és segur és que l’Estat només ha ingressat 346 milions d’euros en interessos pels 24.069 milions que va injectar en el grup, cosa que equival a un 1,4% dels ajuts aportats. Bankia ha tornat 3.303 milions més, però aquests fons mai han arribat a les arques públiques perquè han servit per cobrir les voluminoses pèrdues acumulades per BFA des del 2015 a causa de la caiguda en borsa de la seva participada.

Després d’obtenir beneficis el 2013 i el 2014, la matriu acumula unes pèrdues de 7.824 milions d’euros des del 2014. Només en el primer semestre d’aquest any, ha registrat uns números vermells de 1.698 milions. En conseqüència, el seu patrimoni net ha baixat des dels 9.901 milions del 2014 a 3.163 milions al tancament del juny passat, un 68% i 6.738 milions menys. Els 3.303 milions obtinguts de Bankia, així, han servit perquè les pèrdues en el compte de resultats de BFA no erosionessin encara més la seva solvència, cosa que ha impedit que el grup comencés a tornar el capital que se li va injectar a les arques del FROB.