Brussel·les llança un pla per renovar i aïllar 35.000 edificis per al 2030

El 85% dels edificis i vivendes a la Unió Europea van ser construïts fa més de 20 anys (abans del 2001) i entre el 85 i 95% continuaran dempeus l’any 2050. Es tracta d’un sector energèticament ineficient, responsable del 40% del consum d’energia i del 36% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Per això la seva importància per reduir les emissions un 55% el 2030, tal com ha proposat Brussel·les, i aconseguir la neutralitat de carboni el 2050. Amb aquest objectiu, l’Executiu comunitari ha llançat aquest dimecres una nova estratègia per impulsar la renovació de 35.000 edificis per al 2030 i crear 160.000 llocs de treball addicionals al sector de la construcció, un dels més colpejats per la pandèmia del coronavirus.

Actualment, només l’11% de l’estoc d’edificis és objecte cada any d’algun tipus de renovació, tot i que únicament l’1% protagonitza una renovació en profunditat destinada a reduir el consum energètic. «Les renovacions profundes que milloren l’eficiència energètica d’un edifici en almenys el 60% només es fan al 0,2% dels edificis i només en una cinquena part dels casos millora significativament», alerta la Comissió. Aquest és el gran objectiu de la nova «onada de renovació», com ha batejat Brussel·les la seva iniciativa: duplicar almenys la taxa de renovació per al 2030 i desencadenar un cercles virtuós per actualitzar els 220 milions edificis que hi ha a la UE, especialment aquells menys eficients. 

Segons les seves estimacions, amb mesures per millorar l’aïllament d’edificis o instal·lar calderes i sistemes de calefacció més sostenibles es podrien reduir les emissions un 60% i un 14% el consum. L’estratègia prioritzarà tres àrees: decarbonització dels sistemes de calefacció i aires condicionats, pobresa energètica i edificis menys eficients, així com la renovació d’edificis públics com ara escoles, hospitals, vivendes socials institucions culturals i edificis de l’administració entre d’altres.

Ús del fons de recuperació

Per aconseguir-ho, la Comissió Europea proposa utilitzar el finançament europeu i el nou fons de recuperació de 750.000 milions d’euros acordat pels líders de la UE en juliol, el 37% del qual s’haurà de destinar precisament a projectes verds, així com el pressupost europeu ordinari que podrà utilitzar-se per impulsar renovacions de qualitat, atraure inversions privades, estimular el finançament verd i recolzar la investigació i el desenvolupament. Segons les estimacions de Brussel·les per reduir les emissions un 55% el 2030 –el Parlament Europeu ha reclamat un 60%– seran necessàries inversions de 275.000 milions addicionals anuals. D’utilitzar únicament un terç dels diners disponibles per a projectes verds en la facilitat de recuperació significa 80.000 milions en els pròxims anys, segons ha indicat la comissària Kadri Simson.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Els plans es traduiran en propostes legislatives l’any vinent. L’Executiu comunitari ha anunciat la revisió el 2021 de la directiva sobre eficiència energètica i la directiva d’eficiència dels edificis. També avança la introducció d’una obligació més forta en relació amb els certificats d’eficiència, amb la introducció d’estàndards mínims per als edificis antics abans de finals de l’any vinent. També proposarà estendre els requisits de renovació a tots els nivells de l’administració pública. «Volem que tots a Europa tinguin una casa que puguin il·luminar, escalfar o refredar sense trencar el banc o el planeta i l’onada de renovació millorarà on vivim, treballem i estudiem mentre reduirà l’impacte sobre el medi ambient i crear milers de llocs de treball», ha destacat el vicepresident executiu, Frans Timmermans.

A més de la nova estratègia per reduir les emissions de CO₂ al sector dels edificis, la Comissió ha adoptat un segon pla per combatre les emissions de metà, el segon contribuent més gran al canvi climàtic després del diòxid de carboni, amb mesures en l’àmbit de l’energia, l’agricultura i la gestió de residus. En aquest sector, Brussel·les anuncia la revisió de la legislació sobre abocadors el 2024.