El Suprem avisa Hisenda que no pot registrar un domicili o empresa per un «pressentiment»

El Tribunal Suprem ha anul·lat per defectes de motivació una interlocutòria judicial que va autoritzar la petició d’Hisenda d’entrada al domicili d’una empresa basada en el fet que havia tributat per sota de la mitjana del sector, cosa que induïa a pensar que podia haver estat ocultant vendes efectives. La Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa ha establert que no es pot accedir a un domicili o empresa per un «pressentiment» o un propòsit «merament prospectiu o indeterminat».

La sala afirma que «el pressentiment o pressentiment de l’Administració que per tributar un contribuent per sota de la mitjana del sector el fa incórrer en una espècie de presumpció ‘iuris et de iure’ de frau fiscal, és una dada amb la qual per si mateixa no n’hi ha prou, ni per establir una relació causal o esquema que desemboqui en aquest frau».

No val, segons el Suprem «ni tan sols en la presumpció de deures incomplerts, que hauran de ser aclarits a través del procediment corresponent, amb ulterior control judicial, ni menys encara per ancorar en tal circumstància la necessitat d’entrada al domicili per a la confrontació de dades que recolzin o desmenteixin la sospita de l’Administració».

El Suprem afegeix que quan la sospita es funda en una font de ciència «tan evanescent i laxa, d’origen tan arcà, amb base estadística o comparativa no contrastada ni, que se sàpiga, publicada», han de quedar fermament establerts, almenys, com a punt de partida, quins són els criteris que porten l’Administració a aferrar-se a aquesta rotunda conclusió, si es té en compte que la desviació de la mitjana pot assolir diferents nivells d’intensitat i no suposar, amb aquesta dada aïllada, presumpció de cap frau.

El tribunal remarca que no es pot accedir al domicili definit a l’article 18.2 de la Constitució espanyola amb un propòsit «merament prospectiu o indeterminat, per si de cas», ja que la naturalesa fonamental del dret que la Constitució empara i permet excepcionalment sacrificar o excloure ho ha de ser en presència d’un bé constitucionalment protegit, i el deure de contribuir de l’article 31.1 de la Constitució és un d’aquests, expressat en termes generals.

No obstant, segons la sentència, «de la confrontació de la situació hipotètica, sospitada o derivada d’una informació merament fragmentària, nascuda de la projecció de dades genèriques obrants en documents o quadros estadístics i la fiabilitat de les quals, a falta de més sòlids elements de convicció, hem de posar per força en dubte, no és prou base per servir de títol habilitant a l’Administració –per demanar– i al jutge –per atorgar– l’entrada al domicili».

Procediment iniciat i notificat

La sala, en la seva sentència, ponència del magistrat Francisco José Navarro Sanchís, estableix els requisits que han de reunir tant la sol·licitud d’entrada i registre al domicili o a la seu social d’una empresa, formulada per l’Agència Tributària, com la interlocutòria judicial que l’autoritzi.

«No és possible, segons la sentència, l’autorització d’entrada amb finalitats prospectives, estadístiques o indefinides, ‘per veure què s’hi troba’, per a la troballa de dades que s’ignoren, sense identificar amb precisió quina concreta informació es pretén obtenir, per la qual cosa no procedeixen les entrades per esbrinar què és el que té el comprovat», remarca el Suprem.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Així mateix, l’autorització d’entrada ha d’estar connectada amb l’existència d’un procediment inspector ja obert i l’inici del qual s’hagi notificat a l’inspeccionat, amb indicació dels impostos i períodes que afecten les indagacions, com exigeixen els articles 113 i 142 de la llei general tributària (LGT).

Per això, afirma que sense l’existència d’aquest acte previ, que s’haurà d’acompanyar a la sol·licitud, el jutge no podrà adoptar cap mesura en relació amb l’entrada al domicili constitucionalment protegit a efectes de pràctica d’indagacions tributàries, per falta de competència.