Almenys un centenar de pimes catalanes han demanat ajuda al fons de rescat europeu

Els economistes catalans van reclamar aquest dimecres transparència en el procés de repartiment de fons europeus per afrontar la crisi econòmica causada per la pandèmia. Els economistes, a través del Grup d’Experts per a la Reactivació de l’Economia Catalana (GEREC), iniciativa impulsada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya i per la patronal Pimec, insten a establir un sistema d’indicadors i de control que permeti supervisar públicament l’eficiència dels ajuts. El president de Pimec, Josep González, va avançar que almenys un centenar de pimes han presentat ja projectes per ser finançats amb el denominat fons de rescat europeu, que suposarien almenys inversions per 60 milions d’euros. El 64% d’aquests projectes s’englobarien en ajuts per a la digitalització d’empreses i el 20% per a projectes de sostenibilitat i millora mediambiental. 

El degà del Col·legi d’Economistes, Anton Gasol, va proposar que per agilitzar el procés de repartiment dels fons europeus s’hauria d’articular un sistema d’avanç d’ajuts sobre compromisos adquirits. Va suggerir també que els ajuts europeus serveixin també per cobrir el dèficit de vivenda assequible a Catalunya, especialment en l’entorn de Barcelona. «L’Estat hauria de demanar una línia de crèdit que fos gestionada per les autonomies per a vivenda assequible, i aprofitar els tipus actuals per sota de l’1%», va dir. Gasol també va instar que el Govern espanyol prengui la iniciativa per fer ús dels recursos englobats en els ajuts del MEDE, un total de 24 milions d’euros en crèdits amb tipus d’interès baixos que podrien ajudar la revitalització econòmica.

González va reclamar que en el repartiment d’ajuts europeus les pimes tinguin un protagonisme d'acord amb el pes que tenen en l’economia. Segons aquest plantejament, entre el 60% i el 70% dels ajuts podrien destinar-se a petites i mitjanes empreses gràcies a algun tipus de mecanisme que tingués especial cura amb el teixit empresarial majoritari i no només amb les grans companyies. 

Pel GEREC, s’han anat creant moltes expectatives entorn dels fons per a la recuperació i resiliència, que han sigut alimentades per la «gairebé nul·la informació per part de les autoritats públiques». Segons la coordinadora de GEREC, Carme Garcia, actualment existeix «un gran desconeixement sobre tot allò referent a aquests fons, falta de debat real i el risc d’un calendari estret i d’uns terminis reduïts que s’acosten dia a dia, cosa que ens situa en un moment crític en què estan saltant els senyals d’alarma».

Notícies relacionades

Sánchez preveu 800.000 llocs de treball més en tres anys pels fons europeus

Marín insta a modificar la llei de contractacions locals per agilitzar el repartiment d'ajuts europeus

Per als economistes aquests fons representen una gran oportunitat per a la reactivació econòmica que «només es farà efectiva si els recursos s’aprofiten de manera integral, si des de l’Estat es distribueixen sota criteris de transparència, agilitat, eficiència i objectivitat.

Els fons de recuperació europeus (NGEU) es distribueixen en ajuts directes o subvencions, uns 390.000 milions d’euros, i en préstecs, els restants 360.000 milions d’euros. El reembors es programa fins al 31 de desembre del 2058. El 70% dels recursos es repartiran segons països en el període 2021-2022 amb els criteris de població, renda per càpita i taxa d’atur 2015-2019, mentre que el 30% restant es distribuirà el 2023 amb les directrius de població, la renda per càpita i pèrdua de PIB real 2020-2021. El 89,7% dels fons corresponen al programa Mecanisme de Recuperació i Resiliència, seguit a distància del REACT-EU, Fons de Transició Justa i d’altres (6,3%, 1,3% i 2,7%, respectivament). El volum màxim dels préstecs per a cada estat membre no podrà superar, per regla general, el 6,8% de la seva renda nacional bruta (RNB).